El Govern no veu «imminent» la renovació del poder judicial

La tempesta per la renovació del Tribunal Constitucional –i el Tribunal de Comptes i el Defensor del Poble– ja va passar amb l’elecció pel Congrés de quatre magistrats, però la del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) encara haurà d’esperar. El Govern no veu per ara «imminent» el relleu en l’òrgan de govern dels jutges. La negociació amb el PP, que continua de manera discreta, no hi posa llum.

El missatge de l’Executiu que no té l’esperança en una substitució pròxima dels vocals del poder judicial contrasta amb el que va manifestar, aquesta setmana, el mateix CGPJ: el «pressentiment» dins l’òrgan és que l’acord es pugui tancar aviat, fins i tot aquest novembre, tot i que també advertien que no tenien informació concreta sobre les converses que piloten el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i el secretari general dels conservadors, Teodoro García Egea.

Fonts del màxim nivell del Govern consultades per EL PERIÓDICO no s’atreveixen a fer càbales sobre quan es podrà desencallar el pacte. Ni tan sols si és possible que pugui quedar segellat abans de Nadal. El 4 de desembre farà tres anys des que va vèncer el mandat de l’actual CGPJ, escollit el 2013 –quan el PP tenia una majoria absoluta amplíssima– i presidit per Carlos Lesmes, però tot apunta que se superarà aquesta nova marca. En els socis de coalició ha generat malestar i no poca tensió el pacte amb el PP per a l’actualització del TC, sobretot per proposar Enrique Arnaldo, un jurista molt lligat a la formació conservadora. Aquest va ser, de fet, l’aspirant menys votat dijous per la Cambra baixa.

Els populars continuen posant com a condició que es reformi la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) perquè en el pròxim procés de renovació de l’òrgan (no l’actual, que discorreria amb la normativa vigent perquè el procés va arrencar el 2018, quan va caducar el mandat dels 20 vocals i el seu president) els jutges triïn directament els seus companys, els 12 membres del torn judicial. Una exigència que va reiterar divendres passat el líder del partit, Pablo Casado, des de l’illa de La Palma. El seu argument és que, «entre altres qüestions», Brussel·les ha dit a Polònia «que el seu òrgan dels jutges l’han d’escollir de forma majoritària els jutges, i això està posant en joc els fons europeus».

Arguments d’anada i tornada

L’Executiu, no obstant, respon que és «totalment i absolutament impossible» que es modifiqui la llei, segons tornaven a remarcar aquest diumenge fonts de la Moncloa. Els socialistes esgrimeixen que, amb la redacció vigent, el Congrés i el Senat seleccionen els vocals d’extracció judicial a partir de la llista de candidats que li remet el president del Tribunal Suprem i el CGPJ, que hauran d’estar avalats per una associació judicial o bé per 25 membres de la carrera judicial en servei actiu. A més, consideren que el sistema actual, pel qual les Cambres elegeixen aquests 12 vocals del torn judicial (a més dels vuit juristes), és perfectament vàlid perquè així ho va recolzar el 1986 el Tribunal Constitucional i perquè al cap i a la fi la sobirania rau en el poder legislatiu. Els socialistes i Unides Podem es neguen al model que preconitza el PP perquè la carrera judicial és majoritàriament conservadora. El pacte entre partits afavoreix una composició més equilibrada del CGPJ.

Des del Govern, per tant, es neguen a modificar la llei. Tampoc s’obren a un lleuger retoc perquè es restringeixi més el poder d’elecció de les Cambres. És a dir, perquè tinguin menys candidats entre els quals designar els vocals. El president Pedro Sánchez ha reiterat en nombroses ocasions que el PP no disposa d’una majoria al Congrés per canviar la llei. La sortida que els queda als populars, ha insistit, igual que Bolaños o la portaveu, Isabel Rodríguez, és que «compleixi la Constitució» i procedeixi a la renovació del CGPJ sense més «excuses». Perquè ja acumula més de 1.070 dies de retard.

Notícies relacionades

El PSOE controlarà les paperetes telemàtiques dels seus diputats i sabrà qui no vota Arnaldo

El Govern central i el PP es reuniran amb voluntat de desencallar també el CGPJ

Els populars donen per fet que els candidats suggerits per Unides Podem en la negociació frustrada del febrer passat, el jutge José Ricardo de Prada –un dels autors de la primera sentència de la Gürtel, que va acabar amb Mariano Rajoy fora de la Moncloa– i Victoria Rosell, delegada del Govern contra la Violència de Gènere, cauen de l’actual negociació. «Mai els hem retirat. Per això no es va tancar el pacte al febrer», responen des de l’Executiu. Fonts pròximes a la vicepresidenta segona i líder dels morats en el Gabinet, Yolanda Díaz, asseguren que aquests noms segueixen sobre la taula.

Així les coses, arribar a un acord no sembla fàcil, ja que per ara cap de les formacions cedeix en els seus plantejaments de partida. Dins el Govern consideren que el pacte ja estaria fet si el PP volgués, i creuen que és el mateix Casado qui el frena per les «pressions» internes (del seu partit) i externes (de Vox) que rep. Encara estan calentes les brases de la polèmica amb Arnaldo, però és evident que segons avanci la legislatura tot es complicarà. En l’horitzó ja hi ha les eleccions autonòmiques a Andalusia, i tota proximitat d’urnes casa malament amb una distensió entre el PSOE i el PP. De moment, les converses, molt discretes, continuen, i això ja és una novetat respecte de moments anteriors. Un clima que s’estén a altres qüestions, com la negociació de la Llei de Seguretat Nacional, tal com va avançar aquest diumenge EL PERIÓDICO DE ESPAÑA.