ETA per als mil·lennistes: història, atemptats, líders...

ETA era la sigla d’Euskadi ta Askatasuna (en eusquera, País Basc i Llibertat). Es va constituir el 1958 i inicialment també es va considerar el nom d’Aberri ta Askatasuna (Pàtria i Llibertat), però va ser descartat perquè la sigla ATA vol dir ‘ànec’ en algunes variants de l’eusquera. En el seu naixement, ETA es va autoproclamar com una organització «independentista, ‘abertzale’, socialista i revolucionària», amb l’objectiu de la creació d’un Estat independent format pels set territoris històrics d’Euskal Herria: les tres províncies de la comunitat autònoma del País Basc, la comunitat foral de Navarra i les tres províncies de l’anomenat País Basc francès (o Iparralde).

En el context de la lluita antifranquista, l’embrió d’ETA va ser un col·lectiu d’estudiants universitaris que es va organitzar amb el nom d’Ekin el 1952 i que uns anys després es va fusionar amb les joventuts del PNB. Aquest grup propugnava l’«acció directa» per actuar com un moviment de resistència, en una època en què abundaven les lluites d’alliberament nacional al tercer món, com la descolonització d’Algèria. Les discrepàncies amb l’estratègia del PNB van desembocar en l’escissió d’Ekin i la creació d’ETA a finals de 1958.

La primera acció violenta d’ETA va ser comesa el 17 de juliol de 1961, quan va intentar fer descarrilar un tren que transportava un grup de franquistes que viatjaven a Sant Sebastià per commemorar el 25è aniversari del cop d’Estat de 1936. No obstant, no va ser fins a finals d’aquella dècada quan l’organització va iniciar la via armada. I ho va fer amb un assassinat no premeditat. El 7 de juny de 1968, l’activista Txabi Etxebarrieta va matar d’uns quants trets el guàrdia civil José Antonio Pardines quan aquest li va donar l’alto en un control de carretera a Villabona (Guipúscoa). L’etarra va ser abatut per la policia al cap de poques hores.

Dos mesos després, ETA va cometre el seu primer crim planificat amb l’assassinat a trets a casa seva de Melitón Manzanas, cap de la policia secreta a Sant Sebastià i torturador d’opositors al franquisme. Les històries d’Etxebarrieta i Manzanas i la gestació dels dos atemptats és l’eix de la sèrie de Movistar ‘La línea invisible’.

Entre 1968 i 2010, ETA va assassinar 854 persones, en va ferir més de 3.000 i va cometre 86 segrestos. Durant el franquisme, la seva principal acció va ser l’assassinat de Luis Carrero Blanco, president del Govern de Franco, el 20 de desembre de 1973. Militars i policies van ser els objectius prioritaris en la seva primera etapa, però amb l’arribada de la democràcia va agreujar la seva activitat, i el 1980 va ser l’any amb més assassinats de la història d’ETA (93).

A mitjans de la dècada dels 80 va optar per perpetrar matances indiscriminades. L’atemptat més sagnant de la banda va tenir lloc a Barcelona el 19 de juny de 1987, quan l’explosió d’un cotxe bomba a l’aparcament del supermercat Hipercor de l’avinguda Meridiana va provocar 21 morts i 45 ferits. El desembre d’aquell mateix any, un altre cotxe bomba a la casa quarter de la Guàrdia Civil de Saragossa va matar 11 persones, entre elles cinc nenes. I d’idèntica manera van assassinar 10 persones, entre elles tres nenes, a la casa quarter de Vic el 29 de maig de 1991.

En la dècada dels anys 90, la banda terrorista va accentuar els seus atemptats contra polítics, especialment del PSOE i el PP, i els segrestos. L’abril de 1995 va intentar assassinar el president del PP i líder de l’oposició, José María Aznar. I va mantenir segrestat durant 532 dies el funcionari de presons José Antonio Ortega Lara. La seva foto el dia que va ser alliberat per la Guàrdia Civil va fer la volta al món.

Una de les accions més cruels dels etarres va ser el segrest i l’assassinat de Miguel Ángel Blanco Garrido, un regidor del PP d’Ermua (Biscaia) de només 29 anys. ETA el va capturar el 10 de juliol de 1997 en resposta a l’alliberament d’Ortega Lara i va donar un termini de 48 hores a l’Estat perquè acostés a Euskadi tots els presos de la banda, una de les seves reclamacions històriques, per evitar que l’assassinessin. Els terroristes el van executar tot just acabar-se el termini, cosa que va provocar, abans i després del crim, l’onada més gran de rebuig al carrer coneguda fins ara, i que va ser batejada com l’‘esperit d’Ermua’.

La principal cúpula d’ETA la van integrar, a partir de 1986, Francisco Mujika Garmendia, ‘Pakito’ (cap de l’aparell militar); José Luis Álvarez Santacristina, ‘Txelis’ (cap de l’aparell polític), i Joseba Arregi Erostarbe, ‘Fiti’ (cap de l’aparell logístic). Tots tres van ser detinguts en una operació policial a Bidart (França) el 1992. Des d’aleshores, en la direcció de la banda es van anar succeint els líders a mesura que, cada vegada amb més assiduïtat, eren arrestats. Altres caps històrics de l’organització van ser Francisco Javier García Gaztelu, ‘Txapote’; Mikel Garikoitz Aspiazu Rubina, ‘Txeroki’; Mikel Albizu Iriarte, ‘Mikel Antza’, i Francisco Javier López Peña, ‘Thierry’. Segons la policia, els últims dirigents d’ETA van ser David Pla i Iratxe Sorzabal, detinguts el 2015.

El 16 de març del 2010, ETA assassina, per primera i única vegada en la seva història, un gendarme francès durant un tiroteig, quan aquest perseguia un comando que havia perpetrat un robatori de vehicles a prop de París. L’últim atemptat en territori espanyol va tenir lloc el 30 de juliol del 2009, amb l’assassinat amb cotxe bomba de dos guàrdies civils a Calvià (Mallorca).

L’octubre d’aquest any, 189 reclusos complien condemnes en alguna presó d’Espanya, segons la base de dades d’Etxerat,  el col·lectiu de familiars i amics dels presos de la banda que històricament ha demanat l’acostament a les presons del País Basc. Les dades d’aquesta associació no coincideixen exactament amb les del Ministeri de l’Interior, ja que no inclouen antics membres de la banda que han repudiat ETA.

El 20 d’octubre del 2011, tres etarres encaputxats van anunciar el «cessament definitiu de l’activitat armada» i el seu «compromís clar, ferm i definitiu» de «superar la confrontació armada». El 17 de març del 2017, ETA va anunciar el seu desarmament definitiu de manera unilateral i sense condicions, que un mes després es va escenificar a Baiona (França), quan mediadors civils van comunicar a les autoritats judicials franceses la localització de vuit zulos, en què es van confiscar 118 armes, 25.000 cartutxos i tres tones d’explosius. L’abril del 2018, ETA va difondre una carta en què demanava «perdó» a part de les víctimes. L’organització va deixar d’existir el 3 de maig del 2018, dia en què va confirmar la dissolució de totes les seves estructures i va posar fi a 60 anys de dolor.