Trobada determinant per al futur de la coalició

El PSOE i Podem fracassen en el seu intent de concloure la seva crisi per la reforma laboral

  • Els socis es reuneixen durant gairebé dues hores. Una cita «constructiva, en bon to», però sense avenços. Les parts s’«emplacen a continuar parlant»

  • UP insisteix que el PSOE no concreta el «contingut» de la reforma. Per als socialistes, «tot va girar entorn de la taula», en si hi ha de ser Economia

El PSOE i Podem fracassen en el seu intent de concloure la seva crisi per la reforma laboral

EFE / MARISCAL

7
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Miguel Ángel Rodríguez

Yolanda Díaz reconeixia aquest dilluns que la coalició passa un moment «complicat». I és veritat. Els sots que els dos socis han hagut de superar en aquests gairebé dos anys de convivència han sigut incomptables, però tots dos han arribat a la trinxera clau i gairebé definitiva per al futur de l’Executiu: la reforma laboral. Aquest dilluns, després d’una reunió programada per a la pacificació, el PSOE i Unides Podem ni tan sols van poder salvar la barrera. La cita, d’una hora i 40 minuts de durada, va acabar sense acord i amb l’emplaçament de tots dos a «continuar parlant», sense concretar quan es veuran les cares de nou. L’escull principal és tant la presència d’Economia en la negociació amb patronal i sindicats com el «contingut» mateix de la reforma.

Els quatre negociadors socialistes –capitanejats pels ministres de la Presidència i d’Hisenda, Félix Bolaños i María Jesús Montero, i la número dos del partit, Adriana Lastra– i els sis d’UP –encapçalats per les titulars de Drets Socials i Igualtat, Ione Belarra i Irene Montero– es van trobar a la zona de Govern del Congrés. Aquesta taula de seguiment dels acords de la coalició era la seva cita potser més determinant des que va arrencar, el gener de 2020, la seva etapa conjunta. Per l’acumulació de conflictes i per la importància del que estava en joc. El control del desmantellament de la reforma del PP.

Després del cara a cara, socialistes i Unides Podem van llançar dos brevíssims comunicats. Similars, però no idèntics. Els primers van recordar qui eren els components de la seva delegació, van assenyalar que la reunió va ser «constructiva, amb bon to» i que es van emplaçar a «continuar parlant». Els morats no feien referència al clima de treball. «Serà necessari continuar negociant ja que de moment no hi ha un consens sobre la reforma laboral», van indicar en la seva nota.

Que la cita es tanqués sense acord era molt simptomàtic de les diferències profundes entre els dos socis. I que costarà remuntar aquesta crisi. Ni tan sols es van poder acostar postures en la metodologia. És a dir: si finalment Economia (o sigui, Nadia Calviño) serà a la taula amb els agents socials, que el president exigeix i a la qual cosa Díaz s’oposa. «Per a nosaltres, l’important és el què, no el qui. No ens diuen què volen fer amb la reforma laboral. No s’ha abordat la reunió en termes de si hi ha de ser o no Economia», explicaven a aquest diari fonts pròximes a la vicepresidenta segona. «Volem que el Govern funcioni com ha funcionat. I no volem camins que ens condueixin a una no-reforma» del mercat de treball, indicava un altre membre de l’entorn de Díaz.

Segons resumien fonts de Ferraz, «tot va girar entorn de la taula». En plata, que la discussió va orbitar entorn de si hi ha de ser o no Economia i la resta de ministeris concernits per una mesura troncal en la legislatura i d’alt voltatge per als socis. El PSOE vol «participar» en les converses amb empresaris i centrals. «Per a nosaltres, el que és clau és que ens diguin quina posició defensaran, i no ho van dir, i això no és seriós», es queixaven de tornada a UP, on reconeixien que és positiu mantenir reunions (en aquest sentit, veien «constructiva» la trobada d’aquest dilluns), però trobaven a faltar «avenços» sobre una matèria sobre la qual ja han dialogat «molt» amb el PSOE. «Com es descuidin», observava una altra font morada, «es troben una crisi de govern de veritat per la via dels fets. I el diàleg social pels aires». Allà hi ha la clau: si les dues parts no conclouen aviat la seva crisi, la fractura podrà créixer i arriscar l’estabilitat del Gabinet.

