Arnaldo, l’‘aconseguidor legal’ del Partit Popular que vicia la renovació del Constitucional

Les activitats privades del professor de Dret Constitucional i lletrat al Congrés dels Diputats Enrique Arnaldo a través del seu bufet Estudios Jurídicos y Procesales S.L., unit a la seva presència en més de cent actes de la Fundació FAES en els últims anys, revelen els seus forts vincles amb el PP i les relacions amb investigats i presumptes testaferros de les trames en les quals s’investiga membres del partit. Tot això qüestiona el seu perfil independent com a candidat d’aquesta formació per a la pròxima renovació del Tribunal Constitucional (TC). 

A més, Arnaldo va estar imputat en el cas Palma Arena pel jutge de Palma de Mallorca José Castro, que va investigar la macrocausa d’activitats corruptes de l’expresident balear Jaume Matas, si bé finalment no el va portar a judici. En el sumari s’acredita la tasca assessora que el catedràtic va prestar a Matas quan governava, i es detalla com després del seu abandonament de la política aquest va ser contractat pel bufet d’Arnaldo en relació amb negocis desenvolupats a Llatinoamèrica.

El líder dels populars, Pablo Casado, va justificar el retard de l’acord amb el PSOE per als noms del terç del TC que tocava renovar el Congrés des del novembre del 2019 en la necessitat de buscar perfils independents i tècnics per al càrrec, amb l’objectiu de «despolititzar» la justícia. No obstant, els dos candidats designats –a més d’Arnaldo s’ha elegit la jutge Concepción Espejel, va ser apartada per jutjar el cas Gürtel– no semblen complir aquests objectius.

Tots dos, junt amb els candidats per part del PSOE Inmaculada Montalbán i Ramón Sáez, seran elegits dijous pel Ple del Congrés, en una votació individual, però finalment telemàtica, per evitar aglomeracions pel coronavirus. Per superar el tràmit parlamentari hauran d’obtenir almenys 210 suports.

Explicacions al Congrés

Durant la seva compareixença en la Comissió de Nomenaments celebrada el 2 de novembre, Arnaldo va defensar que mai ha militat en un partit polític i que, si bé ha acudit a debats i fòrums de la fundació FAES, també ho ha fet a altres de diferent signe i sempre sobre assumptes tecnicojurídics.

Va explicar que va treure la seva oposició per a lletrat del Congrés i va exercir inicialment entre 1986 i 2001, any en què va ser designat pel Ple del Congrés dels Diputats com a vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Un any més tard va sol·licitar oficialment la compatibilitat que permet a aquests funcionaris treballar a temps parcial en altres àmbits, i ha exercit en l’actual legislatura en comissions no legislatives com la d’Estudi del Problema de les Addiccions i la de Seguretat Viària.

Arnaldo, en el torn de resposta als diferents diputats, es va descriure com una persona temperada i jurista professional que sap escoltar i equilibrat. Va insistir, sobre el fet que hagués sigut imputat en el cas Palma Arena, que ja va ser exonerat «i com a tal» li agradaria ser tractat. «M’agradaria també dir que quan algú acudeix a un jutjat no pot ser considerat etern sospitós. Allò de ser sospitós de per vida, feliçment superades pertany a altres èpoques passades», va indiciar el candidat.

Activitats sospitoses

El futur president del Tribunal Constitucional, que segons totes les previsions serà el magistrat Pedro González-Trevijano, va maniobrar sent rector de la Universitat Rei Joan Carles amb Arnaldo per facilitar «algun vincle acadèmic» a l’expresident balear Jaume Matas. Així s’acredita en una carta que va firmar el 2010, quan Arnaldo i Matas ja estaven sent investigats en la macrocausa del Palma Arena.

La missiva va ser escrita per González-Trevijano coneixent la situació en què es trobava llavors el seu amic Arnaldo, que estava imputat, que va ser catedràtic d’aquesta universitat, per exprés desig d’aquest, segons reflecteix el document. En la Rei Joan Carles van obtenir els seus màster Cristina Cifuentes i Pablo Casado. També és catedràtic d’aquesta universitat Miguel Cardenal, que quan va ser secretari d’Estat per a l’Esport va fitxar Arnaldo de president del Tribunal Administratiu de l’Esport alhora que assessorava la mateixa comissió parlamentària.

També gràcies al sumari del cas Palma Arena s’ha conegut que el candidat del Partit Popular al Tribunal Constitucional va reconèixer al seu dia el jutge Castro que la seva empresa Estudios Jurídicos y Procesales S.L. va portar a terme 562 serveis professionals entre el 2002 i el 2009 a desenes d’administracions públiques. 

Aquests treballs van ser un total de cinc per a l’Administració de l’Estat, 83 per a comunitats autònomes, 15 per a la Diputació Foral d’Àlaba, dos per al Cabildo Insular de Gran Canària i dos per al de Lanzarote, entre d’altres. 

En relació amb aquests treballs, la investigació d’‘El Periódico de España’ ha revelat que Arnaldo va facilitar documents i informació a la Televisió Pública de les Balears (iB3), que l’havia contractat durant la presidència de Jaume Matas (PP), sobre la tramitació del Projecte de Llei de modificació de la Llei de Propietat Intel·lectual al Congrés dels Diputats.

Relació amb presumptes testaferros

En un escrit remès el 21 d’abril del 2010 a l’instructor del Palma Arena Arnaldo també al·ludeix a una carta escrita pel fiduciari uruguaià Fernando Belhot, en què informa que tots dos havien firmat un «acord marc de col·laboració» per a l’establiment d’una xarxa iberoamericana de despatxos d’advocats.

El nom de Belhot va aparèixer com a presumpte testaferro del considerat com a màxim responsable de la trama Lezo, l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González, però també en el cas Erial, en el qual hi ha imputat l’expresident de la Comunitat Valenciana i exministre Eduardo Zaplana, tal com va informar al seu dia la cadena SER. Tant Zaplana com González han rebutjat que Belhot sigui el seu testaferro.

Les sospites que envolten la seva activitat professional van ser posades de manifest per una de les seves sòcies del despatx davant el jutge Castro. Mercedes González de Estrada Álvarez-Montalvo va assenyalar en la seva declaració que el bufet va pagar a l’expresident de les illes Balears Jaume Matas «comissions per les operacions en què intervenia el percentatge de les quals variava en funció de la importància de l’operació però que podia arribar fins a una tercera part del benefici que en cada operació obtenia Estudios Jurídicos y Procesales».

Punxades de Lezo

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El seu nom també apareix en la investigació d’una de les causes contra el PP que encara s’investiga a l’Audiència Nacional, per la presumpta activitat delictiva de l’expresident madrileny Ignacio González. A finals del 2016 la Guàrdia Civil va interceptar una trucada entre González i l’avui candidat al Constitucional en la qual tots dos parlaven dels nomenaments al si del Ministeri de Justícia i la suposada influència d’Arnaldo.

«M’estic movent perquè el nou que substitueixi aquesta senyora –l’exfiscal general de l’Estat Consuelo Madrigal– sigui bo», respon Arnaldo, que afegeix: «Si jo tingués alguna [dada] nova, et trucaria de seguida». El Confidencial va revelar altres negocis més recents del candidat que es mouen en la línia de l’irregular, a l’apuntar que va vulnerar presumptament la prohibició de cobrar de dues universitats diferents amb la firma d’un contracte privat amb el centre Cardenal Cisneros que li va permetre continuar fent classe fins aquest mateix any 2021.