Un jutjat investiga Millet per la desaparició d’objectes embargats

Una jutge de Granollers ha obert una investigació contra Félix Millet, expresident del Palau de la Música condemnat pel saqueig de la institució, per la presumpta desaparició de diversos objectes de valor de la mansió on viu a l’Ametlla del Vallès. Els objectes estaven embargats per ordre judicial per rescabalar l’espoli de l’auditori barceloní. L’ocultació dels objectes es va descobrir durant l’execució de la sentència que va condemnar Millet, de 85 anys, a nou anys i vuit mesos de presó i a la devolució, juntament amb el seu segon, Jordi Montull, dels 23 milions d’euros que van desviar.

Els advocats del Palau, Marc Molins i Laura Parés, van aconseguir que l’Audiència de Barcelona, que va jutjar el cas Palau i és l’encarregada d’executar la sentència, autoritzés l’any passat l’entrada d’uns pèrits a la casa de l’Ametlla per valorar les 44 obres d’arts embargades, segons ha avançat ‘El País’ i ha confirmat EL PERIÓDICO. La sorpresa és que faltaven alguns objectes, com un piano de cua, un capçal de llit del segle XVIII, uns ullals d’ivori i desenes de figures d’aquest material, segons l’acta en què apareix la firma de dues filles de Millet, que continua a la presó. Aquests objectes formaven part dels 44 que el 2012 el jutge d’instrucció que va investigar el saqueig va embargar després d’ordenar el registre de la vivenda de Millet.

Les fonts consultades per aquest diari asseguren que Millet va ser citat al Jutjat d’Instrucció número 4 de Granollers el 28 d’octubre, però que la compareixença va ser ajornada i encara no hi ha una nova data. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ratificat que l’òrgan judicial va rebre una denúncia de l’Agència Tributària i que el maig es va incoar un procés judicial pels presumptes delictes de falsedat documental i apropiació indeguda.

La recuperació del patrimoni espoliat

La recuperació del patrimoni espoliatLes fonts consultades asseguren que l’execució de la sentència, confirmada pel Tribunal Suprem l’abril del 2020, no està sent complicada. No només s’ha descobert que falten aquestes peces, sinó que Montull, segons s’ha denunciat, suposadament hauria amagat que estava percebent, a banda de la pensió, ingressos pel lloguer d’una propietat que té a mitges amb la seva parella a la localitat maresmenca del Masnou. La vivenda continua embargada per la justícia des del 2012.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En aquest sentit, el 27 de setembre la Fiscalia de Barcelona va informar que hi ha indicis que Montull, que va ser condemnat a set anys i mig, «no havia posat de manifest» tots els seus ingressos, béns i drets a disposició del tribunal sentenciador de l’Audiència de Barcelona. Els magistrats van acordar llavors deduir testimoni als jutjats per depurar la possible responsabilitat penal en què podria haver incorregut. Aquesta decisió ha sigut recorreguda i, per tant, encara no s’ha fet efectiva. Fonts de la família de Montull, que disfruta del tercer grau penitenciari pel seu delicat estat de salut, han explicat a aquest diari que el lloguer del pis està declarat a Hisenda i «ho sabia tothom», per la qual cosa nega la possible ocultació.

Una altra de les qüestions pendents de resoldre és el comís dels 6,6 milions de què ha de fer front l’extinta CDC, ja que, a més del saqueig del Palau, es va constatar el finançament il·legal del partit. La formació té 22 seus embargades, però, pel que sembla, no s’arriba a la suma que ha de ser decomissada. Per això l’Audiència de Barcelona va obrir una peça per dirimir si Junts i el PDECat han de respondre com a hipotètics hereus de Convergència.