Clausura davant 9.500 simpatitzants a València

Sánchez reivindica la socialdemocràcia i el llegat del PSOE després d’un congrés d’unitat

Es proclama hereu de González, Zapatero i Rubalcaba, als quals cita infinitat de vegades, i remarca la cohesió i fortalesa després d’un conclave inèdit

El partit surt de la cita com una formació que es defineix com a verda i ecologista, i amb l’abolició de la prostitució també com a meta

El secretari general arrasa en la votació dels òrgans federals: aconsegueix un aclaparador recolzament de gairebé el 95%

Sánchez reivindica la socialdemocràcia i el llegat del PSOE després d’un congrés d’unitat

EFE / BIEL ALIÑO

1
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

Pedro Sánchez va seguir, en el fons, la seqüència lògica. Després de dissenyar un 40è Congrés Federal meticulosament, perquè res quedés a l’arbitri ni a la sorpresa, pensat per remarcar una i centenars de vegades la paraula ‘unitat’, el discurs de tancament del secretari general no podia emprendre una excursió cap a altres camins. El president no va voler construir un titular fulgurant, llançar un anunci d’impacte en la clausura, davant uns 9.500 militants i simpatitzants –segons l’organització– entregats al líder i a la celebració de la cohesió interna. El guió contenia que reivindiqués la història del PSOE, el seu llegat, el seu passat, però també el seu present i la fortalesa de la socialdemocràcia al món i especialment a Europa, on ha anat guanyant lentament terreny a la dreta.

Notícies relacionades

«Som un partit unit i fort, un partit sempre al servei d’Espanya», «la socialdemocràcia té una salut de ferro», va clamar. La recepta socialista, la que a parer seu es va demostrar àmpliament eficaç durant la pandèmia, és resilient, està «viu el projecte de progrés i justícia» al qual fa anys, quan ell va arribar al lideratge del PSOE, va recordar, pronosticaven la mort, a esquerra i a dreta.

El president es va reivindicar a si mateix, però va reivindicar, moltíssim, de manera gairebé obsessiva, Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba, i també Joaquín Almunia. Als seus antecessors. Ho va fer com mai. Els va esmentar a cada passatge del seu llarg discurs, de gairebé una hora, faltat de passió i to mitinguer però no d’orgull socialista. Es va proclamar, en definitiva, el seu hereu. El fill d’aquest llegat. Tot concordava amb aquest missatge d’unitat, que, tot just minuts abans que comencés la seva al·locució, van certificar els delegats: gairebé el 95% d’ells van validar la seva proposta de nova executiva federal, de 42 membres i més renovada, jove i amb més presència femenina.