Sense un termini fix tancat

El Govern planteja a ERC donar ajudes a les plataformes perquè assumeixin la quota obligatòria en català

  • La Moncloa assumeix que hi haurà percentatges obligatoris de protecció de les llengües cooficials en la llei audiovisual, però vol incloure incentius fiscals

El Govern planteja a ERC donar ajudes a les plataformes perquè assumeixin la quota obligatòria en català

DAVID CASTRO

7
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Rosa María Sánchez
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’únic termini que hi ha per davant és l’última setmana de desembre i no hi ha encara cap principi d’acord. Però ja s’estan movent les primeres fitxes en una qüestió de què depèn el futur dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022: la llei audiovisual, que el Govern està negociant amb ERC. L’Executiu sap que no li queda cap més remei que tancar una quota de «producció, doblatge i subtitulació» en català i les altres llengües cooficials. Però, alhora, ofereix complementar aquest percentatge (encara no detallat) amb ajudes a les plataformes perquè incloguin al seu catàleg obres audiovisuals en català, eusquera i gallec, a més d’en castellà. Aquesta fórmula mixta és la que entén que li permetria complir el compromís adquirit amb els republicans el 29 d’octubre perquè no presentessin esmena de totalitat als comptes de l’Estat, mentre facilita a les plataformes –sovint grans multinacionals– complir una exigència regulatòria que pot entorpir el seu negoci i fer-les fugir del país.

Els independentistes, per la seva banda, es mantenen a la taula i demanen accelerar els treballs, tot i que no han posat per davant cap ultimàtum. Per ara, creuen que el pacte ha d’estar ben lligat abans que es completi la tramitació dels Pressupostos al Senat, a finals del mes que ve. El 31 de desembre és, a més, la data límit compromesa amb Brussel·les en el pla de recuperació perquè el Consell de Ministres remeti el projecte de llei al Parlament.

Document

L’Executiu de Pedro Sánchez comparteix la necessitat de «recolzar i defensar les llengües cooficials», com ha reiterat el negociador en cap i vicepresident polític de facto, Félix Bolaños, i també la titular d’Hisenda, María Jesús Montero. Al·lega que aquesta protecció és un mandat constitucional i que, per tant, cal mentalitzar les grans productores de continguts –Netflix, HBO, Apple TV o Amazon Prime Vídeo– que han de produir no només en castellà, però alhora tem que si se les colla massa optin per marxar a un altre país. Ho va dir Montero en el debat de totalitat dels PGE en la seva rèplica al portaveu d’ERC, Gabriel Rufián: «No incorporem res als textos legals que pugui foragitar o dificultar l’arribada d’inversions».

La nova llei neix de l’obligació de traslladar la directiva de serveis de comunicació audiovisual, que Espanya hauria d’haver emprès abans del 19 de setembre del 2020. Brussel·les ja va donar un toc d’atenció als estats membres que no havien complert la seva obligació. Però a més l’Executiu va incloure la seva proposta de fer d’Espanya un hub audiovisual en el pla de recuperació, i en forma part en el component 25. Sánchez pretén fer del país el «Hollywood d’Europa», com va plantejar el juliol passat a Los Angeles, en la seva gira pels Estats Units. És a dir, que Espanya es converteixi en un potent node de producció de cine i televisió, amb condicions avantatjoses per a les productores. El president ha mimat el sector, per al qual es preveu una inversió de 200 milions d’euros.

La protecció del català en la reforma legal s’ha convertit en un dels cavalls de batalla d’ERC. L’avantprojecte de l’Executiu, redactat pel Ministeri d’Economia, preveia que la televisió a demanda (les plataformes de streaming) reservés a obres europees almenys el 30% del catàleg. I, «com a mínim», el 50% d’aquesta quota hauria de guardar-se per a obres «en la llengua oficial de l’Estat o alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes». Aquesta redacció afavoria el castellà. L’Executiu va intentar convèncer ERC que era millor blindar el català, el basc i el gallec oferint ajudes públiques a les productores, no estipulant quotes. Però els republicans van insistir i es van anotar aquest punt. Per no presentar l’esmena de totalitat als PGE, l’Executiu i ERC van consensuar, fa dues setmanes, que tots dos pactarien la llei i es buscarien «les millors fórmules per garantir un percentatge de producció, doblatge i subtitulació en llengües cooficials».

