La via per reduir la temporalitat enfronta el Govern

En aquesta cita s’analitzarà un dels assumptes que, de manera indirecta, ha sigut el germen d’aquesta primera crisi de pes de l’era Sánchez-Díaz. Espanya és des de fa anys el país de la Unió Europea amb més taxa de treballadors eventuals –un de cada quatre és temporal– i per això porta Brussel·les traient els colors al Govern de torn en les seves avaluacions del semestre europeu. Fa dues setmanes el Ministeri de Treball va traslladar als agents socials un nou esborrany amb les principals matèries del paquet comunament denominat ‘reforma laboral’. Un dels punts era que les empreses no podien tenir més del 15% de la seva plantilla amb contractes temporals.

La xifra no va agradar al PSOE. Almenys, no sense afegir una mica de lletra petita per evitar perjudicar sectors com el del turisme o la recollida de la fruita, d’un marcat caràcter temporal. Així, a l’ala socialista van reivindicar que el document no estava impulsat pel Govern, sinó per Treball. Des del Ministeri de Díaz van defensar que es limitaven a posar una xifra sobre la taula per seguir avançat en les negociacions. Sigui com sigui, la proposta va ser, entre d’altres, el detonant del correu electrònic que la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va remetre dijous a la tarda als diferents ministeris arrogant-se el lideratge de la reforma laboral. 

Els empresaris rebutgen limitar al 15% de la plantilla els contractats eventuals que hi pot haver en una companyia, especialment per la incidència que això pot tenir entre pimes i autònoms. Els sindicats tampoc són defensors de fixar una xifra concreta, tant per les dificultats d’aplicar-la en centres de treball petits, com perquè no ataca directament contractes temporals fraudulents que puguin sobreviure en grans empreses.

L’acord de coalició

No és l’únic punt en el qual la coalició discrepa. Si bé reduir la temporalitat –sense concretar el com– figura en el text de l’acord de coalició, sí que és bastant més explícit el compromís de derogar «la prioritat aplicadora dels convenis d’empresa»; és a dir, que una empresa no pugui crear un conveni propi per rebaixar les condicions pactades al sector. També el de recuperar la ultraactivitat d’un conveni «fins a la negociació d’un de nou»; és a dir, que les últimes condicions pactades es mantindran vigents fins a negociar-ne unes de noves.

Notícies relacionades

Díaz exigeix a Sánchez que «lideri» el compromís de derogar la reforma laboral que van pactar al desembre

Com més població, més recursos

El text programàtic és clar en aquests dos punts. Treball els assumeix com a seus. Fa mesos que a les taules de negociació amb els agents socials aquestes dues qüestions no es toquen i des de les centrals ja es donaven per pràcticament tancades, segons reconeixen fonts consultades. No obstant, la patronal rebutja públicament la prevalença del conveni sectorial –«Creiem en la llibertat», va defensar ahir el president de CEOE, Antonio Garamendi–, així com la ultraactivitat indefinida. Aquí entra la vicepresidenta primera, amb la voluntat de matisar aquests plantejaments i aconseguir una reforma laboral pactada amb els empresaris.

A efectes de blindar el que Sánchez i Pablo Iglesias van pactar el desembre del 2019, els morats han lluitat perquè en el redactat del pacte assolit aquest dimecres figuri que el debat sobre els continguts de la reforma laboral seran sempre «en els termes de l’acord de Govern de coalició». «L’important no és el qui. L’important és el què», va sentenciar Díaz després que es conegués l’entesa que havien assolit. Tot i que la portaveu de l’Executiu, la socialista Isabel Rodríguez, va insistir molt pocs minuts després que «mai hi ha hagut diferències de fons» entre els socis.