‘Fact-check’: ¿76% o 30%? El Govern i la CUP xoquen sobre el grau de compliment del pacte d’investidura

El projecte de pressupostos per al 2022 inclou la gratuïtat de P2 (90 milions d’euros) i el Govern ofereix la rebaixa de ràtios progressiva en els cicles d’infantil i primària per passar de 25 a 20 alumnes per aula i començar el curs 2022-2023 amb 1.545 nous professionals (un increment de 56,8 milions d’euros), els dos compromisos dins de l’acord. Quant a la formació professional, es queda en una contractació escassa, de 400 nous professors i 70 nous grups, però sí s’avança en la integració d’escoles concertades a la xarxa pública amb almenys quatre centres durant el 2022, com demanava la CUP. 

ERC i la CUP van pactar avançar cap a un sistema de titularitat i gestió pública que incloïa la xarxa de serveis auxiliars. Pel que fa al 061, s’assegura «un full de ruta per a la internalització», una cosa que també s’obren a estudiar per al 112 amb «una avaluació sistemàtica del model de gestió que doni pas a la presa de decisió» sobre si ha de ser gestionat íntegrament de forma pública. Quant a l’atenció primària, el projecte de pressupostos es queda en un 17% i no el 25% acordat, però sí que s’incorporen referents de benestar emocional en els centres i s’estabilitza la plantilla actual per donar resposta a la Covid-19. El reforç d’equips es basa en la creació de noves especialitats, però no en l’enfortiment d’equips bàsics de medicina i infermeria com reclamava la CUP.

En matèria de vivenda, els comptes fan curt respecte al pacte, ja que fixen 749 milions d’euros i no els 1.000 promesos. A més, el Govern contempla adquirir unes 1.050 vivendes públiques noves per la via de tempteig i retracte (un 70% de partida més) i construir-ne 2.000 més per a lloguer social (un 515% d’inversió), lluny de les 5.000 pactades. També preveu 100 milions d’euros per a ajudes al lloguer (53.000 famílies beneficiàries) i reforçar la inspecció per al compliment de la llei de vivenda i de lloguers. La modificació del protocol de llançaments judicials s’ha impulsat, però ha sigut frenat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per la qual cosa el Govern es compromet a «limitar tant com sigui possible» la seva actuació i a monitoritzar-la, però no a eliminar la seva intervenció en llançaments de famílies vulnerables, com van acordar després de les eleccions.

L’oficina per dissenyar un pla pilot per estudiar la implementació de la renda bàsica universal es va aprovar al juny i, dos mesos i mig després, el Govern va nomenar el doctor en Sociologia Sergi Raventós com a cap. La Generalitat es compromet que la prova estigui en marxa, com tard, l’1 de desembre del 2022 amb una nova partida de quatre milions d’euros, complint així el pacte d’investidura. Paral·lelament, creix la dotació de la renda garantida de ciutadania (11 milions d’euros) per arribar a 230.000 beneficiaris; es tirarà endavant un pla contra la pobresa energètica (13 milions d’euros) i per als joves extutelats amb un 25% més de despesa (60 milions). Així mateix, es mantindran els professionals de les residències contractats arran de l’impacte de la Covid-19 (411 persones).

Després de les eleccions, ERC i la CUP van pactar la retirada de les acusacions particulars contra manifestants independentistes sempre que els agents no acreditessin lesions amb certificat mèdic i, en aquesta línia, el Govern ofereix la seva retirada en set casos arran dels aldarulls del 30 de gener del 2018, en vista de la investidura fallida de l’expresident Carles Puigdemont, i es proposa l’inici d’un procés sistemàtic de tots els procediments oberts, revisant a més el seu paper en el cas que no se’n pugui demostrar l’autoria.

Un altre punt complert és el fet que la defensa penal dels Mossos d’Esquadra ara sigui en mans del Gabinet Jurídic Central, que depèn de Presidència, i no un a part només pendent d’Interior; a més de la creació d’una comissió d’estudi sobre el model de policial per revisar l’ús dels projectils de foam que ja està en marxa i presideix la CUP. Això sí, critiquen que segueixin les «batudes policials racistes» en la policia catalana, malgrat que en el Parlament s’ha posat en marxa una comissió sobre racisme institucional.

El Govern es compromet a no assumir «en cap cas» el cost de la compra dels terrenys de CRT-Vilaseca per a la construcció del macroprojecte del Hard Rock i no formalitzarà la candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern fins que el territori no hagi votat sobre aquest projecte, a la votació del qual destinaran uns 800.000 euros. Aquests dos avenços són significatius per a la CUP, tot i que reblen que l’Executiu manté la seva proposta vigent aspirant que no tingui cost sobre l’administració pública.

Per estudiar la creació d’una energètica pública durant el primer semestre del 2022 es guarden 500.000 euros (irrisoris per a la CUP) i 56 milions d’euros més per al pacte per a la indústria. També preveuen desplegar un servei de recolzament tecnicojurídic a les zones que vulguin revisar les concessions de les centrals hidroelèctriques i desenvolupar abans del final del 2022 els impostos pendents de la llei de canvi climàtic amb l’impost als creuers aquest novembre. El que no s’ha complert és la moratòria sobre les renovables.

Quant a la banca pública, està pendent de la petició d’una fitxa bancària de març al Banc d’Espanya.

No hi ha avenços sobre el compromís del pacte d’investidura per «generar les condicions i els acords necessaris perquè puguem plantejar un nou embat democràtic, durant aquesta legislatura, per la via que el conjunt de l’independentisme valori com la més adequada». De fet, les tensions es van evidenciar al Parlament de Catalunya quan la CUP va forçar una data per celebrar la consulta abans del 2025 que va decaure per l’abstenció d’Esquerra contra els terminis i el vot en contra de Junts, que continua donant validesa a l’1-O. Per contra, es va aprovar que només un referèndum acordat pot substituir el del 2017.

El pactat sobre la taula de diàleg continua vigent malgrat l’escepticisme de la CUP. I és que ERC continua explorant «al màxim» aquest fòrum durant dos anys sense que això comprometi el «recolzament o oposició» dels cupaires al Govern, que s’han manifestat als carrers contra del desglaç.

Tampoc hi ha novetats sobre l’Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació per «preparar les condicions per a un nou embat democràtic», tot i que fonts de la CUP asseguren que no ha sigut per falta de voluntat de l’Executiu, sinó perquè falten membres per tancar-lo.

Sobre la sobirania parlamentària, s’han tramitat totes les propostes de resolució que tenen a veure amb l’autodeterminació i la monarquia, malgrat les advertències en altres legislatures del Tribunal Constitucional i de les causes, ja jutjades o en procés, contra exrepresentants independentistes a la Mesa del Parlament.