Com Batet va cedir davant l’envit de Marchena (i II)

En aquest escrit no s’esmenta que Rodríguez ha sigut sentenciat a perdre el càrrec, fins i tot assumeix que el conservarà perquè pregunta per l’«inici del compliment de la pena d’inhabilitació amb la finalitat de liquidació de la seva condemna». Si es buscava el cessament, no tindria interès saber en quina data comença el compliment de la pena d’inhabilitació de 45 dies.

Batet rep l’ofici com una canonada. Un envit a la partida de mus que, ja intuïa i ara confirma, manté amb Marchena. Convoca d’urgència la Mesa per al dijous 21 a les 13 hores. Batet diu que Marchena ho canvia tot perquè contradiu les conclusions de l’informe de la Secretaria General. Ana Pastor (PP) demana que s’acabi amb la dilació. Gil Lázaro (Vox): es tracta d’executar el que el TS demana per evitar les conseqüències penals que podrien derivar-se tant d’actuar en contra de la literalitat de la sentència, delicte de prevaricació, com de no complir-la, delicte de desobediència. La seva col·lega Macarena Olona ho diu a l’advertir Batet que és Carme Forcadell, l’expresidenta del Parlament empresonada, i que el TS pot advertir-la per desobediència.

¡Elemental!

Batet respon que les amenaces ni són necessàries ni aporten res positiu, no són una bona manera de conduir-se en la vida. El diputat Gerardo Pisarello qüestiona la convocatòria urgent de la Mesa davant l’escrit i creu pertinent demanar aclariment al TS. Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, Gloria Elizo i Javier Sánchez recolzen aquesta sol·licitud. Segons Batet, ja no es pot afirmar que no hi ha res a executar, ja que, clarament, Marchena exigeix execució.

Carlos Gutiérrez Vicén aporta una idea rellevant que passa desapercebuda. Assenyala que de la pregunta del TS sobre l’inici de la inhabilitació per a sufragi passiu s’infereix que parla d’una pena que es prolonga en el temps. I això no es correspon amb la pèrdua del càrrec, la qual es dona una sola vegada. ¡Elemental, benvolgut Watson! Però el lletrat afegeix que el TS requereix la presidenta de manera no explícita que es privi al diputat de la seva condició. Perquè, afirma, de totes les actuacions possibles, la privació del càrrec és l’única que li competiria a la presidenta. Gutiérrez Vicén, doncs, puja a bord de l’envit de Marchena. 

 Batet li demana que sigui més precís. Gutiérrez Vicén: tot i que seria desitjable més claredat, l’escrit s’explica perquè el TS vol expulsar-lo. La presidenta ja està persuadida. L’envit de Marchena ha calat. El dimarts 19, diu Batet, l’informe dels lletrats era el correcte, però ara està clar el que vol el TS. No obstant, pregunta si la Mesa de manera unànime podria acordar sol·licitar aclariment al TS. Això no suposa, s’excusa, posar en dubte que s’està obligat a complir la sentència, i retardaria la resolució tan sols tres dies. Gil Lázaro rebutja la unanimitat sol·licitada, perquè urgeix executar la sentència.

Capitulació retardada

La presidenta pregunta a Gutiérrez Vicén si s’ha de demanar aclariment al TS al sol·licitar-ho la majoria de la Mesa.

Resposta: quan la pena imposada ha comportat la pèrdua del càrrec i així s’expressava en la interlocutòria d’execució, o es derivava del Codi Penal, li va correspondre a la Presidència treure l’acta. 

Passades les quatre de la tarda, Batet demana mitja hora per anunciar la seva decisió. Però en lloc d’anunciar l’expulsió del diputat, fa unes trucades, i retarda la seva capitulació. Pregunta a Marchena si l’execució implica expulsar el diputat.

L’endemà, divendres 22, Marchena contesta. No és funció del TS assessorar, diu, tot i que afegeix una resposta del TS a un escrit del diputat Rodríguez quan aquest va demanar aclariment sobre la sentència. El TS assenyalava allà que no hi havia res a aclarir.

El divendres 22, Batet convoca Rodríguez. Li treu l’acta, envia un ofici a la JEC perquè el substitueixi i l’hi remet a Marchena.

Tres comunicacions

Resum: El TS va mantenir tres comunicacions oficials amb el Congrés. La primera, a l’enviar la sentència. No hi va haver referència a cessar el diputat. La segona, al sol·licitar l’inici de la inhabilitació, sense referir-se a anul·lar el càrrec. I, en la tercera, tampoc va respondre si exigia expulsar-lo.

Marchena no va apressar formalment a «executar» el diputat perquè la sentència no arriba fins al punt al qual alambinadament, terme utilitzat per Gutiérrez Vicén, pretenia arribar sense dir-ho: cessar el diputat canari.

L’envit de Marchena va funcionar. La privació del càrrec ni estava en la sentència ni se l’esperava... llevat que es creés el clima per fer-ho: una pinça entre PP, Vox i la Sala Segona comandada per Marchena. 

La interferència del poder judicial sobre el poder legislatiu ha sigut patent. La magistrada Pilar Teso, de la Sala Segona, acaba de fer una sentència en què denuncia l’ús dels tribunals per Vox i el PP. Però aquesta manipulació no és de direcció única. També amb l’informe del TS sobre l’«autoindult» dels condemnats independentistes i amb la partida de mus en el cas Rodríguez –amb Marchena de protagonista– aquesta ingerència l’exerceix el poder judicial sobre l’executiu i legislatiu.

I l’autonomia parlamentària, base de la democràcia, ha quedat degradada.

Un antecedent

L’envit de Marchena i la marxa enrere de Batet no és el que en Dret constitueix un precedent, una resolució que aclareix els dubtes que podien existir. Ara és un antecedent.

La Mesa del Congrés podia haver notificat l’inici de la inhabilitació de Rodríguez per al sufragi passiu durant 45 dies, a efectes de liquidar la condemna.

Notícies relacionades

La partida de mus entre Marchena i Batet (I)

Com més població, més recursos

I si el TS no en tenia prou, Marchena, a través d’una interlocutòria –no d’oficis i missatges– tenia la via d’un conflicte de jurisdicció davant la Sala de Conflictes del TS.

Això, és clar, suposa un règim d’autonomia parlamentària i no un estat judicial de terror –a través d’un envit– en el qual aquells que van tenir raó –els lletrats– abjuren amb una nota d’ocasió respecte dels seus propis informes i afirmen on vaig dir blanc ara dic negre.