Els pressupostos catalans assumeixen un rècord inversor gràcies als fons de la UE

Els pressupostos de la Generalitat per al 2022 incrementen la despesa pública fins a xifres rècord (5.618 milions més) gràcies a la incorporació dels fons Next Generation (2.142 milions), procedents de la Unió Europea per a la reconstrucció postpandèmica. El Govern ha destacat l’increment de les inversions socials i en infraestructures, així com en matèria de salut, per valor de 1.456 milions. Es consignen 749 milions a vivenda, com va avançar EL PERIÓDICO. Tot això en uns comptes que compleixen amb la directiva que obliga a mantenir el dèficit a ratlla en un 0,6% del PIB.

Les principals xifres recullen un augment de 5.618 milions en despeses (un 17% més que el 2020), la incorporació de 2.142 milions dels fons europeus i l’estabilitat pel que fa als impostos. Així, malgrat que el conseller d’Economia, Jaume Giró, ha suggerit en més d’una ocasió la voluntat de reduir l’IRPF a les rendes més baixes, als comptes aprovats aquest dimarts al Consell Executiu no es recull cap variació significativa respecte a impostos, tampoc els mediambientals. Aquesta decisió pot respondre a la decisió de Giró de guardar-se alguna carta negociadora amb la CUP en la tramitació dels comptes.

Respecte als impostos propis, es preveu un increment del d’emissions de diòxid de carboni de vehicles, passant de 39 milions en el pressupost del 2020 a 160 en el de l’any vinent. També es preveu un augment de recaptació partint dels impostos cedits (successions, donacions i patrimoni, així com transmissions patrimonials) per valor de 434 milions.

Salut

La despesa a Salut s’incrementa en 900 milions d’euros, 320 dels quals corresponen a fons europeus. A part es consignen 500 milions més per a la gestió de la Covid davant l’evidència que l’Estat no prorrogarà els fons destinats a les autonomies a aquest efecte. La inversió en atenció primària s’ha augmentat i passa del 12 al 17%. La CUP reclama que es compleixi l’acordat en el pacte d’investidura d’arribar al 25% d’inversió destinada específicament als ambulatoris.

Polítiques socials

En política social, a la renda garantida de ciutadania –la que perceben les famílies en una situació econòmica més desfavorable– es destinaran 400 milions d’euros. El Govern preveu gestionar –si prosperen les negociacions amb l’Estat– també l’ingrés mínim vital a Catalunya, una prestació creada pel Govern i que la Generalitat preveu gestionar, amb la qual cosa s’estalviaria uns 150 milions d’euros. A la Conselleria de Drets Socials l’increment percentual és del 30%. Passa de 2.900 milions a 3.800. Un augment en gran manera afavorit pels fons europeus, ja que l’increment sense seria del 9%.

Més inversió

Un dels capítols que experimenta una injecció econòmica més notable és el de les inversions públiques, que van quedar greument retallades en l’etapa de les retallades pressupostàries dictades pel Govern d’Artur Mas. El Govern preveu invertir 3.961 milions en infraestructures. Un augment de 1.900 milions respecte als comptes del 2020. La xifra prevista inverteix una tendència d’inversions molt discretes des del 2013. I s’acosta als moments àlgids previs a la crisi del 2008: el 2009 encara s’invertien 5.235 milions.

Increment de personal

Al capítol de personal, els comptes preveuen un increment de dotacions de 28.882 places, fonamentalment de l’àmbit de la salut (17.663), seguit per educació (5.500) i Mossos, bombers i agents rurals (1.122 places).

Notícies relacionades

Els macroprojectes torpedinen l’acord entre el Govern i la CUP per als Pressupostos catalans

La CUP consultarà als seus militants sobre els Pressupostos de la Generalitat el cap de setmana vinent

Un dels capítols que encara queda lluny de les promeses d’inversió és el de la cultura. La conselleria incrementa el pressupost en 85 milions, però encara queda lluny del 2% del pressupost, objectiu per al final de la legislatura. Actualment la xifra representa un 1,3% de tot el que el Govern gasta.

També queda en xifres modestes un pla que forma part dels compromisos amb la CUP: la creació d’una energètica pública. Es destinen tot just 500.000 euros per a la posada en marxa dels plans per portar-la a terme. La xifra respecte a l’estudi d’una renda universal de ciutadania (una altra reivindicació de la CUP inclosa en l’acord amb ERC) també és modesta: 4 milions d’euros.