Així ha degradat Facebook la política a Espanya

«Els partits han après que els atacs durs als seus oponents aconsegueixen més participació», apunta un dels documents interns de la companyia filtrats per l’exenginyera Frances Haugen a ‘The Wall Street Journal’. «Afirmen que ‘intenten no fer-ho’, però que al final ‘s’utilitza el que funciona’». Els informes de Facebook documenten que aquesta problemàtica es produeix a Espanya, però també en països com l’Índia i Taiwan.

Consultats per EL PERIÓDICO, els responsables digitals de diversos partits coincideixen que Facebook amplifica el contingut més emocional i polèmic. Tot i que reconeixen haver optat puntualment per aquest tipus de missatges, assenyalen que ni els agraden ni són part troncal de la seva estratègia a les xarxes.

¿Per què triomfa tot allò incendiari?

El 2018, Facebook va modificar el seu algoritme per, suposadament, prioritzar el contingut d’amics i familiars per afavorir les seves interaccions i «millorar el nostre benestar», segons va assenyalar el seu fundador i director executiu, Mark Zuckerberg. No obstant, els documents filtrats confirmen que va tenir un impacte tòxic que va fer més agre el debat a la plataforma, també a Espanya, on Facebook es va reunir amb els partits per informar-los d’aquest canvi. «Criticar directament els rivals ens funcionava millor que els missatges de la Moncloa», explica José Antonio Sánchez Serrano, cap de comunicació digital del PP entre el 2015 i el 2021. «Allò més populista va bé perquè la teva veta a les xarxes ho compra i comparteix».

En lloc de crear una comunitat més sana, es va optar per recompensar per disseny el contingut més inflamatori i polèmic, ja que genera reaccions emotives que retenen durant més temps l’usuari i fan que interactuï més. Les dues mètriques són les que porten els anunciants a pagar per col·locar més publicitat a la plataforma, sent així part indispensable del model econòmic de Facebook. «Els ha forçat a introduir negativitat a les seves publicacions [...] i això els porta a una política de posicions més extremes», assegura un informe del 2019.

Adaptar-se a l’algoritme

El nou algoritme va molestar grans partits europeus. que, segons les filtracions, es van queixar que els seus missatges no aconseguien prou visibilitat a Facebook. «L’abast de les nostres publicacions va disminuir considerablement», expliquen fonts d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Una visió que també confirmen fonts d’un altre partit d’esquerres estatal.

Per revertir aquesta situació, moltes formacions es van adaptar i van recórrer a missatges que apel·laven a l’emoció per aconseguir més visibilitat. «Ens esteu fent prendre postures que no ens agraden, que són dolentes per a la societat, però si no ho fem no guanyarem en el mercat de les xarxes socials», van assenyalar alguns partits europeus, segons va explicar Haugen en una entrevista al programa ‘60 minutes’, de la nord-americana CBS. Aquest plantejament de fons es repeteix a Espanya. «No ens agrada caure en aquest tipus de missatges, però competeixes en unes plataformes que són la nostra finestra al món i no pots fugir de la confrontació. Has de participar en aquesta batalla però des de la veracitat i l’honestedat, sense encoratjar les baixes passions», explica Nacho Martín Blanco, secretari de comunicació de Ciutadans a Catalunya.

Totes les formacions consultades apunten que es van adaptar a l’algoritme sense trair els seus principis ni caure en allò negatiu. «Quan utilitzem l’emoció no apel·lem a la ràbia, sinó a l’orgull», explica David Donaire, secretari de xarxes socials del PSC. «Comunicar emocionalment sobre els líders a la presó o a l’exili ens permet reforçar la nostra comunitat, mentre que el missatge sobre mesures polítiques ens permet captar nous votants», explica Clàudia Martínez, cap de premsa de Junts per Catalunya. «Les reivindicacions també formen part de les mesures que defensem», afegeixen des d’ERC.

Més insults i amenaces

L’algoritme tòxic de Facebook va desembarcar en un moment d’especial turbulència política a Espanya arran del procés independentista a Catalunya i de l’auge de l’ultradretà Vox. «Va ser una tempesta perfecta, i des d’aleshores hi ha hagut un canvi de to emocional molt perceptible que s’ha anat estenent a altres esferes», apunta Carmela Ríos, periodista experta en xarxes socials.

Els partits també ho van notar. «Mai hem aconseguit tanta intensitat en l’interès digital com durant els moments més intensos del procés», explica Martín Blanco. «Hem discutit si hem de tensar permanentment la comunitat a la recerca de ‘likes’, però hem d’afavorir un debat serè», explica Donaire.

📌 FACEBOOK Y ULTRADERECHA
Un informe que explica cómo operan en España algunas de las redes de falsas cuentas que inunda de falsedades de alto votaje emocional los whatsapps familiares y provoca una polarización social que favorece el avance electoral de las opciones ultra pic.twitter.com/0l5hPTsnK1

— Carmela Ríos (@CarmelaRios) 23 de abril de 2019

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

Les formacions consultades coincideixen a assenyalar que aquesta estratègia de confrontació aspra només beneficia l’extrema dreta. L’abril del 2019, l’oenagé Avaaz va destapar tres xarxes de comptes falsos ultres que coordinaven pàgines i grups a Facebook amb més d’1,69 milions de seguidors i en els quals es difonien notícies falses xenòfobes, antifeministes, homòfobs, contra l’independentisme català i contra Podem de cara a les eleccions generals d’aquell mes. Uns comicis que van confirmar Vox com a tercera força política a Espanya amb un 15,1% dels vots.

Tot i que és difícil de mesurar, aquesta degradació en el debat està tenint conseqüències més enllà de les xarxes socials. En els 15 mesos següents a l’1-O, els insults i amenaces en debats sociopolítics a Facebook es van disparar un 43%, segons un estudi de la firma digital Constella Intelligence citat pel ‘WSJ’. Els documents filtrats per Haugen deixen una conclusió preocupant: «Fins i tot els partits que s’han decantat per allò negatiu estan preocupats pels efectes a llarg termini en la democràcia».