Resolució judicial
El Constitucional belga complica l’extradició del raper Valtònyc
El Tribunal sentencia que la llei belga de 1847 sobre injúries al rei és contrària a la llibertat d’expressió
La cort respon a una pregunta prejudicial del Tribunal d’Apel·lació de Gant, que prendrà una decisió el 23 de novembre
S’allunya la possibilitat que el raper Josep Miquel Arenas, més conegut com a Valtònyc, sigui extradit a Espanya. El Tribunal Constitucional belga ha sentenciat aquest dijous que la llei de 1847 que castiga les ofenses contra el Rei viola la llibertat d’expressió. La sentència respon a una qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal d’Apel·lació de Gant, que el pròxim 23 de novembre s’ha de pronunciar sobre l’ordre detenció i entrega cursada per Espanya contra el cantant.
Valtònyc va arribar a Bèlgica el juny de 2018 fugint d’una condemna de tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces. La maquinària judicial espanyola es va posar en marxa per reclamar la seva extradició i va emetre una ordre europea de detenció i entrega que va ser denegada en primera instància. El cas va continuar escalant fins arribar a la Cort d’Apel·lacions de Gant, que, tot i que va constatar que els delictes pels quals les autoritats espanyoles sol·licitaven l’extradició també estaven tipificats a Bèlgica, va decidir remetre una qüestió prejudicial al Constitucional pels seus dubtes sobre els delictes contra la Corona.
La cort també va recórrer davant el Tribunal de Justícia de la UE perquè determinés quina llei espanyola havia de tenir en compte a l’hora d’examinar el cas, si la de 2015 o la que existia el 2012, quan el raper va escriure les cançons per les quals el va condemnar l’Audiència Nacional. La resposta de l’alta instància europea va ser que s’apliqués la legislació de 2012, que preveia una pena màxima de presó de dos anys pel delicte d’enaltiment del terrorisme en comparació als tres anys reclamats després de la reforma, en benefici de Valtònyc.
Injúries al Rei
I la sentència d’aquest dijous torna a decidir en la seva direcció. L’article 1 de la llei del 6 d’abril de 1847 sobre la repressió dels delictes contra el Rei assenyala que qualsevol persona considerada culpable d’injúries al Rei serà castigada o empresonada durant un període d’«entre sis mesos i tres anys» o rebrà «una multa de 300 a 3.000 francs» (de 7,40 a 74 euros, aproximadament). La cort assenyala que aquesta disposició «és contrària a la llibertat d’expressió» quan el càstig es deu a opinions expressades «en el marc d’un debat polític o d’altres matèries d’interès general».
El Constitucional també critica que aquesta disposició protegeix la reputació del Rei de manera més àmplia que la d’altres persones. Segons la cort, a més, la norma no respon a una necessitat social imperiosa i és desproporcionada respecte a l’objectiu de protegir la reputació del Rei. El contingut de la sentència servirà ara al Tribunal d’Apel·lacions per prendre una decisió. La pròxima vista està fixada tindrà lloc el 23 de novembre.
Victory ! A major win in our legal battle. The Court of Appeal in Brussels has ruled that Lluis Puig can not be extradited.
— Simon Bekaert (@Simonbekaert) 7 de enero de 2021
Tant Valtònyc com el seu advocat han celebrat el resultat, que allunya una mica més la possibilitat de sigui extradit a Espanya. «Victòria. El Tribunal Constitucional ha abolit la llei criminal de lesa majestat declarant-la contrària a la llibertat d’expressió. Un pas històric per a l’ordre legal intern belga i bones notícies per al cas d’extradició de Valtònyc», ha celebrat l’advocat Simon Bekaert. «Ho hem aconseguit. Hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la Corona del codi penal», ha celebrat el cantant.
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia