El Govern demana al PP un pacte d’Estat i evitar les trinxeres

El Govern obre aquest mes de novembre, després de superar la primera prova de totalitat dels Pressupostos, la reforma del model de finançament autonòmic. És una tasca que està pendent des del 2014, quan va caducar el sistema vigent, aprovat el 2009 per José Luis Rodríguez Zapatero. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, començarà el llarg tràmit amb la presentació de la seva proposta de població ajustada –un concepte que inclou per variables demogràfiques i geogràfiques–, la peça clau per, a partir d’allà, anar construint una nova arquitectura, que pretén que estigui dissenyada en aquesta legislatura, tal com afirmava en una entrevista a EL PERIÓDICO publicada aquest diumenge. 

Del disseny a l’aprovació, en aquest cas, hi haurà una tirada, i serà complicat. El 2022 despertarà el nou cicle electoral amb Andalusia (i potser al País Valencià i Castella i Lleó), pròleg de les municipals i de la resta d’autonòmiques del maig del 2023 i de les generals de finals d’aquell any o de començaments del 2024. Amb urnes pel mig, el Govern és conscient que teixir consensos és complicat, tot i que no per això desisteix en el seu afany: vol que el nou model, per al qual es requereixen múltiples reunions i és un procés molt lent, sigui el resultat d’un pacte d’Estat amb el PP, perquè s’aprovi en la següent legislatura, governi qui governi llavors. 

El dia 23 a Galícia

L’Executiu de Pedro Sánchez veu amb mals ulls la cimera convocada per Alberto Núñez Feijóo per al 23 de novembre (en principi s’anava a celebrar aquest dimarts). Segons la ministra, només aprofundeix en les «trinxeres» i no permet «avançar». Però ella i el president són conscients que ni tan sols hi ha una posició comuna dins del PSOE. Per això Sánchez va encarregar al cap de la Junta d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, que assumís la Secretaria de Política Autonòmica en la nova direcció del partit, per encarrilar el debat. 

Vara i la cúpula del PSOE mantindran, just amb aquesta finalitat, una trobada amb els presidents autonòmics socialistes probablement divendres que ve, segons confirmen fonts de Ferraz a aquest diari. No estan convocats els barons que estan a l’oposició als seus territoris, i tampoc l’andalús Juan Espadas, nou coordinador del consell polític federal, l’òrgan que reuneix Sánchez i tots els seus líders regionals. És a dir, que el primer pas que adopta Ferraz és intentar crear una posició de mínims amb els presidents, que seran els protagonistes d’un debat sempre conflictiu i que supera les fronteres ideològiques. 

El mateix Vara, el castellanomanxec Emiliano García-Page i l’aragonès Javier Lambán pretenen, no obstant, acudir a la cita del 23 de novembre, perquè entenen que és un fòrum «institucional» en què no només es parlarà de finançament i que fa anys que està operatiu: la seva última reunió va ser el setembre del 2018 a Saragossa. Desatenen així l’avís de Montero, per qui Feijóo va presentar la cita com un ariet per a la «confrontació» amb el Govern.

Per la vicesecretària general d’Acció Sectorial del PP, Elvira Rodríguez, és paradoxal que l’Executiu vulgui que el seu partit li doni una posició única. «És la primera vegada que un procés així comença amb un envit a l’oposició. No negociarem nosaltres amb els nostres consellers», declara, abans d’exigir que sigui Montero la que faci aquest treball per unir posicions. En la formació conservadora, com en la socialista, les sigles no van aparellades amb els interessos. No tenen res a veure les necessitats de Castella i Lleó, amb 2,3 milions d’habitants i una superfície més gran que la de Portugal (94.226 km2 contra 92.212 km2), amb les de la Comunitat de Madrid (6,7 milions i 8.030 km2). El que demana el popular Alfonso Fernández Mañueco coincideix poc amb el que pugui reclamar Isabel Díaz Ayuso.

Notícies relacionades

Finançament autonòmic: els comptes de la discòrdia

El finançament autonòmic fa companys estranys de llit

Rodríguez, que va ser director general de Pressupostos i secretària d’Estat d’aquesta matèria en els governs de José María Aznar, també lamenta que Montero vagi «fent enquestes» a les autonomies sobre com s’han de fer les coses. Posa l’exemple de quan el Govern va haver de decidir si la transferència de gairebé 13.000 milions d’euros per fer front a la Covid aquest any la feia tenint en compte el PIB o la població ajustada, i la majoria va triar la segona opció. «Els nostres consellers no han de resoldre els problemes. El ministeri té molta ciència per fer propostes», afegeix.

Fonts de la direcció de Pablo Casado asseguren que estaran pendents perquè «no hi hagi privilegis per als nacionalistes ni socis de Sánchez» i s’intenti combinar les respostes per a les comunitats amb creixements poblacionals i les més envellides i despoblades, a les quals «costa més cada servei públic». A més, aquestes fonts assenyalen que, davant la dificultat d’«augmentar els ingressos», el nou model de finançament ha de posar també la lupa sobre l’«eficiència de la despesa pública» i la «reducció del malbaratament».