Montero: «No hi haurà problema a allargar la baixada fiscal en la factura de la llum si és necessari»

La ministra d’Hisenda i Funció Pública, dirigent del nucli d’absoluta confiança del president Pedro Sánchez, que rep EL PERIÓDICO a la seu del seu departament, remarca que si el Govern ha sigut «conservador» en la previsió de creixement de la recaptació és, precisament, perquè vol tenir marge per si s’haguessin de prorrogar les retallades d’impostos en el rebut de la llum, tot i que confia que funcionin les mesures estructurals. I malgrat que l’economia no està rebrotant com s’esperava, no contempla ara mateix una revisió del quadro macro.

¿Quina és la solució que donarà Hisenda a la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la l’impost de plusvàlua municipal? ¿Quan entraria en vigor? 

El Govern, sabent que hi havia moltes probabilitats, per sentències prèvies, que finalment es declarés inconstitucional aquesta part del text refós que afecta la plusvàlua [diversos apartats de l’article 107 del reial decret legislatiu 2/2004], havíem preparat un text que està pendent de contrastar-lo amb la sentència del Constitucional. Volem garantir diverses qüestions. Un, seguretat jurídica a tots els contribuents i tothom que que ha de fer el pagament de l’impost. Dos, el finançament de les hisendes locals, perquè una part important dels seus recursos provenen d’aquest tribut. I tres, que la nova norma sigui plenament constitucional. La idea és que en el moment que rebem la sentència i aquesta sigui executiva, tinguem el text en un termini brevíssim de temps en el Consell de Ministres. Pot ser un decret llei o una esmena a la llei de Pressupostos o un text específic, depenent del que s’hagu de tocar de l’impost. Vull transmetre absoluta tranquil·litat als ajuntaments perquè és una cosa que coneixíem, que veníem treballant.

¿Entraria en vigor l’1 de gener?

La meva idea fins i tot seria abans, si és possible. Hem de veure la sentència, per si va en els termes que havíem endevinat que anaria i si no, corregir allò nou que afegeixi el TC. Espero portar-ho molt, molt, molt ràpidament perquè entri immediatament en vigor. Si és possible, que no hi hagi pràcticament solució de continuïtat entre l’entrada en vigor de la sentència i la promulgació de la nova norma. Aquesta és la meva idea. La nostra idea és que es faci sota l’instrument jurídic que permeti la major urgència i sigui immediat, però necessitarem uns dies d’adaptació de la sentència al text que ja tenim elaborat.

¿Els ajuntaments poden preparar els seus pressupostos de l’any que ve sota una previsió de recaptació similar [uns 2.500 milions]?

Correcte. El que corregirem és el que entenem que el TC pot posar en qüestió: com es construeix la base imposable d’aquest impost. El que farem és reconstruir la base imposable adequant-la a la sentència. I, per descomptat, la recaptació serà similar.

¿Què passarà amb els quatre anys últims? ¿Es podran reclamar els diners pagats?

Sembla que no té efecte retroactiu, segons l’esborrany de sentència que s’ha publicat. Això ho acota el TC, entenc que perquè no hi hagi un impacte insuperable a les arques públiques.

El projecte de Pressupostos s’assenta sobre un quadro macroeconòmic que està resultant optimista en vista de les previsions del Banc d’Espanya i l’Airef. ¿Preveu el Govern una correcció o s’esperarà la que toqui a l’abril?

En què té a veure amb la previsió de recaptació, que té dos aspectes (la previsió de tancament per al 2021 i la projecció de com es comportarà el 2022), no hi haurà alteració fins i tot si es pogués rebaixar la previsió de creixement. La recaptació està anant francament bé. Preveiem que el 2021 es tanqui amb un increment de la recaptació del 10,8% respecte a l’any anterior, es comporti com es comporti el PIB. I per a l’any que ve fem una previsió de recaptació molt conservadora, del 8,1%. O sigui, amb un PIB que aquest any creixerà teòricament al 6,5% –fins i tot amb una previsió de revisió si arribés el cas–, la recaptació creix un 10,8%, i l’any que ve, amb una previsió del PIB del 7%, projectem una recaptació, amb un PIB nominal del 8,6%, del 8,1%. És a dir, que més conservadors que hem estat en la previsió de creixement de la recaptació per a l’any que ve, impossible. A hores d’ara no tenim sobre la taula una revisió del PIB, però tot i que es fes estaríem en un creixement de la recaptació absolutament compassat amb la previsió de tancament del 2021 i l’evolució que per al 2022 tenim en els Pressupostos, per la qual cosa no s’hauria de corregir exactament res. 

