La llavor de Vox germina a les aules: aconsegueix el màxim recolzament entre els menors de 24 anys

-Doncs a mi no em sembla tan malament el que defensa Vox.

-Però, Elena, ¿què en saps del que diuen? ¿Coneixes el que opinen sobre la violència de gènere?

-Volen que els diners del Govern es gastin en els espanyols i no en els estrangers. I sobre la violència de gènere el que passa és que hi ha moltes denúncies falses.

L’Elena té 21 anys. El seu entorn no és precisament de dretes, però l’escena que ella protagonitza amb un dels seus familiars pot estar produint-se en moltes altres sobretaules. El CIS confirma un fenomen que es detecta ja al carrer: la ‘voxorització’ dels joves. El partit d’ultradreta comença a despuntar en aquesta franja. Com quan una marca de roba es posa de moda. El sondeig d’aquest mateix mes reflecteix que aquest grup d’edat és el més procliu a donar-los suport, on més simpatia genera i gairebé el més afí a les seves idees.

El moviment que va començar el desembre del 2018, amb l’entrada de la formació de Santiago Abascal al Parlament andalús, entre homes conservadors de mitjana edat que van trobar en aquest partit el motllo perfecte per a les seves idees contra el nacionalisme, l’ecologisme o el feminisme, s’estén també als votants d’entre 18 i 24 anys, de tots els sexes. I competeix ja amb Unides Podem, el graner de vots del qual són els menors de 45 anys, pel seu suport.

Al llarg d’aquest any Vox ha anat creixent entre els joves en intenció de vot, fins a arribar aquest mes a un 10,9% de recolzament en la franja 18-24. La seva millor xifra en tots els segments d’edat. La dada encreuada de vot més simpatia també els proporciona en la joventut l’aval més alt. I són també aquests electors els que més pròxims es declaren a les seves idees.

El Miguel és professor en un municipi de Madrid. Fa classe a nois i noies d’entre 14 i 18 anys. Alguns ja podran votar en les pròximes eleccions generals. Ell confirma aquesta tendència com una cosa que viu en el seu dia a dia. Està a punt de jubilar-se i explica que abans no passava. Els seus alumnes discrepen ara en assumptes –una altra vegada el qüestionament de la immigració i la negació de la violència de gènere– sobre els que hihavia consens. Les idees de Vox, assenyala, han arribat a l’aula. «És un ideari que a més els agrada exhibir». Això és una cosa en què coincideix amb altres docents. És «una llavor que ha crescut». «Sorprèn» el debat sobre qüestions que semblaven superades.

José Pablo Ferrándiz, director d’Elemental Research, explica que amb la crisi del bipartidisme i la irrupció dels nous partits, el perfil del votant del PSOE i PP es va fer més gran. «Els joves, laboralment actius i cosmopolites, van migrar en massa a Podem, en el cas de l’esquerra, i a Ciutadans, en el de la dreta». L’arribada de Pedro Sánchez a la cúpula socialista, prossegueix, en contra de l’aparell, amb un missatge més progressista, va permetre al PSOE recuperar vot jove. El CIS d’aquest mes dona a aquest partit més intenció de vot (16,4%) en el segment d’entre 18 i 24 anys que a Podem (12,9). No obstant, assegura Ferrándiz, una vegada que Ciutadans està «demoscòpicament desaparegut», la lluita pel recolzament dels joves està «més igualada» a la dreta. A només 1,4 punts, un 10,9% Vox i un 12,3% el PP.  A partir d’aquesta edat «la bretxa entre aquests dos partits es redueix». «A Vox li continua costant posar-se a la butxaca els més grans i al PP li ha sortit un dur competidor a la dreta entre la joventut». 

El sociòleg David Redolí apunta a més que les circumstàncies socials que viu Espanya podrien ajudar aquest partit d’ultradreta. «Pot tenir capacitat de creixement entre capes de joves que se sentin abandonats pel sistema, sense opcions d’accedir a un lloc de treball estable i amb un salari digne o a una vivenda». Això, adverteix, genera «frustració, desafecció i desencant». «Emocions negatives que solen canalitzar-se políticament a través del vot a líders i a partits extremistes, radicalitzats per l’esquerra i per la dreta».

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

El fenomen de la ‘voxorització’ dels joves està aquí. Però el director d’afers públics d’Atrevia i politòleg, Manuel Mostaza, avisa també que Espanya és un país molt envellit i per regla general les persones grans participen més en les eleccions que els joves. El vot juvenil, assegura, «no és garantia de res, per molt que tot l’ecosistema polític intenti captar-lo». Aquesta és una apreciació en què també coincideix José Pablo Ferrándiz. «Tenen menys pes percentual entre el conjunt de l’electorat i voten en menor mesura que les persones grans. La seva rellevància electoral és menor que la d’altres col·lectius», afirma.

Les grans vetes del PSOE i del PP estan entre la gent de més de 40 anys, especialment entre els de més de 60, conclou Mostaza. I ofereix una reflexió més. En sociologia electoral es diu de manera gràfica que «els vells mai es moren». El normal és que els que en la seva joventut van recolzar els nous partits probablement d’aquí 15 anys votaran bipartidisme.