El Govern corregeix l’aval del PSOE a les paraules d’Otegi

El Govern es va enredar inesperadament amb les paraules d’Arnaldo Otegi 24 hores després. El previsible era que, després del Consell de Ministres d’aquest dimarts, la portaveu es limités a reproduir la valoració de la declaració del coordinador de Bildu que havia sortit de llavis d’un portaveu més que autoritzat, l’ex-‘lehendakari’ Patxi López. No va ser així. Isabel Rodríguez va considerar «insuficient» el pas fet per l’esquerra abertzale, que ara ha de demanar «perdó». 

Otegi va traslladar la «pena» i «dolor» de Bildu a les víctimes del terrorisme pel «sofriment patit». Aquest dany causat «no té remei», i «mai s’hauria d’haver produït». L’esquerra abertzale es compromet a «tractar de mitigar-lo», però no concreta com. Ferraz va voler que fos Patxi López qui donés la resposta oficial al comunicat. L’ex-‘lehendakari’ i nou secretari de Memòria Democràtica i Laïcitat, en la compareixença a Ferraz posterior a la primera reunió de la nova executiva socialista, va apuntar que la declaració és un «avanç» que pot ajudar a «cicatritzar» ferides. «És el que demanàvem els demòcrates. Els que sabem d’aquestes coses, sabem que costen un ‘congo’ en aquest món» abertzale, va dir. López va assegurar estar fart dels «pessimistes» que menyspreen el fet que la democràcia va aconseguir vèncer ETA fa deu anys. Va convenir que per descomptat queda molt per fer darrere la convivència, però això no restava valor a aquest pas. 

La ministra de Política Territorial i portaveu de l’Executiu va rebaixar l’entusiasme del PSOE. «Els gestos estan bé», va assenyalar, però cal anar «molt més enllà», «passar de les paraules als fets». Segons el parer del Govern, l’esquerra abertzale ha «de demanar perdó» i condemnar els ‘ongi etorris’, «no participar d’aquest tipus de manifestacions, de trobades, que el que fan és revictimitzar els que ho van patir i recordar aquest dolor en la societat espanyola». «Aquesta és la posició del Govern, que valora les víctimes, és sempre amb les víctimes i celebra el final de la violència terrorista», va solemnitzar. 

Fonts de l’Executiu van restar importància a la diferent valoració de Rodríguez i de López. Justificaven que eren la mateixa resposta, tot i que expressada de manera diferent. No obstant, des de l’executiva socialista es recordava que l’ex-‘lehendakari’ no va sortir per lliure dilluns: la seva posició estava «consensuada» amb el president. En definitiva, que es tractava d’una «ficada de pota» de Rodríguez o bé, en paraules d’una altra dirigent, «una descoordinació». Però la postura del partit, insistien, és la que va reflectir López. Pedro Sánchez va ser preguntat als passadissos del Senat per la seva opinió i es va remetre a les declaracions tant del partit com del Govern.

L’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, que amb López a la Lehendakaritza i Alfredo Pérez Rubalcaba a Interior va conduir el final d’ETA, també reconeixia aquest dimarts la «gran transcendència» del gest d’Otegi. «Es va dir ahir [per aquest dilluns] que no hauria d’haver passat. No s’hauria d’haver produït. A partir d’allà, continuem construint la memòria, el reconeixement als que van patir injustament», va dir des d’un acte a Gernika amb López. «És més del que es venia dient però menys del que ens agradaria sentir-li, va resoldre el president extremeny, Guillermo Fernández Vara.

Rodríguez va manifestar primer el «respecte» del Govern i el «record» a les víctimes d’ETA, perquè «no s’ha d’oblidar mai» el dolor que van causar els violents, i que es manté encara entre les seves famílies. També va concedir que aquest és un dia per «celebrar que la democràcia va derrotar ETA», gràcies a la «unitat» de tota la societat: les forces polítiques, jutges i fiscals, les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

El Gobierno cree que las palabras de Otegi sobre las víctimas de ETA son "un paso insuficiente" porque deberían "pedir perdón" y "no participar y condenar cuando se producen homenajes o manifestaciones" a favor de etarras: "Los gestos están bien, pero deben ir mucho más allá" pic.twitter.com/hsAPtcBv18

— Europa Press (@europapress) 19 de octubre de 2021

«Flac favor»

La titular de Política Territorial, doncs, es mostrava més prudent que López, i més alineada amb la valoració del ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, que va considerar «positiva» la declaració de Bildu, però tampoc «gens extraordinari», perquè «no ha fet autocrítica del seu passat» i no va dir que ETA no hauria hagut d’existir i que la seva violència va ser «absolutament injusta». Els socialistes governen Euskadi amb el PNB i és el seu soci més fiable al Congrés. Fonts del PSE indicaven que els nacionalistes bascos estan «molt preocupats» per la competència electoral amb els hereus de Batasuna, que pugen en els sondejos, mentre Urkullu acusa un petit desgast.

En el que no hi va haver discrepàncies entre Rodríguez i López va ser a reconèixer la legitimitat de Bildu com a interlocutor polític. La portaveu va ser preguntada pel constant retret que llança el PP contra Sánchez: l’acusa de «blanquejar» l’esquerra abertzale. Ella va expressar el seu «absolut respecte» a totes les forces amb representació parlamentària perquè expressen la «voluntat del poble espanyol en tota la seva extensió». «En aquells anys durs de violència el que reclamaven les forces polítiques que defensem la democràcia era que es defensessin les posicions amb la paraula i no amb les armes i aquest ha sigut un èxit de tota la societat espanyola», va afirmar. Ho va dir López la vigília, evocant Rubalcaba i el seu «o bombes o vots».

#EnDirecto | López: "Por primera vez hay un reconocimiento público por parte de la izquierda abertzale de las víctimas de ETA" pic.twitter.com/7D2cf0r7vi

— Europa Press (@europapress) 18 de octubre de 2021

Notícies relacionades

Sánchez-Hernando: reconciliació a la primavera a partir d’una carta

El Govern presentarà la seva proposta de peatges d’aquí a «pocs mesos»

Els populars van registrar al Congrés una proposició no de llei que exigeix excloure dels pactes els partits que no condemnin de manera explícita els assassinats de la banda terrorista. De nou, Rodríguez va apel·lar a la unitat dels partits. «Un dels elements que va permetre derrotar ETA va ser la unitat de tots els demòcrates, no se li ha de donar ni un espai, ni un titular, ni una consideració a l’assumpte de la banda terrorista sense la unió dels demòcrates. La ministra va insistir a «treballar» en aquest camí que va permetre «vèncer» ETA, per això l’Executiu considera que la iniciativa del PP fa un «flac favor» a la unitat dels demòcrates.

.@ArnaldoOtegi dice que el dolor de las víctimas de ETA "nunca debió haberse producido" https://t.co/0IRKF9Gqy2 pic.twitter.com/fQAAVMjRgJ

— Europa Press TV (@europapress_tv) 18 de octubre de 2021

Aquest dimarts també va tornar a intervenir Otegi. El líder d’EH Bildu va emplaçar l’expresident Felipe González a dir que ell «va organitzar els GAL». «No tenim cap problema a assumir el que hem fet. Volem saber si ells estan disposats a fer-ho», va desafiar. La ministra de Política Territorial va rebutjar valorar les paraules del líder d’EH Bildu. «Igual que hi ha persones que no volen celebrar que fa deu anys de la derrota d’ETA», va concloure Rodríguez, buscant posar fi a les nombroses preguntes que se li dirigien en el mateix sentit. «No aprofundiré més». I allà ho va deixar.