Igual passa amb les xifres de l’atur. Tenim 20 milions de persones ocupades, una dada que no hi ha des del 2008. De manera que aquesta dada del PIB no està expressant ni l’evolució de la recaptació ni la generació d’ocupació, com sí que ha passat en crisis anteriors. 

Per tant, sobre la taula no hi ha cap revisió.

No en aquest moment.

¿A quant puja la folgança dels Pressupostos?

Estic convençuda que el cost del deute serà molt inferior, segons les previsions del Tresor, del que hi ha en els Pressupostos. No ens ha importat pressupostar-lo una mica per sobre, ja que tenim en l’horitzó la possibilitat que hi hagi una suspensió dels impostos associats a l’electricitat. No sabria dir exactament quin marge tenim, però és evident que hem sigut conservadors perquè no hem anat ni tan sols a la previsió de recaptació de creixement conforme al PIB nominal. O sigui, el projecte de Pressupostos ha sigut conservador bàsicament perquè jo preveig que almenys algun mes pogués haver de tornar a entrar la suspensió fiscal per la crisi de l’electricitat. 

¿Fins quan aquesta suspensió? 

Ni tan sols el Ministeri de Transició pot dir en aquest moment com es mantindran els preus del mercat majorista al llarg dels pròxims mesos. Hi ha una preocupació molt important en el Govern pel cost d’algun, com per exemple el gas. Estem fent gestions perquè no hi hagi cap problema, ni tan sols de subministrament ni d’adquisició, i una crida a Europa perquè hi hagi una compra centralitzada, perquè l’increment del preu majorista no es traslladi a la factura del consumidor ni a la factura de la indústria, que és molt dependent del cost de l’energia. No sabem quan les mesures estructurals que hem adoptat adquiriran velocitat de creuer i, per tant, quan es podran retirar de forma definitiva tots els estímuls que estem posant a la baixada de la factura via fiscal. És difícil calcular-ho.

¿La folgança donaria per tot l’any, si arriba el cas?

Això seria com animar que en matèria energètica s’adoptin mesures fiscals en comptes d’estructurals, cosa que jo, com a ministra d’Hisenda, no comparteixo. Prefereixo que siguin mesures estructurals perquè si no ho estem pagant tots els ciutadans amb els nostres impostos. Però no hi haurà problema. Només diré això.

¿No hi haurà problema si és necessari allargar-ho tant com faci falta?

No hi haurà problema. No vull crear expectatives ni plantejar que el cost de l’energia hagi de ser a costa de la capacitat recaptatòria del Govern, perquè això va en detriment d’altres polítiques de despesa que ens agradaria impulsar.

¿Es guarda la possibilitat d’abaixar al 4% l’IVA de la llum?

Hem portat a terme totes les mesures fiscals que teníem a l’abast. Estem parlant que la part fiscal que actualment el Govern d’Espanya té posada en marxa, si s’allargués tot un any, faria minvar la recaptació en 4.500 milions d’euros. És una xifra clarament a conservar i que pugui ser assumida per canvis estructurals. 

Notícies relacionades

Sánchez s’obre a retocar el decret de la llum

Com més població, més recursos

¿El Govern contempla que no es compleixi el compromís del president que el 2021 es pagui el mateix que el 2018?

No contemplem que el compromís del president no es compleixi. Estem monitoritzant com es comporta la factura de mitjana i sense l’IPC. No hi ha cap element en l’horitzó que ens digui que ens separarem d’aquest escenari. La paraula del president es compleix.