La partida de mus entre Marchena i Batet (I)

El dimarts 19 d’octubre del 2021, la Mesa del Congrés va examinar la situació del diputat canari d’Unides Podem Alberto Rodríguez, condemnat a la Sala Segona del Tribunal Suprem per clavar una puntada de peu a un policia (delicte d’atemptat), anys abans de ser diputat, a una pena de presó d’un mes i 15 dies substituïda –al ser inferior als tres mesos mínims que exigeix el Codi Penal a la penes de presó– per una multa de 540 euros, amb la pena accessòria d’inhabilitació per presentar-se a eleccions o aspirar a càrrecs públics durant 45 dies.

La Mesa, per 5 a 3, sense votació formal, va considerar que tal com es deixava constància aquell mateix dia en un informe de quatre folis dels lletrats del Congrés, encapçalats pel seu cap, el secretari general Carlos Gutiérrez Vicén, membre de la Mesa, no s’havia de privar Rodríguez de la seva acta de diputat.

Estudi detingut

L’informe havia sigut elaborat per iniciativa dels lletrats després d’un estudi detingut de la sentència per respondre als escrits del Partit Popular i Vox, que sol·licitaven executar la sentència cessant immediatament el diputat.

«En definitiva, d’una anàlisi de la normativa aplicable, interpretada en vista dels principis constitucionals... no se’n pot derivar cap conseqüència extrapenal que afecti la condició de diputat del senyor Rodríguez no presentant-se ni la causa d’incompatibilitat sobrevinguda... ni cap dels supòsits que en aplicació dels articles 21 i 22 del Reglament del Congrés comportarien bé la suspensió dels drets, prerrogatives i deures del diputat, bé la pèrdua de la condició», assenyalaven els lletrats.

Dos dies després d’afirmar-se en la posició que no es podia treure l’acta de diputat a Rodríguez, la presidenta va convocar una reunió d’urgència per debatre la qüestió. Després de dues hores llargues d’intercanvi d’arguments, va explicar que havia canviat de posició: ara s’encaminava a privar de l’acta el diputat. Va sol·licitar, passades les quatre de la tarda, mitja hora per reflexionar i comunicar la seva decisió.

Però en lloc de baixar el polze en aquell moment, com tots esperaven, la presidenta va enviar aquella mateixa tarda un ofici al president del Tribunal Suprem, Manuel Marchena. Volia saber si executar la sentència significava privar de l’acta el diputat canari.

Batet, doncs, després de fer consultes amb el seu partit, va dilatar la capitulació davant el president de la Sala Segona amb una sol·licitud d’aclariment.

48 hores

Aquests dies, quan t’acostes a la porta de la Sala de Ministres, després de parlar amb uns i amb altres, dins del Congrés, i fora d’aquest, amb magistrats, exmagistrats i fiscals, és possible reconstruir què va passar dins d’aquestes parets en aquelles 48 hores, entre el dimarts 19 i el dijous 21.

Tant la vicepresidenta segona de la Mesa, Ana Pastor, del PP, com el vicepresident quart, Ignacio Gil Lázaro, de Vox, que han apressat a cessar Rodríguez a través dels seus escrits, plantegen dimarts 19 la retirada de la seva condició de diputat. Gil Lázaro assenyala que l’informe dels lletrats que s’ha repartit no ha sigut sol·licitat per la Mesa i creu que s’ha de donar com per no presentat mentre, assenyala, Vox n’ha demanat dilluns 20 a la Junta Electoral Central (JEC) que privi de l’acta el diputat canari, i assenyala que la Mesa no ha de resoldre sobre l’assumpte fins que es pronunciï la JEC. Tot i que no ho diu, Vox vol que la JEC faci el mateix que amb el president Torra. Si no s’admet aquesta petició formal, adverteix, no només seríem davant un greu conflicte institucional: seria causa d’un il·lícit penal en els termes legals de prevaricació.

Gerardo Pisarello, secretari primer, del grup En Comú Podem, es recolza en l’informe dels lletrats i en la pena imposada en la sentència per rebutjar la privació de l’acta de Rodríguez.

Adolfo Suárez, secretari quart, es pregunta si la substitució per multa altera la naturalesa privativa de llibertat de la pena principal, excloent l’aplicació de l’article 6.2 a) de la llei orgànica de règim electoral general (Loreg). Afirma que no.

L’article 6.2 a) a què al·ludeix Suárez estableix que «són inelegibles els condemnats per sentència ferma, a pena privativa de llibertat, en el període que duri la pena».

És a dir: mentre compleixi la pena de presó, en efecte, el condemnat és «inelegible». Però Rodríguez no compleix pena de presó. Ha de ser inhabilitat, segons la sentència, durant 45 dies.

El secretari general explica que si la pèrdua de la condició de diputat és una conseqüència penal hauria d’haver sigut prevista de forma expressa pel Suprem en la sentència.

Pista de Batet

Gloria Elizo (Unides Podem), vicepresidenta tercera, recorda que en la legislatura passada es va suspendre els diputats electes que es trobaven en situació de presó provisional i que abans es va sol·licitar al Tribunal Suprem aclariment sobre la manera d’executar la sentència i que lluny de col·laborar va deixar la decisió en mans de la Mesa. Assenyala que el Suprem ara no tindrà una resposta diferent.

Alfonso Rodriguez Gómez de Celis, vicepresident primer, del PSOE, expressa la seva posició de recolzament a l’informe dels lletrats.

Batet, d’altra banda, ja deixa una pista sobre el que està rumiant. Pregunta si la Mesa es pot dirigir al Suprem. El lletrat Gutiérrez Vicén indica que res impediria demanar aclariment al Suprem.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La conclusió sobre els escrits de Vox i del PP, tot i que sense sotmetre-ho a votació formal, és que, partint de l’informe elaborat per la secretaria general, no es pot derivar de la sentència del Suprem cap conseqüència extra penal que afecti la condició de diputat d’Alberto Rodríguez. No es presenta ni la causa d’incompatibilitat sobrevinguda, ni cap dels supòsits que, en aplicació dels articles 21 i 22 del Reglament del Congrés, comportarien bé la suspensió dels drets, prerrogatives i deures del diputat, bé la pèrdua de la condició.

Però la partida amb prou feines acaba de començar...