Sánchez pacta amb Calviño i Díaz mantenir el compromís de «derogar la reforma laboral» del PP

Al final, el Govern derogarà la reforma laboral del 2012 del PP. I fa servir aquesta paraula, ‘derogació’. La que tant perseguia Unides Podem, la que figura en l’acord de coalició firmat pels dos socis el desembre del 2019 i de la qual tant defugia el sector socialista de l’Executiu. Però aquest és l’acord polític, a falta d’entrar en els detalls (i aquests són clau) a què s’ha arribat aquest dimarts en la reunió del president, Pedro Sánchez, amb les vicepresidentes Nadia Calviño i Yolanda Díaz. En la trobada, de tot just una hora (i en un clima «positiu» i amb una «actitud constructiva»), hi van participar, a més, els responsables d’Hisenda, María Jesús Montero; Inclusió, José Luis Escrivá, i Educació, Pilar Alegría. També s’hi va incorporar la portaveu, Isabel Rodríguez.

Després de la cita, la Moncloa va emetre un comunicat per solemnitzar l’acord intern. I aquí s’inclou, en el punt primer, que el Govern «constata» el seu compromís per a la «derogació de la reforma laboral del 2012 en els termes que estableix l’acord de coalició i el pla de recuperació enviat a la Comissió Europea». Aquest era el compromís que invocava repetidament Díaz i el que queda ara de nou per escrit. La vicepresidenta venç, per tant, a nivell de relat, i així ho destacaven al seu equip tot just conèixer-se el pacte al si de l’Executiu. Però, en el fons, aquest compromís mai va morir.

El que sí que va passar és que els socialistes rebutjaven el terme. El mateix president ha recalcat en les últimes setmanes que el Gabinet pretén «modernitzar» el marc de relacions laborals, i diumenge passat, a Roma, després del G-20, deia que calia reconstruir «algunes de les coses» que es van fer «malament» el 2012. Aquesta afirmació va irritar els morats, i per això la Moncloa es va disposar a aclarir immediatament que la reforma serà «estructural». A nivell discursiu, el missatge d’aquest dimarts llançat per la Secretaria d’Estat de Comunicació torna a la terminologia de l’arrencada de l’etapa de la coalició. Un gest més polític que una altra cosa, perquè ni tan sols en aquell acord del 2019 es va incloure el final de tota la legislació del PP, com l’abaratiment de l’acomiadament, que ara no està a sobre de la taula.

«La temporalitat i la precarietat són, junt amb l’atur, les principals anomalies del mercat laboral espanyol i estem decidits a deixar-les enrere. És imprescindible disposar d’eines equilibrades en la negociació col·lectiva i, alhora, establir condicions clares per a la subcontractació», assenyala el comunicat, que s’até també a les paraules dels últims dies de la vicepresidenta primera, Nadia Calviño.

El segon punt de la nota reconeix la «feina realitzada amb els agents socials fins ara». És a dir, les converses liderades pel ministeri que pilota Díaz des del març del 2021. Sobre aquesta base, segueix, el Govern busca, «a través del diàleg social, un acord amb totes les parts just i equilibrat».

«Crec que avui guanyen els treballadors», va reivindicar Díaz hores després a l’entrar al Senat. La vicepresidenta segona es va mostrar «satisfeta» amb l’acord a què s’ha arribat al si de l’Executiu. A una pregunta d’una senadora del PP sobre els plans del Govern en relació amb la reforma laboral, la líder dels morats li va demanar calma: «Estigui vostè tranquil·la. Sánchez, Calviño, el PSOE, Podem i jo mateixa acabarem amb els errors de la política del PP». 

El Govern «compleix la paraula donada»

És a dir, que es perseguirà el consens amb patronal i sindicats. Els socialistes consideraven que si no eren presents en la negociació es corria el risc que els empresaris es despengessin, percepció que desmentien a l’equip de Díaz, en què feien valer tots els acords firmats amb les dues parts. L’Executiu considera que aquesta «voluntat» d’aliança amb treballadors i empreses «és la millor garantia d’obtenir una reforma duradora dins de l’acord establert amb la Comissió Europea en el component 23 del pla de recuperació». El component 23 és la part del pla dissenyat pel Govern per rebre els fons europeus remès a Brussel·les relativa al mercat de treball, i també ha sigut molt reivindicada per la vicepresidenta segona durant aquests dies de crisi interna.

L’objectiu del Govern, segons rubrica el comunicat en el seu tercer i últim punt, és «construir un nou model de relacions laborals per al segle XXI que acompanyi el procés de modernització de l’economia gràcies als fons europeus, a través del diàleg social». Expressions calcades a les utilitzades per Sánchez en aquestes últimes setmanes.

