El ple del TC s’acomiada sense haver resolt tots els recursos del procés

La renovació dels òrgans constitucionals, com la del Tribunal Constitucional, malgrat ser anhelada, perquè n’estava pendent ni més ni menys que des del novembre del 2019, ha suposat una fractura en la seva previsió de resolució dels recursos que té pendents i, en concret, els presentats contra la sentència del procés, que es volien haver acabat per Nadal. La composició actual del tribunal que ha celebrat aquest dijous el seu últim ple no ha pogut finalment més que pronunciar-se sobre el de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que es resoldrà aquest dijous.

En els pròxims plens ja no hi haurà l’actual president del Constitucional, Juan José González Rivas; la vicepresidenta, Encarnación Roca, ni el magistrat Andrés Ollero (el quart magistrat d’aquest terç, Fernando Valdés, ja havia abandonat el TC). El seu lloc l’ocuparan Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, Ramón Sáez Valcárcel i Inmaculada Montalbán, una vegada prenguin possessió, cosa que es calcula per a mitjans de novembre. En el primer ple en què participin escolliran un nou president i vicepresident, en què els que en tenen més paperetes són, respectivament, Pedro González-Trevijano i Juan Antonio Xiol.

Notícies relacionades

El Govern invertirà 8,8 milions en un «pla de xoc» per incrementar l’ús del català

Illa intenta convèncer António Costa que l’oficialitat del català a la UE és «una qüestió de justícia lingüística»

Fonts de l’alt tribunal han assenyalat a EL PERIÓDICO que es donarà un termini als quatre nous magistrats per posar-se al dia dels temes pendents, perquè en les primeres reunions no han de portar ponències necessàriament, cosa que els dona més marge. Per això es calcula que el retard que es produirà en la resolució de recursos no es prevegi superior a dues setmanes.

Els recursos contra la sentència del procés que encara tenen pendent de resoldre són els de Dolors Bassa, Joaquim Forn i Oriol Junqueras, que per la seva dificultat per abordar alguna característica pròpia respecte als ja rebutjats, com passava amb la inviolabilitat parlamentària de Forcadell, es van deixar per al final.