Felip VI elogia la capacitat de superació dels espanyols: «La crisi ens ha fet veure una població forta, responsable i solidària»

El monarca va dedicar gran part del seu discurs a celebrar la tornada a la normalitat però va fer una crida a no oblidar les lliçons de la pandèmia. «Hem tornat al Teatre Campoamor; al nostre escenari de sempre; als nostres records de 40 anys; a la nostra millor tradició i història. Ho fem amb tota la il·lusió de recuperar aquest espai solemne, imponent, i també acollidor i inspirador», va afirmar. Felip VI va insistir que «hem viscut en unes circumstàncies que, fins fa poc temps, eren desconegudes per a tothom. Els canvis que estan afectant el món s’estan produint amb una rapidesa molt més gran –m’atreveixo a dir– que la capacitat de l’ésser humà per acceptar-los, comprendre’ls i assimilar-los», va sentenciar posant èmfasi que fets històrics com la pandèmia del coronavirus «transformen societats, provoquen desequilibris i generen tensions». «Aquesta crisi ens ha fet veure de nou una societat espanyola forta, responsable, madura, solidària i amb gran capacitat de superació», va recalcar.

«Davant tots aquests canvis, no podem aturar-nos. Rendir-se no és una opció, ens deien els sanitaris en els pitjors moments de la pandèmia. Defallir o conformar-se no és una alternativa. És necessari seguir endavant», va arengar. Només així podrà tornar al temps en què podíem «abraçar-nos, donar-nos la mà i acostar-nos a conversar».

«En moments decisius per al nostre futur com els que travessem, necessitem la serenitat i l’assossec que donin fermesa als nostres passos. En aquest camí que avui, simbòlicament, reprenem al Teatre Campoamor no podem tampoc oblidar-nos de les nostres arrels, de les nostres referències, de tot el que ja hem recorregut com a societat, i dels fonaments de la nostra convivència en pau i llibertat», va emfatitzar poc després de destacar els valors que representen tots i cada un dels premiats en aquesta edició dels Princesa d’Astúries. «Ens han advertit de la fragilitat dels valors democràtics, que no ens venen donats; i el vigor i vigència dels quals demanen sempre una defensa ferma, permanent, constant i conscient. Que la fortalesa i la seguretat d’un millor futur depenen de la responsabilitat, del compliment del deure que a cada un li correspon, de la solidaritat i de la nostra cohesió», va concloure posant com a exemple els sanitaris del valor i l’esforç que ajudaran a treballar per un futur millor.

La princesa Elionor es va mostrar emocionada en el seu segon discurs en els premis que porten el seu nom i va citar els premiats com un exemple d’obra i vida «que m’ha motivat encara més en la meva tasca de formar-me i estudiar». «Estudiar i observar la vostra obra, estimats premiats, m’il·lusiona i m’omple de força per continuar assumint les meves responsabilitats i treballar sempre amb el compromís més gran».

El president de la Fundació Princesa, Luis Fernández-Vega, també va destacar que la tornada al Campoamor és un símbol. «Estem aconseguint superar els molts obstacles que la pandèmia ha posat al nostre camí».

José Andrés

Un dels discursos més esperats pel «mediàtic» del premiat va ser, sens dubte, el de José Andrés. El cuiner asturià fundador de l’ONG World Central Kitchen, premi Princesa d’Astúries de cooperació internacional, també va ser el que més temps va parlar després de la recepció del reconeixement. El seu discurs, emotiu i reivindicatiu a parts iguals, es podria resumir amb una de les seves primeres frases. «Les persones sense veu i sense rostre necessiten persones que les cuidin», va afirmar posant, a més, èmfasi que «aquestes persones no volen la nostra almoina, volen el nostre respecte i la seva dignitat. I aquest és el poder que té un plat de menjar».

José Andrés, emocionat en diverses ocasions durant una intervenció que arriba després d’una setmana intensa en què tot Astúries li ha mostrat el seu carinyo i respecte, va recordar en la seva intervenció dels seus pares, a malalts de professió. Uns professionals que «sobrepassaven els límits del deure per cuidar els altres». Aquesta herència paterna va ser la que va fer que el cuiner s’adonés de gran que malgrat que donava menjar a uns quants «tenia el poder d’alimentar-ne molts».

«Quan vaig obrir el meu primer restaurant a Washington fa 30 anys, vaig conèixer algú que tenia aquesta mateixa sensibilitat, Robert Egger. Treballava al soterrani d’un alberg per a indigents de la ciutat. Sabia que malgastar menjar estava malament però el que realment estava malament era malgastar la vida de les persones», va recordar. Les seves ganes d’ajudar es van posar a prova després de l’huracà que va creuar Puerto Rico l’any 2017. Va ser llavors quan es va adonar de la importància de la seva organització, avui guardonada i que ha actuat ja en huracans, tsunamis o incendis forestals proporcionant més de 60 milions de menjars.

José Andrés, que va dir sentir-se orgullós de ser un «immigrant del món» (va néixer a Astúries, es va criar a Catalunya i va créixer professionalment als Estats Units, va cridar la societat a «construir taules més llargues» i a conscienciar-se davant els desafiaments futurs utilitzant el menjar com a arma contra el desaprofitament, les malalties i la pau. «El nostre futur depèn del fet que el món s’alimenti millor», va sentenciar dedicant les últimes paraules del seu discurs «a la gent de La Palma, que no ha de ser oblidada en aquest moment». 

Karikó

Katalin Karikó, una de les científiques guardonades amb el premi Princesa d’Astúries d’investigació científica i tècnica, va utilitzar el seu discurs per mostrar la seva esperança de poder inspirar, amb el seu treball, la pròxima generació de científics. «Hem passat anys treballant en tecnologies que a alguns els semblaven poc convencionals i gairebé de ciència-ficció però compartíem la immensa creença que si el resultat del nostre treball podia millorar la vida d’almenys una persona, llavors hauria sigut tot un èxit», va afirmar.

Karikó, que es va emocionar amb la recepció que va viure aquesta setmana a la seva arribada a Oviedo, va enumerar també els reptes que té encara per davant la comunitat científica. «Les possibilitats de les tecnologies són infinites: ja estem investigant maneres de prevenir el VIH, la malària, reduir el càncer i tractar moltes altres malalties», va relatar. Karikó va recollir el premi en el seu nom i en el de Drew Weissman, Philip Felnger, Uğur Şahin, Özlem Türeci, Derrick Rossi i Sarah Gilbert. Tots premiats per haver contribuït al desenvolupament d’alguna de les vacunes aprovades fins a la data contra el coronavirus.

Teresa Perales:

Teresa Perales, premi Princesa d’Astúries dels Esports, va donar davant el ple auditori del Teatre Campoamor tota una lliçó de superació personal. «Qui m’havia de dir quan li vaig dir a la meva mare que em volia banyar a la piscina que continuaria nedant 24 anys després i que guanyaria 27 medalles paralímpiques», va resumir. Perales va tenir un record emocionat per a la seva mare. «Mai em va dir no pots no ho has de fer, no segueixis no ho aconseguiràs». «Vull aprofitar aquest altaveu per dir als nens i als no tan nens que no s’ha d’esperar que algú ens digui el que passarà o el que hem de fer. Cal pensar-ho o somiar-ho. Decidir tu el que vols i anar a buscar-ho. Amb decisió. Sense deixar que els obstacles t’impedeixin, almenys, intentar-ho», va animar.

Gloria Steinme

Gloria Steinme, premi Princesa d’Astúries de Comunicació i Humanitats, va posar en valor la pandèmia com una «raó espantosa» que va connectar el món. «Cap frontera nacional o diferència cultural pot retenir per complet un perill per a la salut que sigui veritablement global. Ens amenaçava a tots malgrat els recursos econòmics i sanitaris que van crear diferències crucials en la manera en què ens van tractar i en com vam ser tractats», va reflexionar. La pandèmia també va deixar, segons el seu parer, la lliçó «de la violència domèstica». «He vist com la meva ciutat de Nova York torna als carrers i milers de dones, joves majoritàriament, es manifestaven de nou fent coincidir aquestes marxes amb d’altres en la majoria de ciutats del món i torno a sentir esperança», va afirmar posant en valor el poder del riure.

«No es pot obligar algú a riure, a riure de veritat i amb sinceritat i per això el riure és una prova de llibertat», va argumentar exemplificant la seva afirmació amb les figures de Hitler o Stalin. Els grans dictadors de la història «van tancar amb pany i clau tant les clíniques de planificació familiar com els clubs de la comèdia on la gent reia en llibertat», va recordar.

Emmanuel Carrère

Emmanuel Carrère, premi Princesa d’Astúries de les lletres, va ser l’últim a arribar a Oviedo. Ho ha fet aquest mateix matí i va posar, seriós, davant els mitjans per primera vegada a l’hotel de la Reconquista. En un discurs pronunciat en francès, la seva llengua materna, Carrère va posar en valor l’espanyol. «M’agradaria parlar i llegir en espanyol però per desgràcia ni el parlo ni el llegeixo. En compensació he fet una ullada a la meva biblioteca, que està classificada per llengües, i l’espanyol es troba darrere de l’anglès i per davant del rus», va relatar citant autors nacionals com Cervantes o Javier Cercas.

Notícies relacionades

Drew Weissman: «És impossible que ningú fabriqués el coronavirus per crear una pandèmia mundial»

Lucy Lake, directora de Camfed, a les nenes espanyoles: «Que recordin que poden ser el que es proposin»

Carrère, que va relatar com la fundació Princesa d’Astúries li va tirar enrere el seu primer discurs per ser massa poc «inspirador», va anomenar durant la seva intervenció persones que van marcar la seva vida com el seu primer editor i la seva dona. L’escriptor, va dedicar bona part de la seva intervenció a parlar del judici pels atemptats de París del 2015. «Les històries de naufragis, de catàstrofes, del campi qui pugui generalitzat, solen revelar el pitjor de l’ésser humà. La covardia, el cadascú a les seves coses, el canibalisme. Aquí, res d’això. No podem imaginar que s’hagi creat una ficció col·lectiva de grandesa d’esperit i, no obstant, pràcticament només se’ns han descrit exemples d’ajuda mútua, solidaritat i gestos heroics», va afirmar.

A la gala, que va comptar amb la tradicional alfombra blava i es va celebrar després d’una intensa setmana plena de conferències i actes per tot Astúries, també es va reconèixer la tasca d’Amartya Sen, premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials, Marina Abramović, premi de les arts i CAMFED -the Campaign for Female Education, premi de la cooperació internacional.