‘Fact-check’ al negacionisme climàtic dels polítics

El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) va publicar un fil a Twitter poc després que la presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Isabel Díaz Ayuso, negués el gener de 2020 a la cadena SER l’impacte de la contaminació sobre la salut dels habitants de la capital i digués que Madrid és una de les ciutats amb més longevitat del món.

«Un estudi internacional confirma la relació entre la contaminació i el risc de mortalitat. Una anàlisi en 652 ciutats mostra un augment del risc de mortalitat per l’exposició fins i tot a petites concentracions de contaminació de l’aire urbà», li va recordar el CSIC.

Fent-se ressò d’un article al diari britànic ‘The Guardian’, l’organisme afegia que «les partícules fines presents en l’aire contaminat entren al cos humà a través dels pulmons i afecten la nostra salut de diverses maneres: al cervell, el cor, el fetge, la placenta i pràcticament tots els òrgans».

El diputat de Vox al Congrés Francisco José Contreras va pronunciar la frase en la comissió de Transició Ecològica i Repte Demogràfic i va dir no veia cap «problema» en el fet que la temperatura del planeta pugi 2,6 graus el pròxim segle. Paradoxalment, va basar el seu argument citant The Lancet, revista mèdica britànica que és una de les 200 signants d’un editorial que exigeixen als líders que es reuneixen a Glasgow mesures urgents per limitar l’augment de la temperatura global.

Aquesta revista calcula que el 2019 més de 356.000 persones van morir a causa de la calor extrema, xifra que en els pròxims anys augmentarà si no s’actua. A Espanya, durant l’estiu de 2020 hi va haver 1.875 defuncions atribuïbles a l’excés de calor, segons l’Institut de Salut Carles III

En un vídeo penjat a la pàgina web de Vox el 2020, el líder de la formació ultradretana, Santiago Abascal, reproduïa un argument clàssic del negacionisme al dubtar que el principal responsable de la desregulació climàtica sigui l’home. Tota la comunitat científica considera demostrat que el fenomen és real i està causat per l’activitat de l’ésser humà. Així ho testifica un estudi de l’ONU: «L’agost de 2021 es va publicar un article en el qual es deia que l’ésser humà ha escalfat el planeta a un nivell mai vist en els últims 2000 anys». S’hi afirma que «les emissions de gasos amb efecte hivernacle de les activitats humanes són responsables de l’escalfament del planeta en un 1,1 graus centígrads des del període 1850-1900 fins a l’actualitat».

Fa més de quaranta anys que l’anomenat Informe Charney –primer estudi detallat sobre els efectes del diòxid de carboni en el canvi climàtic– va predir que, si es duplicaven les emissions, el planeta patiria un augment d’entre 2 i 3 graus de temperatura. Les investigacions posteriors van avalar les seves prediccions. 

No obstant, el setembre de 2020, Mireia Borrás, portaveu de Vox en la comissió de Transició Ecològica i Repte Demogràfic del Congrés, va considerar exagerat el pronòstic del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès) –sense citar dates– que parlava d’una pujada de 0,3 graus per dècada. L’abril del 2021, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) va certificar una temperatura mundial 1,2 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials de referència. 

El 2019, l’expresident José María Aznar es queixava que «no es pot amenaçar amb l’apocalipsi cada dia a compte del canvi climàtic». Aquell mateix any, el relator de les Nacions Unides per a la pobresa extrema, Philip Alston, va avisar del risc d’un «apartheid climàtic» en un informe que xifra en 120 milions les persones que poden estar sota el llindar de la pobresa el 2030. Només a l’Àfrica subsahariana, el sud-est asiàtic i Llatinoamèrica hi haurà prop de 140 milions de persones desplaçades a causa de l’escalfament global el 2050.

Segons el Banc Mundial, si s’arriba als 2 graus d’escalfament, entre 100 i 400 milions de persones més estaran en risc de passar gana i entre 1.000 i 2.000 milions ja no tindran prou aigua. El canvi climàtic podria provocar pèrdues en el rendiment mundial dels cultius del 30% el 2080, fins i tot prenent mesures per adaptar-se.