«Que s’aclareixin»

La d’aquest dilluns va ser la cinquena cimera entre els socis (almenys pública): les dues primeres, al febreri març del 2020, van esbombar les discrepàncies per la llei del sí és sí; la tercera, el 16 de juliol de l’any passat, els va servir per rellançar la seva agenda de Govern després de la primera onada de la Covid, i l’última, el 27 de gener del 2021, es va celebrar en plena tempesta per l’impuls del PSOE a la ‘llei Zerolo’ i que va servir com a resum de totes les tensions viscudes el primer any de vida de la coalició. 

Abans de la reunió de la tarda, les dues parts havien reblat les seves posicions. De forma diàfana. La primera va ser Yolanda Díaz en un acte sobre l’Espanya 2050 a Santiago. El debat, va dir, no va de «qui lidera» la negociació –una cosa que, no obstant, sí que interessa i molt als morats–, sinó de què es farà amb la legislació del mercat de treball. 

És a dir, que el problema és «de continguts i no de persones». La vicepresidenta segona va acusar els socialistes de voler mantenir «l’statu quo» en matèria laboral i els va demanar que «s’aclareixin». En altres paraules, els emplaçava a dir si estan disposats o no a derogar la norma del PP. Poc després, a La Sexta, incidia en el retret: «Sembla que hi ha una part del Govern que no vol complir els continguts. Isa Serra, coportaveu de Podem, va ser encara més dura i explícita que Díaz: «No permetrem que Calviño faci una reforma laboral al servei i mesura de la patronal». 

Però el PSOE, que ha donat voltes i voltes sobre aquesta qüestió durant anys i anys, vol defugir el terme «derogació», que consideren maleït, tot i que els dirigents l’utilitzin als mítings (davant la seva parròquia). El nou portaveu de la direcció, Felipe Sicilia, va apuntar que als que «s’entossudeixen en la terminologia», el partit els diu que pretén «un nou marc» de relacions laborals. 

Taula supraministerial

Això és el que va reiterar Pedro Sánchez pocs minuts després, en la clausura del fòrum ‘Seguiment de la recuperació: més enllà del PIB’, a la seu del Ministeri d’Afers Econòmics, al costat de Nadia Calviño i el comissari europeu d’Economia, l’italià Paolo Gentiloni. El president va corregir Díaz i va remarcar que «tot el Govern» està compromès amb la «modernització de la legislació laboral», i fer-ho amb consens i diàleg. La vicepresidenta primera, molt reforçada de nou per Sánchez, va insistir que la posició de l’Executiu és unànime, que el líder ha sigut «tremendament clar» i que no té cabuda «cap consideració individual o personal». 

Calviño va remarcar la importància que la visió dels ministeris més implicats en aquesta reforma (Treball, Economia, Educació, Inclusió i Hisenda) estigui representada en la posició del Govern. I va recordar que hi ha una taula del diàleg social per al pla de recuperació que està per sobre de les altres taules que pilotin els departaments i que està encapçalada per Sánchez o, en la seva absència, ella mateixa. Una taula que té la finalitat d’articular i cohesionar totes les reformes i inversions incloses en el pla de recuperació de l’Executiu. 

Sánchez s’havia vist abans amb l’executiva del PSOE i, segons fonts de Ferraz, va replicar la mateixa argumentació d’aquests últims dies: que la regulació laboral és clau i s’ha de fer de manera col·laborativa entre els dos socis, igual que ha passat amb altres lleis importants, com la de vivenda o els Pressupostos, i per tant hi ha de ser el PSOE.

Document

Notícies relacionades

Des de fora, el PP va aprofitar la crisi en l’Executiu per llançar la seva advertència: Pablo Casado va prometre arribar «fins al final en les institucions europees perquè la reforma laboral» que va aprovar Mariano Rajoy el 2012 «es mantingui». «És absolutament essencial», va dir en la 24a edició del congrés de l’empresa familiar, inaugurat pel Rei a Pamplona.

La cita entre els socis d’aquest dilluns al Congrés també venia calenta per la qüestió que s’ha creuat en el debat aquests dies de forta tempesta: la retirada de l’escó a Alberto Rodríguez. La maror semblava haver-se interromput durant el cap de setmana, després de la sortida d’Unides Podem del diputat canari i la promesa dels morats que no hi haurà querella contra Meritxell Batet. No obstant, Podem va tornar a apujar la tensió al reclamar la dimissió de la presidenta del Congrés. Per «dignitat». Díaz va exigir als seus que deixessin de fer «soroll». Però amb aquest obús contra la tercera autoritat de l’Estat (recolzada per cert pel cap dels lletrats de la Cambra) era difícil no sentir tronar la tempesta.

Alineació quatre a sis per resoldre les discrepàncies