Resistència de Calviño

La vicepresidenta primera, Nadia Calviño, va eludir parlar de quotes acabat de firmar l’acord. «Treballarem sobre els diferents instruments per veure com es pot articular de la millor forma possible aquest doble objectiu: impulsar la producció audiovisual, la indústria audiovisual, i protegir la riquesa de les llengües cooficials», va apuntar des de la cimera del G-20 a Roma.

«Hi haurà un percentatge», apunten des de la Moncloa amb rotunditat. «El que no tenim pactat és el percentatge exacte. S’ha de treballar amb ells. No hi ha res tancat i Economia n’està parlant, però hi haurà quotes i beneficis fiscals per a les empreses que apliquin la quota», avancen a EL PERIÓDICO les mateixes fonts de primer nivell. És a dir, l’Executiu admet que de quota de protecció de les llengües oficials «n’hi haurà» i «serà obligatòria» per a les productores, però ara «s’ha de veure com».

De moment, el Govern no es marca un ‘deadline’, un termini final per tancar la negociació, tot i que la direcció d’ERC apunta cap al final de la tramitació dels PGE com a límit. Els republicans adverteixen que, en cas de desacord, podrien formular un veto als comptes al Senat, però perquè la Cambra alta ho aprovi es requereix la majoria absoluta, per la qual cosa en cas de prosperar necessitaria no només el PP, sinó els grups minoritaris. Segons figura a l’Operational Agreement firmat pel Govern i la Comissió Europea, la llei audiovisual ha d’estar aprovada i entrar en vigor en el primer trimestre del 2022, i per això Economia compta tenir a punt el projecte, per a la seva remissió al Parlament, abans que s’acabi l’any. El compliment de les fites marcades en el pla de recuperació entre el 30 de juny i el 31 de desembre del 2021 determinarà el desemborsament dels fons europeus previst per al primer semestre del 2022, de més de 13.000 milions, el més gran dels vuit previstos, i que sumaran un total de 69.512,6 milions d’euros en subvencions fins al 2026.

Des d’ERC porten la negociació enmig d’un gran secretisme. Fonts republicanes sí que reconeixen que s’està treballant en el percentatge de producció, doblatge i subtitulació, que entenen obligatori, així com «en altres fórmules», que serien complementàries a la quota. Això sí, als independentistes els molesta el ritme de treball, que no és frenètic. Aquest divendres, i en relació als PGE, la portaveu del partit, Marta Vilalta,va enviar un missatge inequívoc: «La pilota és a la teulada del Govern del PSOE i UP. Ells són els que han de buscar els suports».

El Govern s’ha compromès a tancar la reforma del sector audiovisual amb ERC, però també té obert el diàleg amb un altre dels seus socis habituals, el PNB, segons van confirmar fonts de la formació, perquè és una qüestió que el preocupa sobre manera. Igual que als quatre diputats del PDECat, més proclius a entendre’s amb l’Executiu que els seus exaliats de Junts. Els postconvergents, no obstant, no són partidaris d’establir quotes.

«L’obligació és fer-ho bé»

Els socialistes insisteixen en l’oportunitat dels incentius fiscals, perquè l’establiment de percentatges no resulti una «barrera» inassumible per a les plataformes. «Aquestes miren la seva rendibilitat i l’imperatiu no funciona. Les Canàries estan sent un exemple: amb atractius fiscals s’ha aconseguit atraure producció a les illes», apunten fonts de la direcció del partit coneixedores de les converses, que confien que la combinació de quotes i ajudes acabi convencent ERC.

Notícies relacionades

El PSC de Salvador Illa, al corrent de les negociacions, continua denunciant els «incompliments» de la Generalitat: la llei catalana del cine, del 2010, estableix una quota del 25% de pel·lícules subtitulades o doblades al català –en la redacció original es va establir un 50%, però el Tribunal Constitucional ho va rebaixar el 2017 a la meitat–, quan a les sales, actualment, no s’arriba al 3%.

La negociació, per tant, segueix en marxa. L’Executiu confia que la seva fórmula mixta d’ajudes i quotes aconsegueixi convèncer ERC. I davant la pressió de Brussel·les pels temps, des de la Moncloa responen que «l’obligació és fer-ho bé», perquè la llei audiovisual, que va molt més enllà del blindatge de les llengües de l’Estat, suposa una reforma estructural del sector, que té com a finalitat coordinar en l’àmbit europeu tant les emissions de televisió tradicionals (lineal) com la dels serveis a la carta (sota demanda), així com les plataformes d’intercanvi de vídeos.