Així queda el Tribunal Constitucional

Malgrat el canvi, les majories no es veuen alterades a l’alt tribunal, perquè tant Ollero com González Rivas van ser al seu dia proposats pel PP, mentre que Roca i Valdés, ho van ser pel PSOE. Malgrat això, la vicepresidenta ha compartit el criteri dels conservadors en pràcticament totes les deliberacions, incloent-hi la inconstitucionalitat dels estats d’alarma, en els quals paradoxalment el president va votar amb els progressistes, com també va fer Ollero respecte al primer.

Tot i que en aquesta renovació el sector progressista es veurà reforçat, no serà fins a la pròxima, prevista per al juny de l’any vinent que la proporció actual de set magistrats de tendència conservadora contra cinc, als quals se’ls presumeix progressistes, es repetirà de manera inversa. Fins aquell moment aquests són els magistrats que compondran el Tribunal Constitucional:

Santiago Martínez-Vares

Designat per al Tribunal Constitucional el 2013 pel Consell General del Poder Judicial, va ser president de la conservadora Associació Professional de la Magistratura. És per edat el magistrat considerat de més antiguitat del terç que està en l’últim del seu mandat, per la qual cosa serà l’encarregat de presidir el pròxim ple en què, després de prendre possessió els nous magistrats, s’elegirà el nou president del Constitucional.

Pedro González-Trevijano

Nomenat a proposta del Govern de José María Aznar, l’exrector de la Universitat Rei Joan Carles és el magistrat amb més ascendència sobre els quals formen el bloc de sensibilitat conservadora, per la qual cosa si es compleix la tradició serà el pròxim president del Tribunal Constitucional.

Juan Antonio Xiol

El que era president de la Sala Primera del Tribunal Suprem va ser elegit per al Constitucional pel CGPJ. De tendència progressista, ha votat en contra, entre altres sentències de les que van avalant, la del Suprem contra els líders del procés. Seguint la tradició de l’alt tribunal, ell serà elegit vicepresident amb González-Trevijano com a president, perquè les dues sensibilitats es reparteixen la representació en funció de quina és la sensibilitat majoritària en cada moment.

Antonio Narváez

El que era tinent fiscal del Tribunal Suprem va ser elegit per al Constitucional pel Govern de Mariano Rajoy. Ha sigut ponent de les últimes sentències contra la política del Govern contra la pandèmia: la de l’aturada del Congrés i la del segon estat d’alarma, anul·lat per raons diferents a les del primer, la ponència del qual va correspondre a González-Trevijano.

Alfredo Montoya

Catedràtic de Dret del Treball va ser elegit pel Senat a proposta del PP. No està assistint als últims plens a l’estar recuperant-se d’una malaltia que va patir l’estiu passat. Per això les últimes resolucions sobre els estats d’alarma, la presó permanent revisable i la que va anul·lar les plusvàlues només han sigut firmades per 10 magistrats.

Ricardo Enríquez

Va ser designat magistrat del Constitucional pel Senat el 2014 en substitució del malaguanyat Francisco José Hernando. Quan va vèncer el mandat que li corresponia a aquest últim, el 2017, la mateixa Cambra el va tornar a designar a proposta del PP al no haver complert els nou anys de mandat. En alguns cercles s’ha estudiat el seu nom com el de futur president del Constitucional per mirar d’evitar que després de la pròxima renovació ho fos un magistrat de tendència progressista, opció que descarten fonts del tribunal.

Cándido Conde-Pumpido

Magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem va ser fiscal general de l’Estat durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Va ser nomenat per al Constitucional pel Senat el 2017 a proposta del PSOE. Es va ocupar de la coordinació dels recursos del procés junt amb Narváez fins que va ser recusat i va optar per abstenir-s’hi.

María Luisa Balaguer

Catedràtica de Dret Constitucional va ser elegida pel Senat a proposta del PSOE. Des que va arribar al TC el 2017 s’ha caracteritzat per imprimir una perspectiva feminista a les deliberacions que plasma en els vots particulars que solen acompanyar totes les sentències. Moltes vegades els subscriu amb Xiol, com en els del procés, i en ocasions també amb Conde-Pumpido.

Enrique Arnaldo

Lletrat de les Corts i fundador del bufet Estudis Jurídics i Processals el candidat del PP ha protagonitzat aquesta renovació del Constitucional amb les informacions d’‘El Periódico de España’ per haver estat imputat en el cas Palma Arena i els informes que ha preparat per a administracions sobretot controlades pel PP, per les quals li va preguntar el socialista Odón Elorza en la comissió de nomenaments per a la seva designació.

El Constitucional hi donarà el vistiplau en el ple d’idoneïtat perquè compleix els requisits: ser espanyol, jutge, fiscal, advocat o professor universitari amb 15 anys d’exercici amb reconeguda competència. Només va tenir problemes per passar aquest examen el 2013 l’actual conseller de Justícia madrileny, Enrique López, perquè es dubtava de si complia el període necessari d’experiència pel temps que havia estat al CGPJ.

Concepción Espejel

L’actual presidenta de la Sala Penal de l’Audiència Nacional és la primera dona que ha sigut proposada al Constitucional pel PP. Quan estava al capdavant de la Secció Segona va ser apartada pels seus companys del ple de tots els assumptes del cas Gürtel per la seva proximitat al partit presidit per Pablo Casado. Va fer un vot particular a favor de la condemna del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero.

Ramón Sáez Valcárcel

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Proposat per al Constitucional pel PSOE, aquest magistrat de l’Audiència Nacional, que mai ha ocultat la seva ideologia d’esquerres, farà 36 anys en la carrera judicial al gener. Entre les resolucions de les quals ha sigut ponent destaca la que va absoldre Trapero i la de l’assalt al Parlament, tot i que aquesta va ser revocada pel Tribunal Suprem, que va acabar condemnant els seus protagonistes, cosa que el Constitucional va confirmar després.

Inmaculada Montalbán

Magistrada al Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, ha sigut proposada al Constitucional pel PSOE. Va ser vocal del Consell General del Poder Judicial que va començar mandat el 2008, tot i que des de sis anys abans va formar part del seu comitè d’experts de violència domèstica. Està considerada una experta en igualtat de gènere, violència de gènere i dret antidiscriminatori, per la qual cosa va ser elegida per presidir l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere i la Comissió d’Igualtat d’Espanya.