Estat i Generalitat pacten que el cos de Mossos creixi un 20%

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha anunciat al sortir de la Junta de Seguretat celebrada aquest divendres al Palau de la Generalitat que els governs català i espanyol han acordat una ampliació del cos dels Mossos d’Esquadra en un 20%. El sostre fixat el 2006 era de 18.267 agents i després de l’augment aprovat, de 3.739, se situarà en els 20.006. Per Elena, es tracta de la notícia «més rellevant» en matèria de seguretat «en els últims 15 anys». Per als sindicats dels Mossos, també per als mateixos agents, la falta d’efectius per assumir el dia a dia del cos ha sigut fins ara un mal endèmic.

Elena, que ha remarcat que considera una bona xifra l’aprovada en la Junta, ha aclarit que el nou sostre de creixement és efectiu des d’aquest divendres, però que les oposicions es mantindran al voltant de 800 nous efectius cada any. «No farem una convocatòria de noves places de 3.000 policies», ha remarcat. La necessitat d’augmentar la plantilla, pel conseller, ve donada pel creixement de població resident a Catalunya des del 2006 i per l’aparició de nous reptes que ha d’assumir el cos català, com el terrorisme, la ciberdelinqüència o el crim organitzat que nia a la comunitat autònoma a causa del ‘boom’ de la marihuana.

Recolzament a la víctima d’Igualada

Tant Elena com el ministre Fernando Grande-Marlaska han començat la seva compareixença en roda de premsa –que han fet per separat després de la celebració de la Junta, a diferència de com van actuar fa tres anys amb l’anterior conseller Miquel Buch– condemnant «l’atrocitat perpetrada» a Igualada. Tots dos han situat també la lluita contra la violència masclista com un dels objectius prioritaris dels dos governs. Marlaska ha restat importància al fet de sortir per separat a respondre als periodistes i ha destacat el clima «de cordialitat i cooperació» que ha presidit la reunió. «Hem superat obstacles que coneixen –ha deixat caure en al·lusió no explícita a les turbulències desencadenes pel procés– i m’atreviria a dir que el model de coordinació institucional –entre les dues administracions– és exemplar».

 

Tres anys després

La Junta de Seguretat de Catalunya es reuneix aquest divendres al Palau de la Generalitat, amb el rerefons de la commoció social causada per la salvatge violació, probablement grupal, d’una noia de 16 anys a Igualada. Feia tres anys que no se celebrava aquesta trobada bilateral, del màxim rang institucional en matèria de seguretat, clau per resoldre qüestions com una ampliació del cos dels Mossos. També com es finança aquest creixement. Elena ha recordat que l’Estat encara «deu» diners a la Generalitat de la partida que sustenta la policia catalana. «Ho hem parlat i hem acordat que s’anirà solucionant», ha tranquil·litzat.

El president Pere Aragonès ha encapçalat una reunió a porta tancada de què després han donat detalls Marlaska i Elena. Per part del Govern hi han assistit també el secretari general, Oriol Amorós; el director general de la Policia, Pere Ferrer, i el responsable de l’Assessoria Jurídica, Francesc Claverol. El seguici de l’Executiu central estava també format pel secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez; la delegada a Catalunya, Teresa Cunillera, i el director de Coordinació i Estudis de la Secretaria d’Estat de Seguretat, José Antonio Rodríguez.

VIOLÈNCIA MASCLISTA

La qüestió de l’ampliació de la policia autonòmica és un assumpte clau, però no menys urgent que l’altre gran afer de l’ordre del dia: la integració dels sistemes d’informació sobre violència masclista de la policia catalana i les estatals. La reunió s’ha portat a terme en un clima de màxima sensibilitat social sobre el tema. Després de l’agressió d’Igualada, el mateix Aragonès ha encapçalat concentracions de rebuig. La víctima encara està sent tractada a l’uci de l’Hospital Sant Joan de Déu.

Hi ha, a més, al teló de fons d’aquesta reunió, el debat sobre la inseguretat a Barcelona i les protestes dels mossos i els policies locals per les nombroses agressions de què són objecte, i que han provocat una condemna del Parlament només 24 hores abans d’aquesta Junta de Seguretat.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia