Enrique Arnaldo va fer 562 serveis a administracions públiques

El candidat del Partit Popular al Tribunal Constitucional Enrique Arnaldo va reconèixer el jutge que va investigar el cas Palma Arena, José Castro, que la seva empresa Estudios Jurídics i Processals SL va portar a terme 562 serveis professionals entre el 2002 i el 2009 a desenes d’administracions públiques, segons costa en un escrit de 21 d’abril del 2010, a què ha tingut accés El Periódico de España.

En concret, segons relata el document, va fer cinc treballs per a l’Administració Central de l’Estat, 83 per a diferents comunitats autònomes, que no va especificar; 15 per a la Diputació Foral d’Àlaba, dos per al Cabildo Insular de Gran Canària; dos per al de Lanzarote, un per a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques; i 434 per a diferents consistoris, que tampoc va identificar.

També va elaborar estudis, anàlisi i projectes per a 19 institucions, fundacions o empreses públiques, com per exemple l’Ens Públic Ràdio Televisió de les Balears, la Corporació Extremenya de Mitjans Audiovisuals, la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió, l’Empresa Pública Radiotelevisió de la Regió de Múrcia, la Televisió del Principat d’Astúries SAU, Telecanàries, Televisió Espanyola, l’Institut Diversificació i Desenvolupament de l’Energia (IDEA), l’institut del transport INECO, Aena, Centres Logístics Aeroportuaris, Sepes, Gestió d’Infraestructures SA, la Universitat Rei Joan Carles, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles-Escola Superior d’Arquitectura de l’UPM, la Unió Professional, la Cambra de Comerç de Madrid-Fundació ICO, les fundacions de la Complutense de Madrid, Llar de l’Empleat, Investigació i Desenvolupament Ambiental i Ciències Farmacèutiques i de la Natura.

Gairebé un milió d’euros

Tal com va avançar la cadena SER, la suma total d’adjudicacions d’institucions governades en solitari pel PP va ser de 776.289 euros, amb contractes d’ajuntaments, diputacions, o comunitats com la valenciana, madrilenya, lleonesa i la balear. A aquesta xifra, s’hi afegeixen 203.250,15 euros més dels governs de coalició en aquella època entre Coalició Canària i el PP a les illes. 

I aquest ampli nombre de treballs realitzats a les diferents administracions i fundacions públiques acreditaria, segons Enrique Arnaldo, «l’altíssima qualificació professional dels membres integrants de la firma Estudios Jurídics i Processals SL, així com de l’extensíssima experiència professional acumulada al llarg dels anys». A més, aquesta experiència demostraria «l’absoluta idoneïtat per portar a efecte i desenvolupar convenient i convincentment els encàrrecs professionals» que li havia realitzat l’expresident Jaume Matas, i que investigava l’instructor del cas Palma Arena José Castro.

En l’esmentat escrit del 21 d’abril del 2010 Arnaldo també al·ludeix a una carta escrita pel fiduciari uruguaià Fernando Belhot, en què informa que tots dos havien firmat un «acord marc de col·laboració» per a l’establiment d’una xarxa iberoamericana de despatxos d’advocats.

Vinculat als casos Lezo i Erm

El nom de Belhot va aparèixer com a presumpte testaferro del considerat com a màxim responsable de la trama Lezo, l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González, però també en el cas Erial, en el qual hi ha imputat l’expresident de la Comunitat Valenciana i exministre Eduardo Zaplana, tal com va informar la cadena de ràdio del Grupo Prisa.

A la carta, l’empresari uruguaià posa de manifest que entre el seu despatx d’advocats i el d’Enrique Arnaldo «ha existit informació abundant respecte a projectes d’inversió en les àrees immobiliàries, turística, energies renovables i transport». A més, explica que «per a l’estudi i per traslladar els projectes als inversors, algun dels quals es troba ara en negociació», Arnaldo havia comptat «no només amb l’esforç i dedicació dels socis del teu despatx, sinó també amb col·laboradors externs», en una referència velada a la possible col·laboració de Jaume Matas amb el bufet del candidat del PP al Tribunal Constitucional.

Segons consta en el sumari del cas Lezo, Enrique Arnaldo va prometre a l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González, considerat com un dels presumptes capitostos de la denominada trama Lezo, mantenir-lo informat sobre la renovació de càrrecs a la Fiscalia, segons consta en un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Mai va ser investigat en aquesta causa.

42.000 euros a Jaume Matas

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Arnaldo sí que va estar imputat en el cas Palma Arena per abonar 42.000 euros a l’expresident d’illes Balears Jaume Matas després que el seu Govern concedís a l’empresa d’Arnaldo contractes, segons consta en una interlocutòria del 30 de març de 2010 del magistrat José Castro.

L’assumpte va ser arxivat, però el magistrat va acusar inicialment Matas d’un delicte de malversació de cabals públics i suborn per adjudicar dos contractes públics a aquesta firma per 30.000 euros i 12.000 euros, respectivament: «L’any 2004 es va iniciar un expedient de contractació d’una assessoria per a la implantació de IB3 [la Televisió Autonòmica balear], mitjançant el sistema de negociat sense publicitat. L’esmentat procediment es va manipular des del seu inici perquè l’entitat adjudicatària fos Estudis Jurídics i Processals SL», destacava la resolució.