Otegi es disculpa davant les víctimes d’ETA: «Sentim el seu dolor. Mai hauria d’haver-se produït»

En la seva expressió de rebuig de la violència més contundent de les que ha fet fins ara, el líder de l’esquerra independentista basca, Arnaldo Otegi, ha expressat aquest dilluns «pena i dolor pel sofriment que han patit» les víctimes d’ETA, un patiment que, ha admès, «mai hauria d’haver existit».

El coordinador general d’EH Bildu s’ha mostrat disposat a intentar pal·liar aquest dolor, «mirar de mitigar-lo en la mesura possible» durant la lectura a Sant Sebastià d’un comunicat pel desè aniversari de la Conferència d’Aiete, organitzada el 2011 per l’esquerra abertzale com a pròleg per a l’anunci d’ETA del final dels seus atemptats. [Directe: El PSOE ho valora «positivament» però el PP no ho veu com demanar perdó]

Urriaren Hemezortziko Adierazpena.
Declaración del Dieciocho de Octubre.
18th of October Declaration.
Déclaration du Dix-huit Octobre. https://t.co/KrhyNypYXC

— Arnaldo Otegi 🔻 (@ArnaldoOtegi) 18 de octubre de 2021

EH Bildu ha buscat un escenari de solemnitat, el jardí i les escales del palau donostiarra d’Aiete, per a l’emissió d’aquest missatge. Sols davant la càmera, amb jaqueta, en basc i castellà, Otegi i el secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez, han fet pública una declaració recordant la conferència que es va celebrar en aquest punt de la capital guipuscoana i el final de l’activitat terrorista. La part central de la declaració s’ha reservat per enviat «una menció especial i específica a les víctimes causades per la violència d’ETA».

Arnaldo Otegi ha remarcat que «la pena i el dolor» són un «sentiment sincer» i ha mogut fitxa en la partida que té lloc a Euskadi per la construcció del relat sobre el que ha succeït durant mig segle d’atemptats: «Mai s’haurien d’haver produït», ha dit sense matisos. Intentant treure-li a la seva formació l’aroma més extremista i reblant un clau més al fèretre d’ETA, Otegi ha sentenciat que «a ningú li pot satisfer que passés allò i que durés tant temps».

El líder independentista ha assegurat que l’abandonament de la violència és «per sempre» i que no hi va haver «càlcul tàctic» al final dels atemptats, abans de revestir la decisió que van prendre ETA i el seu entorn el 2011 de «profundes conviccions ètiques i polítiques», sense fer menció a l’estat de coma operatiu al qual l’actuació policial i judicial van portar l’organització terrorista.

CAS | Declaración del Dieciocho de Octubre.

Declaración que he realizado hoy, 18 de octubre de 2021, junto a @arkarodriguez. pic.twitter.com/ku41v1ZJyN

— Arnaldo Otegi 🔻 (@ArnaldoOtegi) 18 de octubre de 2021

Avançant-se a la segura resposta de qualsevol familiar d’algun assassinat per ETA, Otegi ha admès que «desgraciadament el passat no té remei», per això res del que diguin «pot desfer el mal causat». «Però estem convençuts que és possible almenys alleujar-lo des del respecte, la consideració i la memòria.

Convertida avui la seva formació en la segona força política d’Euskadi, Otegi ha recordat que «aquells que van apostar de manera decidida, valenta i arriscada per les vies exclusivament pacífiques han aconseguit un èxit rotund i incontestable», en missatge dirigit a la minoria que al seu dia, des d’un sector dur del món ‘abertzale’, volien una continuïtat numantina d’ETA. Tot seguit ha adreçat també paraules a la dreta, que va titllar de «trampa» la declaració d’ETA anunciant el cessament de la seva activitat armada: «No hi havia trampa; no hi havia cap càlcul tàctic», ha sentenciat Otegi.

En el seu comunicat, EH Bildu fa menció als 187 presos d’ETA, reclamant el final de la «política penitenciària d’excepció». Otegi ha reivindicat «el paper actiu i decisiu del col·lectiu de presos i preses en la superació de l’estratègia armada», recordant que van ser els reclusos els que van impulsar la decisió d’abandonar les armes.

Aprovació i condemnes

Des del PSOE, l’exlehendakari Patxi López, nou secretari de Memòria Democràtica i Laïcitat, en roda de premsa a Ferraz, ha valorat positivament el pas ue ha fet Otegi, informa Juanma Romero. Un «avenç» que sap que és difícil per a l’esquerra ‘abertzale’ i que potser en preludiï d’altres. Els socialistes remarquen la importància del punt tercer del comunicat, el reconeixement públic a les víctimes d’ETA, sense distincions quan fa tres anys la banda ja dissolta parlava de «víctimes col·laterals». També creuen rellevant que l’esquerra ‘abertzale’ es comprometi a «mitigar» el dolor causat, perquè pot «ajudar a cicatritzar» algunes «ferides». 

López ha dit que està «fart dels pessimistes» de la dreta, que no «reconeix» que es va aconseguir el final del terrorisme fa deu anys i que utilitza ETA per «atacar» el Govern. Això és «immoral i indecent». «Populars i socialistes hem compartit trinxera a Euskadi, ens assetjaven als dos –ha recorda–. Sabem el que ha costat acabar amb ETA. Diran que el pas d’avui no val per a res. Però els que l’hem viscut i patit sabem que serveix i significa un avenç». 

Notícies relacionades

Les víctimes del terrorisme: «Es vol girar full sense haver llegit el llibre»

Les restes d’ETA: 187 presos, 50 fugitius i mig arsenal perdut

Fonts de la direcció del PP consideren que amb el que ha dit Otegi no es pot concloure que hagi demanat «perdó» ni tampoc que hagi «condemnat els assassinats d’ETA». «Que vagin a les víctimes i demanin perdó per donar suport als assassinats de la banda. I que col·laborin per aclarir els 300 assassinats que hi ha sense resoldre», han apuntat aquestes fonts, informa Pilar Santos.

El Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite) ha reconegut la declaració com «un salt apreciable», ja que l’esquerra ‘abertzale’ «mai havia demanat perdó a les víctimes en els termes en què ho ha fet». Però l’entitat també ha valorat en un altre comunicat que «no es pot reconèixer el sofriment causat sense reconèixer i condemnar les raons i allò que ho ha provocat. Otegi i els seus continuen sense rebutjar la identitat nacionalista excloent per la qual ETA i els seus còmplices polítics i socials van perseguir, van ferir i van matar. Les declaracions d’Otegi no reparen el fons de la qüestió».