Puigdemont i els seus veuen més opcions de tornar a Catalunya després de quatre anys a Bèlgica

Els eurodiputats esperen decisions de pes dels dos principals òrgans judicials de la UE, el Tribunal General i el Tribunal de Justícia. D’entrada, s’han de resoldre les mesures cautelars que han reclamat respecte a la seva immunitat parlamentària. Un èxit que esperen aconseguir, afirmen, gràcies a la seva victòria a Itàlia, ja que l’episodi va evidenciar que sí que hi ha el risc de detenció a determinats països.

Un eixam de decisions pendents

En paral·lel discorre la causa sobre la retirada de la immunitat després de la concessió del suplicatori per part del Parlament Europeu. I, finalment, també estan pendents de resolució les qüestions prejudicials que Llarena va elevar a les instàncies judicials europees perquè aclarissin l’abast de les euroordres de detenció i les raons per denegar una entrega. En cas favorable per a Puigdemont i els exconsellers, la hipòtesi de la tornada a Catalunya s’obriria pas.

Però aquesta possibilitat estaria condicionada, segons els eurodiputats, que Llarena retirés l’ordre d’arrest. No hi haurà, en principi, una operació tornada sense aquestes garanties. L’argument dels polítics independentistes és que no han aguantat quatre anys per eludir la presó per ara arriscar-se a tornar a Espanya sense garanties de no ser detinguts.

Vies mortes

L’altra via que es va obrir tímidament en el seu moment, la de la reforma del delicte de sedició per rebaixar la seva tipificació penal, ha quedat en punt mort i no és una opció amb què Puigdemont i els seus companys d’escó treballin avui dia, ja que, fins i tot en aquesta hipòtesi, altres tipus com el de la malversació sí que podrien ser d’aplicació als seus casos i comportar penes de presó en cas d’una sentència condemnatòria com la que es va dictar contra els altres dirigents del procés.

Amb tot, aquestes fonts no descarten escenaris més pessimistes, com el que els diferents camins de batalla judicial no avancin i la situació dels eurodiputats a l’estranger es converteixi en gairebé perpètua, cosa que els forçaria, d’entrada, a presentar-se a les pròximes eleccions europees, el 2024, com a única via per mantenir el blindatge davant el risc d’extradició.

El pitjor escenari

No obstant, la pitjor de les hipòtesis entre els eurodiputats és la d’una tornada a Catalunya que no comporti cap revulsiu polític per a la causa del procés i la «confrontació intel·ligent» que propugnen Puigdemont i Junts per Catalunya. És a dir, que no es puguin presentar a unes eleccions (per inhabilitació) ni obtinguin més triomfs judicials.

En qualsevol cas, ara com ara, els eurodiputats de Junts fan el següent balanç, i ho fan sense dubtar: la seva aposta per sortir de Catalunya (cosa que anomenen «l’exili») ha sigut i és més beneficiosa en termes personals i polítics que la feta pels consellers i conselleres que van decidir quedar-se a Catalunya i afrontar el judici i la presó.

El cost personal

Puigdemont i els seus fidels a Bèlgica estan convençuts que, malgrat el fang i les dificultats, han aconseguit fites evidents en la seva aposta per forçar les costures del sistema judicial espanyol, enfrontant-lo a les directrius de la justícia europea. I estan convençuts que el cost personal ha sigut inferior al d’haver ingressat a la presó i no haver aconseguit sortir-ne amb alguna victòria política o jurídica.

Notícies relacionades

Recaptar tots els impostos

Sánchez i Illa pacten avui la reactivació de les bilaterals Generalitat-Estat

És més –i això és inconfessable públicament–, els dirigents fugits a Bèlgica lamenten que els seus companys haguessin de donar en el judici una versió edulcorada de l’1-O i la DUI i redactar determinats articles als mitjans de comunicació poc abans d’aconseguir l’indult per part del Govern central. Les divergències entre dirigents sobre el que va passar l’octubre del 2017 persisteixen. I són profundes.

En l’àmbit personal, tots els de Bèlgica citen el nom de l’advocat Gonzalo Boye, que, amb Jaume Asens, els va aconsellar sortir d’Espanya. El lletrat porta redactats una sèrie d’informes interns amb el títol ‘Dòmino’, en una mena de metàfora de la caiguda de les fitxes favorables en la batalla juridicopolítica amb l’Estat. Ja n’ha redactat 14.