Junts ultima l’opa municipal al PDECat

Igualada, Vilafranca del Penedès, Piera, Masquefa, Puigcerdà, Deltebre, Martorell, Figueres, Lloret, Martorell... són municipis de pes que estan en el punt de mira de Junts, juntament amb molts d’altres de mida menor però també determinants de cara al resultat global. La fórmula pot passar tant per l’ingrés de l’alcalde o el candidat a Junts ara o a mitjà termini, com per un conveni polític pel qual el regidor es presenta sota les sigles que ja tenia (moltes ja consistien en la fórmula «Junts per...» i el nom del municipi en qüestió), però posa el resultat electoral al sac dels vots de Junts de cara a aconseguir pes en les diputacions, ja que ara com ara els de Puigdemont només governen en la de Barcelona i de la mà del PSC.

Des de la direcció de Junts confirmen que l’actuació està en marxa i s’executarà quan el PDECat es transformi en una altra formació, perquè és previsible que aquesta operació generi més desercions en la postconvergència per la possible dretanització del nou partit, ja que incorporarà grups de tendència ultraliberal. «No tenim pressa, el PDECat ha d’acabar de posar-se la soga al coll», descriuen a la cúpula de Junts.

El PDECat atresora unes 180 alcaldies, segons les seves dades. Moltes, sota la denominació de ‘Junts’ i el nom del municipi. L’objectiu del partit és intentar resistir l’envestida però, com afirmen a Junts, els alcaldes postconvergents hauran d’escollir «entre el partit de [la secretària general del PDECat] Àngels Chacón o el de Puigdemont, Turull, Rull... ». Fins i tot un destacat regidor del PDECat admet que «el partit és una força en liquidació, que cada vegada s’assembla més a Unió, per tant, anar per separat de Junts a les municipals seria un suïcidi». «Soc dels que crec que hem d’anar junts, hi ha més coses que ens uneixen que les que ens separen», afirma un alcaldable postconvergent.

Un únic objectiu comú

Però l’acord de bona fe entre les dues cúpules polítiques sembla impossible malgrat l’adversari comú, ERC, que en les últimes municipals ja va superar Junts notablement, mentre que JxCat (que llavors era el paraigua tant dels de Puigdemont com dels d’Artur Mas i Chacón) va perdre més de 100.000 vots i es va quedar sense representació en ciutats clau de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Junts només assumeix una absorció. Es poden activar diferents fórmules legals i convenis a mida de cada municipi. I amb un missatge principal: l’espai de PDECat i Junts unit és l’únic que pot evitar que ERC s’imposi en alguns dels municipis citats. És més, segons alguns càlculs, Esquerra podria esgarrapar unes 150 alcaldies més de les actuals.

La realitat és que en nombrosos municipis Junts encara no ha consolidat una agrupació local i també té necessitat d’arribar a acords amb el PDECat. I el cert és que encara hi ha, en els dos bàndols, veus que propugnen un acord global. Com la de l’expresident Artur Mas, que tant ha recolzat l’alcaldable de Junts a Barcelona, Elsa Artadi, com Chacón, en la conferència en què va oficialitzar la proposta d’unir esforços amb altres espais postconvergents.

Barcelona, cas a part

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En l’únic en què coincideixen tots és que és altament improbable un acord a Barcelona. Artadi és de moment la candidata de Junts –a l’espera de possibles primàries– i no compta amb el PDECat, que intenta trenar una candidatura amb un alcaldable conegut.

La direcció del partit de Chacón afirma que els seus alcaldes «aguanten» de moment i confien que a llarg termini les diferències internes a Junts esclatin. «Necessitem un temps que potser no tenim», assumeixen. I és que si l’opa als alcaldes postconvergents té èxit, la situació del PDECat –sense presència al Parlament, amb un ero a gairebé tota la plantilla i sense influència al Congrés i el Senat– serà catastròfica.