El candidat del PP al Constitucional va participar en una operació immobiliària amb Jaume Matas a Belize

El candidat del PP al Tribunal Constitucional Enrique Arnaldo va declarar davant el jutge haver pagat a l’expresident de les Balears Jaume Matas per encàrrecs que van incloure la venda d’un solar de 14.000 hectàrees a Belize, considerat fins a 2019 un paradís fiscal. Els terrenys eren propietat de l’empresari d’Almeria Francisco Lirola, segons consta en la declaració com investigat que va tenir lloc en el marc del cas Palma Arena del catedràtic de la Universitat Rei Joan Carles, a la qual ha tingut accés ‘El Periódico de España’.

En el seu relat Arnaldo va assegurar que l’expresident de les Illes Balears, que ha sigut condemnat per corrupció a més de tres anys de presó, també es va ocupar de la venda d’una planta de biodièsel a Galícia i de complexos hotelers a Panamà, el Brasil i l’Uruguai, tots «de gran entitat i valor», va completar l’ara candidat del PP al Constitucional.

Matas també hauria intervingut, sempre segons el testimoni d’Arnaldo davant el magistrat, en projectes hotelers als Estats Units i el Carib que haurien sigut oferts a, entre d’altres, l’empresari canari Santana Cazorla. I la intervenció de Matas, prossegueix, li va permetre oferir als seus clients serveis complementaris.

Matas va vendre solars a l’Uruguai i Panamà

«De tots aquests encàrrecs el senyor Matas va obtenir un resultat objectivable en la venda de solars a Panamà i l’Uruguai», va completar Arnaldo en la seva declaració, en la qual no va ser capaç d’aportar les dades per identificar els inversors. I ho va fer escudant-se que aquesta informació només constava als despatxos amb què la seva empresa col·laborava als diferents països.

Segons la seva declaració, el futur magistrat del TC va conèixer Matas en un acte protocol·lari el 1997 i després van coincidir en altres ocasions, si bé les seves relacions no podien ser qualificades llavors d’amistat sinó de «simple coneixement». Va ser a finals del 2006 quan Matas li truca als seus despatx, estant pròxim el proper procés electoral i li encarrega un informe sobre «els límits del poder públic en una campanya electoral institucional», per un import que llavors no diu recordar però que va constituir un contracte menor, per sota dels 12.000 euros.

Un treball habitual entre «els que deixen la política»

Sobre per què va acudir precisament a ell per a aquest treball, Arnaldo va respondre al jutge José Castro que ho va fer perquè no hi havia gaires experts en matèria jurídica electoral amb el prestigi que ell tenia. Temps després, durant un dinar, Matas li va dir que havia abandonat la política «totalment» i que treballava per a un grup hoteler que no va esmentar, i li va demanar feina. 

Es tractaria, segons l’exministre, de serveis «que habitualment ofereixen els que deixen la política» com oferir relacions, identificació de projectes per a inversions, captació de clients i consultoria econòmica financera. En aquest dinar Matas va dir al lletrat de les Corts i catedràtic que no cobrava cap indemnització com a expresident de les Balears, i Arnaldo li va advertir que no podria realitzar-li encàrrecs connectats amb les illes que va governar.

Compra de solars i edificis

Així, l’expresident balear li va comentar que es traslladaria a Washington, on disposava d’influents relacions, i també li va oferir els seus coneixements sobre pràctiques hoteleres i consultoria legislativa a Amèrica Central, aspectes que el futur magistrat del Tribunal Constitucional va considerar «favorables» i a què va afegir la recerca d’inversors per a la compra de solars, edificis i complexos hotelers a Panamà, Costa d’Ivori i Punta del Este (Uruguai).

«Com que el senyor Matas se sentia còmode amb aquesta comesa», afegeix Arnaldo en la seva declaració davant el jutge, es va arribar a un acord verbal i l’expresident de les Balears va sol·licitar una provisió de fons d’entre 25.000 i 27.000 euros per fer front a les despeses de les gestions. 

Matas estava obligat a donar compte, no de com gastava aquests diners sinó del resultat de les seves gestions, cosa que realitzava telefònicament o per correu electrònic, o bé cada vegada que tornava a Madrid cada dos mesos. En aquells moments Arnaldo no li exigia resultats objectius immediats, ja que es trobaven en les «albors del contracte». És en aquest punt en el qual Arnaldo va relatar l’episodi de Belize.

Matas no va cobrar comissió

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En un altre moment de l’interrogatori, Arnaldo manifesta que les aportacions que li va fer el senyor Matas quant a projectes de consultoria sobre modernització de l’Estat a Amèrica eren de summa importància, i que mai va cobrar comissió per cap dels assoliments aconseguits. En aquell moment, el jutge Castro li va significar com de malament es podia entendre l’especialització esmentada si després havien d’acudir a contractacions externes.

També va assenyalar Arnaldo en les seves manifestacions davant el jutge del cas ‘Palma Arena’ que no era conscient que hi pogués haver cap incompatibilitat en contractar l’expresident de les Balears, i va negar que aquest pogués haver utilitzat el seu gabinet jurídic per blanquejar diners. Si l’hi hagués proposat, ell s’hi hauria negat, segons va afirmar en la seva declaració.