Les portes giratòries en la indústria armamentística es nodreixen d’un buit legal

La puixança de la indústria armamentística a Espanya ha convertit aquestes empreses en el destí laboral de militars i polítics. El cas del general Francisco Javier Abajo Merino, revelat aquest dilluns per El Periódico de España, que va passar de ser director adjunt de la Direcció General d’Armament i Material del Ministeri de Defensa, a treballar en el consorci Tess-Defense SA, a qui el seu propi departament ha adjudicat un contracte multimilionari, forma part d’una llarga llista. Una porta giratòria enorme des de les mateixes Forces Armades. Una mercantilització del talent, els contactes i el treball a l’Administració Pública que a alguns militars els sembla fins i tot lògica. «Ens busquen pels nostres coneixements, qui millor per assessorar-los», comenta un exmembre de l’Exèrcit a aquest diari.

Tess-Defense SA ha sigut l’adjudicatària d’uns dels contractes públics més grans de la història del Ministeri. El de la fabricació dels blindats VCR 8x8, pressupostat amb 2.083 milions d’euros. Abajo Merino ha pogut recalar allà com a assessor, malgrat ser director adjunt en la Direcció del Ministeri de Defensa encarregada de la licitació, perquè no tenia la regulació d’alt càrrec del Govern que sí que va tenir uns anys abans.

El general va estar desplegat a diverses missions com a cap del Grup Tàctic espanyol i des de 2012 fins al 2016 va ser responsable de la Força Logística Operativa de l’Exèrcit de Terra. Després va passar a la reserva. En aquest últim lloc sí que estava subjecte a la llei reguladora de l’exercici de l’alt càrrec, que obliga almenys a demanar un informe a l’Oficina de Conflictes d’Interessos, dependent del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, per treballar en una empresa privada en els dos anys posteriors al cessament.

El que passa amb Abajo Merino és que després d’un breu pas per la reserva va tornar al Ministeri de Defensa com a director adjunt de la Direcció General d’Armament i Material, que és un lloc de lliure designació. A les Forces Armades es permet treballar tot i que el militar es trobi en la situació de reserva. Al sector privat, sense cap limitació. En el públic, només en determinades destinacions. Cada Exèrcit té una Relació de Llocs de Treball per al personal de la reserva, que compleixen unes condicions concretes. Entre elles, que «les destinacions siguin de lliure designació», com va ser el cas del general.

Aquesta regulació és la que li ha permès passar de la direcció general que a la pràctica és la central de compres de l’Exèrcit, a Tess –Defense SA, un consorci compost per les empreses Sapa Operaciones SL, Indra Sistemas SA, Escribano Mechanical & Engineering SL, i Santa Bárbara Sistemas SA. I això, malgrat la mateixa singularitat de l’adjudicació. El contracte per a la fabricació dels blindats VCR 8x8 no és només especial pel seu abundant pressupost, ho és també perquè s’ha adjudicat per procediment negociat sense publicitat, al tractar-se d’un assumpte considerat d’«interès essencial de la defensa nacional».

El seu lloc de director adjunt no li va restar possibilitats de mantenir una relació amb totes aquestes mercantils. Per contra, es tracta d’una relació que, a més, està acreditada. Per exemple, l’agost del 2020 va dirigir les proves realitzades per la Brigada Experimental de la Legió a Almeria amb alguns dels prototips desenvolupats per per Indra, Santa Bárbara i Sapa.

Però com que el seu lloc està catalogat de lliure designació, o dit d’una manera col·loquial, nomenat a dit, el seu aterratge en aquest consorci, després de la jubilació, s’ha fet sense cap control al no estar considerat com a alt càrrec. No li ha fet falta ni demanar autorització a l’Oficina de Conflictes d’Interessos com han hagut de fer altres de militars. Aquest organisme no és especialment restrictiu, però ha existit algun cas en què s’ha denegat la sol·licitud de treballar en la privada.

Abajo Merino es va jubilar el 18 de juny i quatre mesos després pot convertir-se en assessor de Tess-Defense SA, sense cap tipus de condició. Si no hagués arribat a la Direcció General d’Armament i Material procedent de la reserva la seva contractació immediata per aquest hòlding creat ad hoc per a la fabricació del VCR 8x8 ‘Dragón’, el fitxatge hauria sigut impossible.

L’estatus de general

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’estatus de generalNo obstant, hi ha cert debat sobre si un general és o no un alt càrrec, ja que els anomena el Govern. La llei estableix que tenen aquesta consideració d’alt càrrec «els titulars de qualsevol lloc de treball al sector públic estatal, qualsevol que sigui la seva denominació, el nomenament de la qual s’efectuï pel Consell de Ministres, a excepció d’aquells que tinguin la consideració de subdirectors generals i assimilats». Però des d’Hisenda precisen que això no és aplicable a la situació de les persones que són generals per ascens en la seva carrera militar i que només afecta els titulars de llocs.

En aquest punt, fonts de l’anterior Administració del PP, ofereixen una altra interpretació i mantenen que Abajo Merino era alt càrrec per ser general i que va haver de sol·licitar informe a l’Oficina de Conflictes d’Interessos per treballar d’assessor en la indústria armamentística davant dels dos anys de guaret que estipula la llei.