La guerra civil del PP | Videoanàlisi de Verónica Fumanal

Les dues premisses, que són pedalades degudament pels seus ressorts mediàtics, envalenteixen Casado i la seva narrativa, amb l’objectiu de fer l’efecte que ens trobem davant el final de la legislatura. D’alguna manera, el que fa el PP és vendre la pell de l’os sense ni tan sols haver començat la temporada de caça, perquè la tramitació dels Pressupostos amb el recolzament d’ERC i el PNB i una majoria ampliada respecte de l’any passat, garanteix l’objectiu de finalitzar la legislatura, malgrat Sánchez.

El peó Almeida

Si la victòria de Casado és un fet cert i inevitable, ¿per què des de Génova estan boicotejant la candidatura d’Ayuso per a la presidència del PP? Perquè si alguna cosa està clara, és que la candidatura d’Almeida ha sigut forçada pels estrategs de Teodoro García Egea perquè la figura política més mediàtica del PP no aconsegueixi també el poder orgànic, amb l’objectiu de partir el poder institucional i orgànic, no sigui que la de Chamberí pivoti sobre la seva comunitat per presentar-se com alternativa si Casado no aconsegueix governar, amb la regla no escrita del PP: si a la tercera no va la vençuda, és que el lideratge no qualla i toca el següent.

Possiblement, el lector es pregunti com podria Almeida guanyar-li unes primàries a Ayuso amb la popularitat que aquesta ha guanyat des de la seva victòria electoral. I és que el dimoni està en els detalls. El reglament de les primàries en què va guanyar Pablo Casado és a doble volta. En la primera voten els militants de forma lliure i secreta. En aquesta ocasió, va ser Soraya Sáenz de Santamaría qui va aconseguir la victòria. Passen a la segona volta els dos candidats més votats, si cap dels dos supera el 57% dels vots o guanya pel 50% amb una diferència de 15 punts respecte el segon. En la segona volta no voten els militants, voten els compromissaris. És a dir, persones escollides per l’aparell per representar cada una de les agrupacions del partit. I aquí és quan Casado va aconseguir imposar-se a Sáenz de Santamaría, cosa que podria passar amb Almeida per superar Ayuso.

Proves de debilitat

Notícies relacionades

Perdó

Com més població, més recursos

Les proves de la debilitat actual de Casado les està provocant ell mateix. En primer lloc, perquè no pot doblegar Ayuso en la seva voluntat d’aconseguir el control orgànic del PP de Madrid. És una lluita entre iguals que no respecta la suposada autoritat del líder nacional sobre l’autonòmica. En segon lloc, perquè la por de no guanyar les pròximes eleccions i preparar el terreny per al pitjor es converteix en una profecia autocomplerta, provocant una crisi orgànica al PP que limita la seva capacitat d’oposició pel cost d’oportunitat que té l’escomesa contra els seus generant un soroll que és nefast per a les seves possibilitats.

Fins aquí el que és evident, però hi ha més figures polítiques a l’aguait del tron del PP. Juanma Moreno Bonilla, que de forma despistada acaricia el botó de l’avançament electoral, té un ull posat al seu San Telmo i l’altre a Génova. Si Ayuso i les seves possibilitats com a lideressa de Génova es van conformar el 4 de maig a la nit, quan es decidia si sortia sola al balcó de la seu o amb Casado, el sorayisme s’està rearmant al voltant del somni del PP de guanyar les eleccions a Andalusia. No són pocs els barons populars que miren amb recel el possible ascens d’Ayuso i amb afecte el futurible Moreno Bonilla. Així que la guerra civil està en la fase madrilenya, però no descartin que s’ampliï amb el front sud.