Aragonès acota la negociació dels pressupostos al pacte d’investidura amb la CUP

Una setmana abans que el Govern aprovi el projecte de pressupostos de la Generalitat, i embrancats els dos partits de l’Executiu, ERC i Junts, en plenes negociacions amb la CUP per aconseguir-ne el recolzament, el president Pere Aragonès ha delimitat aquest dimecres, en seu parlamentària, el terreny de joc de fins on pot arribar aquest eventual pacte. Davant la petició de la líder dels comuns a la Cambra, Jèssica Albiach, que tots els grups i partits permetin una ràpida aprovació de tots els comptes públics, als tres nivells d’administració, Aragonès li ha respost que la pregunta, per afrontar una negociació sobre els comptes, és «¿per fer què?». La seva autoresposta ha sigut, alhora, aquesta acotació del terreny a la CUP i un recordatori als comuns de per què s’han quedat fora de qualsevol negociació: «La prioritat és consolidar el programa de la investidura».

És aquest un dels cavalls de batalla de la negociació entre el bipartit i els anticapitalistes, ja que aquests pretenen anar més enllà del que estrictament es va firmar de cara a la investidura. Una cosa que Aragonès evita perquè és sabedor que com més s’amplia el cercle, més fàcil és que apareguin xocs ideològics. Per exemple, a compte del que es coneix com ‘grans projectes’, com el Hard Rock Café del Camp de Tarragona, o el Jocs d’Hivern.

Lliçó d’Illa

El PSC, i Salvador Illa, ha optat, per la seva banda, per intentar donar una lliçó a Aragonès i a ERC. Després de negociar Esquerra fins a última hora, la setmana passada, unes bases per a la llei de l’audiovisual, a canvi de no registrar una esmena a la totalitat al projecte de pressupostos generals de l’Estat, Illa ha relatat els incompliments dels successius governs quant a l’aplicació a la llei del cine, aprovada pel Parlament. «Però no temi, aquests incompliments no derivaran en una esmena a la totalitat en els Pressupostos», ha sentenciat Illa la seva moralitat.

Aragonès s’ha escudat que si la Generalitat tingués la força que té un Estat, o bé si l’Estat espanyol «entengués que no només el castellà és llengua oficial, la negociació amb les grans productores i distribuïdores cinematogràfiques seria més fàcil».

Illa ha tornat a oferir els vots del seu grup per als tràmits pressupostaris.

Memorial de greuges

Junts, per la seva banda, després de veure que la seva via possibilista, assajada fa 15 dies al mateix Parlament, quan va presentar una sèrie de demandes, de cara als PGE, que s’ajustaven bastant al que reclamava ERC i s’allunyava, per tant, de postulats maximalistes –com a molt per a una negociació de pressupostos–, s’estavellava al mur del PSOE, ha retornat a vells discursos. En concret, el del dèficit fiscal, la baixa execució d’inversions i el deute històric en infraestructures. El president del grup parlamentari postconvergent, Albert Batet, ha demanat la creació d’una comissió parlamentària que xifri amb exactitud aquesta llista de greuges. Aragonès, sense més dificultat, li ha dit que aquesta tasca ja està feta i quantificada, però que, bé, si s’entossudeixen a crear aquesta comissió, ell li donarà tot el seu recolzament.

Internalitzacions i TC

Notícies relacionades

El PSOE asturià, aliat de Sánchez

Sara Aagesen serà la vicepresidenta tercera de Transició Ecològica

Abans de les preguntes al president, en el torn de les demandes als membres del Govern, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha assegurat que el Govern estudia la internalització del telèfon d’emergències 112 i el titular de Salut, Josep Maria Argimon, ha dit que està obert a seguir el mateix camí en el cas del 061. La CUP n’exigeix la gratuïtat i la internalització, com reclamen els treballadors en vaga, però el Govern per ara no ha mogut fitxa. «Estem absolutament oberts a mediar en tot aquest debat i a tenir en compte totes les possibilitats que hi ha com a servei i començar a estudiar-ne la internalització», ha conclòs.

D’altra banda, la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha advertit el Govern espanyol que portarà la llei de vivenda estatal al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) i el Tribunal Constitucional (TC) si durant la seva tramitació no es modifica per incloure els supòsits que ja contempla la normativa catalana específicament sobre els desnonaments i les alternatives habitacionals a persones en situació de vulnerabilitat, com un lloguer social obligatori. D’una altra manera, ha dit, estaria vulnerant competències de la Generalitat.