El TC declara inconstitucional el segon estat d’alarma i la cogovernança

La sentència, que es coneixerà en la seva integritat en els pròxims dies, declara que el que mereix censura constitucional no és la durada de la pròrroga, per si sola i sense més ni més, sinó el caràcter no raonable o infundat, vist l’acord del Parlament pel qual es va fixar tal termini. Segons l’alt tribunal, la determinació temporal dels sis mesos es va fer d’una manera completament inconsistent amb el sentit constitucional que és propi de l’acte d’autorització i sense cap coherència, fins i tot, amb les raons que el Govern va fer valer per instar la pròrroga finalment concedida.

A més, la pròrroga va ser autoritzada quan les mesures limitadores de drets inclosos a la sol·licitud no serien aplicades immediatament pel Govern, ja que se’n supeditava la posada en pràctica al que els presidents de les Comunitats Autònomes així ho decidissin, per la qual cosa aquella autorització es va donar sense saber quines mesures s’aplicarien per combatre la pandèmia. Respecte de la designació de les autoritats competents delegades, la sentència considera que, entre altres motius, aquesta decisió contravé el disposat en la llei orgànica a la qual reserva l’art. 116.1 la CE la regulació dels estats de crisi i les competències i limitacions corresponents. A més, el Govern va acordar amb caràcter permanent la delegació sense cap reserva de la supervisió efectiva o de l’eventual avocació al mateix Govern, de la qual cosa les Autoritats delegades poguessin actuar en els seus respectius àmbits territorials.  

La resolució que va anul·lar el primer va tirar endavant per la mínima. Sis magistrats van votar llavors a favor de la ponència que havia presentat el magistrat Pedro González-Trevijano, partidari d’estimar el recurs presentat per Vox, a l’entendre que no s’havia produït una limitació de drets, sinó la suspensió, que és incompatible amb un estat d’alarma, i s’hauria d’haver adoptat el d’excepció. Cinc més hi estaven en contra. En aquesta ocasió la votació s’ha saldat amb sis davant quatre, ja que no ha participat en la votació el magistrat Alfredo Montoya, que continua convalescent.

Canvi de posició

En aquella deliberació, el criteri que encara es desconeix fins al ple és el de la vicepresidenta, Encarnación Roca, que, com ha fet pràcticament sempre en els nou anys que fa que és al Constitucional, va acabar sumant el seu vot al dels magistrats de tendència conservadora González-Trevijano, Antonio Narváez, Santiago Martínez-Vares, Alfredo Montoya i Ricardo Enríquez. No obstant, tant Ollero com el president de l’alt tribunal, Juan José González Rivas, també tots dos de sensibilitat conservadora, van votar amb el sector progressista que formen Cándido Comte-Pumpido, María Luisa Balaguer i Juan Antonio Xiol, després de l’abandonament de Fernando Valdés del tribunal. El president ha tornat a unir el seu vot junt al dels partidaris de la constitucionalitat de la mesura adoptada pel Govern de Sánchez.

Tot i que els magistrats pràcticament repeteixen les seves posicions, el motiu d’estimar parcialment el recurs de Vox contra el segon estat d’alarma no té res a veure amb el fonament de la sentència del mes de juliol passat, per això el possible canvi de posició d’Ollero. La proposta del magistrat Antonio Narváez ha passat per declarar inconstitucional la pròrroga de l’estat d’alarma durant sis mesos, perquè això «va desempoderar» la Cambra de la seva facultat de controlar el Govern i cap Estat permet renunciar a aquesta fiscalització de la tasca de l’Executiu.

Notícies relacionades

Catalunya tornarà les 23.000 multes pagades del primer estat d’alarma

ERC busca la via per recuperar militants

L’altre punt del decret que previsiblement no ha passat el filtre constitucional és haver delegat en les comunitats autònomes la limitació dels drets fonamentals per lluitar contra la Covid als seus respectius territoris, quan es tracta de decisions que només haurien correspost al Congrés.

Les limitacions al dret de reunió i de mobilitat, que es van establir al fixar diferents tocs de queda, que es van viure durant el segon estat d’alarma, no tenen tatxa constitucional, ja que van ser una limitació de drets, no una suspensió, així que, a diferència del que va suposar el confinament de març del 2020, no plantegen problema respecte a la Carta Magna.