La renovació del Constitucional i l’elecció del nou president dilaten fins el 2022 la deliberació dels recursos més complicats

La renovació del Tribunal Constitucional (TC) avançarà la setmana vinent amb la designació per part del ple del Congrés dels Diputats dels quatre nous magistrats, Inmaculada Montalván, Concepción Espejel, Ramón Sáez i Enrique Arnaldo, malgrat les reticències que pugui haver despertat aquest últim per la seva especial vinculació amb el PP i el seu passat com a imputat en el cas Palma Arena. En tot cas, els terminis per a l’elecció del nou president i les normes internes de l’òrgan allunyaran la deliberació dels recursos més espinosos fins als plens que es convocaran el 2022.

Està previst que la votació al Congrés es produeixi dijous 11 de novembre i previsiblement la setmana següent els nous magistrats prendran possessió en un acte formal al TC presidit pel magistrat de més edat, Santiago Martínez-Vares, han assenyalat a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA fonts d’aquest òrgan. Serà també aquest magistrat el que convocarà el ple per elegir el nou president, ja que l’actual, Juan José González Rivas, és un dels ara renovats.

La primera trobada del tribunal ja completa –pot faltar Alfredo Montoya, que pateix problemes de salut– i que es reunirà per elegir el seu nou president, està previst que se celebri abans del pont de la Constitució, fins i tot a finals d’aquest mes segons les mateixes fonts. Totes les previsions assenyalen el conservador Pedro González-Trevijano com a nou home al capdavant de la institució. 

La raó és que aquest catedràtic es troba entre els quatre magistrats de més antiguitat i és qui sembla concitar els recolzaments de la majoria dels companys, pertanyents al sector conservador. Per a la vicepresidència previsiblement serà designat el progressista Juan Antonio Xiol.

Una vegada sigui elegit, serà González-Trevijano l’encarregat de convocar el primer ple jurisdiccional, previsiblement després dels dies festius de principis de desembre, si bé les fonts consultades afegeixen que el costum al tribunal de garanties passa per la regla no escrita de no incorporar qüestions especialment conflictives en aquesta primera reunió i optar per afers que permetin prendre un primer contacte amb les deliberacions del tribunal a través d’un «aterratge suau». 

Nou ponent per al recurs de l’avortament

A més, es repartiran entre els nous les ponències dels afers que van ser designats als magistrats sortints i que no s’han portat encara a debat. Entre aquestes hi ha la del recurs contra la llei de l’avortament, que acumula ja un retard d’11 anys i en què la ponència contrària a veure elements d’inconstitucionalitat en aquesta norma corresponia a Andrés Ollero, que és un dels que deixa ara l’òrgan. El seu substitut podrà elaborar una nova ponència amb el criteri que consideri oportú.

En els següents plens, ja després de Nadal, s’aniran assenyalant previsiblement els assumptes de més envergadura política, si bé ja serà González-Trevijano el que decidirà els temps i les ponències de l’ordre del dia, que no cal que siguin els mateixos que considerava prioritaris el seu antecessor.

Entre els més polèmics, a més de l’avortament, es troba la vintena dels presentats per Vox contra la pràctica totalitat de decisions del Govern de Pedro Sánchez, i que si s’estimen se sumaran als ja guanyats pel partit de Santiago Abascal que van declarar inconstitucionals els dos estats d’alarma o l’aturada del Congrés dels Diputats durant les primeres setmanes de pandèmia per Covid.

LOMLOE i limitació al CGPJ

Entre aquests destaca, a l’haver-se produït ja una primera aproximació entre els magistrats, la ponència del també conservador Ricardo Enríquez a compte d’un recurs presentat per Vox contra la LOMLOE, coneguda com ‘llei Celaá’. El ponent proposa una estimació parcial del recurs, de manera que es declari inconstitucional la prohibició de finançar amb fons públics les escoles que segreguen els infants per sexe.

També tindrà González-Trevijano l’última paraula sobre els temps de debat dels recursos presentats per PP i Vox contra la reforma que impedeix al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) realitzar nomenaments estant en funcions. Les ponències han recaigut en dos magistrats pertanyents al sector progressista d’aquest òrgan, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, respectivament. 

La reforma va néixer amb polèmica, ja que va ser interpretada per l’oposició com un intent del Govern de coalició de forçar el pacte per renovar els vocals de l’òrgan de govern dels jutges, en funcions des del desembre del 2018. 

També està pendent encara la resolució d’alguns recursos contra les condemnes del procés, com la del mateix exvicepresident Oriol Junqueras, i qüestions relatives a la situació de l’expresident Carles Puigdemont a l’estranger després que el seu advocat, Gonzálo Boye, reclamés recentment en súplica a aquest òrgan que revisés el seu aval a les euroordres cursades en contra seu. En aquesta petició s’assenyala, davant el previsible cas que sigui rebutjat de nou, que es remeti una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Altres assumptes que van quedar pendents en l’últim ordre del dia semblen, en principi, més pacífics, i és probable que es resolguin en el pròxim ple, com és la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per la Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó (TSJA) per l’article 10.8 de la llei que regula la jurisdicció contenciosoadministrativa (LJCA). Es tracta d’una norma de mesures processals i organitzatives per fer front a la Covid-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Un altre afer pendent, la ponència del qual era també del magistrat Andrés Ollero, és el recurs interposat per Vox-Actua Balears contra els acords de la Mesa del Parlament balear de 29 de gener de 2020 i 19 de febrer de 2020.

Sobre aquest assumpte, el Parlament va presentar el maig del 2021 un escrit d’al·legacions assegurant que va tramitar la petició del grup per visitar escoles i negant que hagués posat «objeccions, limitacions o condicions a l’exercici del dret a accedir a dependències públiques» dels diputats de Vox, segons va informar Europa Press. El partit d’Abascal afirmava que els havien denegat la possibilitat de fer aquestes visites.