El Constitucional es rearma per donar batalla a Puigdemont

L’arribada al Tribunal Constitucional de dos penalistes procedents de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, la conservadora Concepción Espejel i el progressista Ramón Sáez Valcárcel, permetrà reforçar la resposta que aquest òrgan ha de donar davant assumptes que es van acumulant en els últims mesos a l’òrgan de garanties i que tenen a veure amb dret internacional, qüestions plantejades davant tribunals europeus, euroordres i processos d’extradició.

Fins ara no es tenia aquesta especialització, així que la seva incorporació serà vital en els pròxims mesos, en especial en temes relacionats amb els recursos que encara queda per resoldre sobre la causa del procés independentista a Catalunya –entre els quals el de l’exvicepresident Oriol Junqueras–, i els problemes generats per la fugida de l’expresident i parlamentari europeu Carles Puigdemont i d’altres líders independentistes, assenyalen a ‘El Periódico de España’ fonts jurídiques.

L’últim recurs d’aquest tipus a entrar va ser la setmana passada, quan l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, en nom de l’expresident i dels exconsellers que l’acompanyen en la seva fugida, Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig va presentar recurs de súplica contra una decisió anterior del Tribunal Constitucional que va avalar les euroordres cursades en contra seu. Planteja, a més, que en el previsible cas que sigui rebutjat de nou, es remeti una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

L’arribada d’Espejel i Sáez ha causat sorpresa en àmbits jurídics tant pel fet que tots dos pertanyin a la mateixa Sala Penal de l’Audiència Nacional –i a la mateixa secció, la Primera–, com per no ser jutges del Suprem ni catedràtics d’especial prestigi, com sol ser el perfil dels juristes que han arribat al Constitucional en les últimes renovacions. En alguns casos, aquesta circumstància s’ha criticat al·ludint a una pretesa falta de nivell de les noves incorporacions.

No ho veuen així fonts del Tribunal Constitucional consultades, que destaquen l’alt nivell jurídic dels dos penalistes per sobre de la sensibilitat política que se’ls pugui atribuir. Tots dos coneixen el dret penal internacional i són experts en la tramitació d’euroordres i extradicions, uns assumptes que integren el dia a dia de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, que és la que fa tant les entregues de presumptes delinqüents reclamats per altres països com la reclamació d’espanyols que delinqueixen a l’estranger.

Es dona la circumstància que els únics dos penalistes que hi havia en aquests moments al Constitucional, que són Cándido Conde-Pumpido i Antonio Narváez, no poden participar en les empares presentades pels líders independentistes condemnats, ni tampoc en tot allò derivat de les ordres de detenció dictades pel Tribunal Suprem contra Puigdemont i altres de fugits a l’haver-se apartat d’aquests assumptes després de ser recusats.

Ple d’experts en el Contenciós

Al Tribunal Constitucional hi ha ara diversos especialistes en el contenciós administratiu, Ricardo Enríquez i Santiago Martínez-Vares, tots dos procedents de la Sala Tercera del Tribunal Administratiu juntament amb l’actual president, Juan José González Rivas, de la mateixa Sala i al qual s’hi pot sumar el civilista Juan Antonio Xiol, que, no obstant, procedia també de la Sala Contenciosa, on va entrar el 1986 pel torn d’especialistes i hi va ser fins al 2005. L’únic penalista pel seu passat de fiscal, Narváez, també va exercir de fiscal en cap de la Sala Administrativa del Suprem.

Les fonts consultades apunten que la seva tasca ha sigut imprescindible, i més tenint en compte l’etapa en què el Tribunal Constitucional acumulava sobre tots assumptes relacionats amb conflictes de competència entre les comunitats autònomes i l’Estat, si bé els esmentats recursos ja no són tants i, per contra, semblava haver-hi un dèficit en el nombre de penalistes a l’òrgan de garanties. S’hi uneixen els catedràtics de Constitucional com Pedro González-Trevijano i Maria Luisa Balaguer, completant el nivell jurídic del tribunal.

És a dir, després d’una etapa inicial en aquest òrgan dirigida sobretot a clarificar l’abast dels drets de la nova Constitució, on sobretot es precisaven experts constitucionalistes; va arribar el moment de reforçar l’aspecte contenciós pel tema dels conflictes de competència; i ara ens trobem amb assumptes d’abast internacional relacionats amb euroordres i requeriments internacionals per al qual es requereixen igualment els millors experts. 

Perfils oposats

Espejel és l’actual presidenta de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, de qui es recorda la seva proximitat amb l’exsecretària del PP María Dolores de Cospedal. Es tracta, en tot cas, de la primera dona que proposa aquesta formació per al Tribunal Constitucional, a més d’una prestigiosa penalista que porta amb mà ferma la presidència d’un òrgan que porta assumptes de gran complexitat com és l’Audiència Nacional.

En aquesta Sala ha sigut recusada en diverses ocasions per les defenses personades en causes en què el PP o algun dels seus membres han sigut investigats, sent apartada del cas Gürtel, i recentment, va formular vot particular en la sentència que va absoldre el major dels Mossos, Josep Luís Trapero. Però això no resta al seu alt nivell jurídic, segons les mateixes fonts.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Quant al costat progressista, l’entrada d’Inmaculada Montalván, experta en violència de gènere i que ha exercit en òrgans de penal, civil i també de contenciós, i sobretot del magistrat del Penal de l’Audiència Nacional Ramón Sáez Valcárcel suposa cert reforç, ja que entren a formar part d’un òrgan que tornarà a tenir cinc magistrats progressistes davant set conservadors.

 Sáez Valcárcel és un magistrat molt reconegut en la Carrera i etern candidat a la Sala Penal del Tribunal Suprem a la qual segons algunes fonts consultades mai va poder entrar precisament pel seu marcat perfil progressista.