L’Executiu de coalició remarca que compleix la paraula donada, perquè l’objectiu és tenir llista la reforma laboral en el termini fixat amb Brussel·les, abans del 31 de desembre de 2021, creant una «legislació laboral moderna que revisi els desequilibris» de la legislació impulsada pel PP el 2012 i que «deixi enrere els problemes estructurals» del mercat de treball. El Gabinet insisteix que així continua amb el camí ja iniciat amb la derogació de l’article 52.d que permetia «l’acomiadament per baixa mèdica, els reglaments d’igualtat, els ertos, la llei rider o el treball a distància».

El Gobierno dice que está en la "recta final para lograr el acuerdo" y "tienen claro el objetivo de alcanzar un nuevo modelo de relaciones laborales" pic.twitter.com/19GAqwWzOp

— Europa Press (@europapress) 2 de noviembre de 2021

«Seguretat jurídica»

L’acord arribat aquest dimarts és de caràcter sobretot polític, perquè no s’entra al detall dels continguts. A la lletra petita. El que busca és assossegar la part morada de l’Executiu, reconeixent d’una banda les negociacions de Treball de tots aquests mesos (Calviño havia definit aquestes converses com contactes «preliminars», i allò va revoltar l’equip de Díaz), i remarcant la paraula ‘derogació’.

L’acord de coalició del 2019 detalla clarament l’anul·lació d’alguns aspectes de la legislació del PP. No tots. Principalment, les dues forces es van comprometre a recuperar la ultraactivitat indefinida dels convenis i la prevalença sectorial. El text explicita, en el seu punt 1.3, suprimir «la prioritat aplicadora dels convenis d’empresa». És a dir, que una empresa no pugui crear un conveni propi per rebaixar les condicions pactades al sector. També la de recuperar la vigència d’un conveni «fins a la negociació d’un de nou». Però, per exemple, no aborda l’abaratiment de l’acomiadament (per la indemnització o la causalitat), un dels eixos de la norma de Mariano Rajoy i que està fora de les converses amb la patronal i els sindicats.

La portaveu, Isabel Rodríguez, en la compareixença posterior al Consell de Ministres, es va atenir a la literalitat del comunicat, sense entrar en els detalls. Va insistir a remarcar els punts fonamentals del pacte: que els treballs previs, d’aquests mesos, són «positius», que ara la negociació entra en la «recta final» i que una coordinació «més gran del Govern és positiva per avançar en el diàleg i aconseguir el millor acord per als treballadors» i que doni la «seguretat jurídica» més gran a les empreses. Va insistir que construir aquest nou marc de relacions laborals era un compromís d’investidura del president, compromís que es reafirma aquest dimarts. Però ella mateixa es va resistir a pronunciar la paraula «derogació» fins al final de la compareixença, quan se li va preguntar què havia passat, perquè en tot aquest temps de crisi l’ala socialista de l’Executiu rebutja fer servir aquest terme.

Aplaudiment dels agents socials

«Seria molt pobre referir-nos al que està plantejant el Govern com una qüestió semàntica. Qualsevol nova normativa implica la derogació de l’anterior. Tècnicament no hi pot haver una derogació sense una alternativa», va explicar, per afegir que el Govern ha entès que «no era possible quedar-se només amb una contrareforma», ja que el país necessita un projecte «més ambiciós» i «transformador», que «mira al futur». «Si això requereix parar-se un instant, o una hora, per recompondre qüestions i traçar bé la metodologia perquè el Govern pugui avançar de forma rigorosa en el diàleg social, benvingut sigui perquè el resultat és positiu», va justificar. Rodríguez va argumentar que un Executiu bipartit exigeix «pedagogia sobre la coalició» i «millora» en la forma en què es relacionen les forces que el componen.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El temps s’esgota. Calviño i Díaz estan d’acord que la negociació amb els agents socials s’ha de completar al novembre, perquè després l’acord s’ha de traduir a un reial decret llei. Fonts de la Moncloa van indicar que una possibilitat és que s’aprovi al desembre (i immediatament entraria en vigor, amb la qual cosa es compliria amb Brussel·les), tot i que després el Congrés ho convalidés al gener.

Les primeres reaccions dels agents socials a l’acord van ser positives. El secretari general de CCOO, Unai Sordo, va qualificar de «bona notícia» el pacte intern i va considerar que amb l’esmentada entesa «el Govern es fa corresponsable de les propostes que el mateix Govern ha vingut portant a les taules [...]. Dona fiabilitat a les taules de diàleg social».