Els comptes catalans

Les 5 noves exigències de la CUP per aprovar els pressupostos

  • Els anticapitalistes reclamen a l’Executiu avenços en macroprojectes, vivenda, fiscalitat, full de ruta independentista i ordre públic

Les 5 noves exigències de la CUP per aprovar els pressupostos

Job Vermeulen

4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La CUP es desempallega de la pressió i passa la pilota al Govern. Els anticapitalistes emplacen l’Executiu perquè exhibeixin quin és el seu soci preferent per garantir l’aprovació dels pressupostos per al 2022 i llança una proposta disposada a negociar «fins a l’últim minut» per millorar les xifres ofertes pel conseller d’Economia, Jaume Giró. A la reunió de dimarts a Palau, una vegada anunciat el veto cupaire, el mateix president Pere Aragonès va reclamar «concrecions» a la CUP per buscar l’aval dels seus nou diputats i els anticapitalistes van respondre després amb una proposta sobre paper que inclou cinc àmbits: macroprojectes, vivenda, fiscalitat, full de ruta independentista i ordre públic. Aquests són els detalls de l’oferta:

Fiscalitat

La CUP torna a posar sobre la taula del Govern una reforma fiscal que el conseller d’Economia ha rebutjat en diverses ocasions. Els cupaires van descartar una oferta del Govern per rebaixar la càrrega fiscal en el tram de l’IRPF de les rendes inferiors als 30.000 euros, perquè el plantejament implica gravar les rendes més elevades. Així, insisteixen en la creació d’un nou tram d’IRPF –a partir dels 60.000 euros anuals i fins als 90.000 de +0,5%– i rebaixar el límit a les persones exemptes de pagar l’impost de patrimoni, així com gravar entre un 1% als que tenen 1 milió i fins a un 3% als que tenen més de 50 milions d’euros. Fonts del partit defensen que això només afectaria un 5% de la població catalana i que seria una redistribució de la riquesa «justa i proporcional». També reclama que es desenvolupin els impostos de la llei contra el canvi climàtic (el Govern preveu impulsar ja el dels creuers) i que hi hagi un impost a les segones residències. 


Vivenda

En matèria de vivenda, els anticapitalistes mantenen que el projecte de pressupostos queda curt respecte al pacte d’investidura forjat amb ERC. Els 1.000 milions d’euros promesos per a polítiques de vivenda es queden en 749 milions d’euros. La CUP reclama que s’assoleixi el límit fixat després de les eleccions i que aquesta part que falta (251 milions d’euros) es dediquin íntegrament a augmentar el parc públic de vivenda, que se situa en el 2%. La Generalitat contempla adquirir unes 1.050 vivendes públiques noves per la via de tempteig i retracte (un 70% de partida més) i construir-ne unes altres 2.000 per dedicar-les a lloguer social (un 515% d’inversió), lluny de les 5.000 pactades inicialment. També preveu 100 milions d’euros per a ajudes al lloguer (53.000 famílies beneficiàries) i reforçar la inspecció per al compliment de la llei de vivenda i de lloguers. D’altra banda, la CUP exigeix a Junts que retiri les esmenes a la llei antidesnonaments perquè «desvirtuen l’esperit» de la norma que s’està treballant des del Parlament i que, segons el seu parer, incompleix pactes previs entre les forces independentistes.


Macroprojectes

Els cupaires reclamen que s’acabin els macroprojectes i es juga per la reindustrialització des d’un enfocament de transició ecològica. Amb la retirada de la inversió de 120 milions d’euros per al Hard Rock al Camp de Tarragona no n’hi ha prou per a la CUP, que avisa que el Govern manté la seva aposta per aquest macroprojecte tot i que intentaran que no perjudiqui les arques públiques, sinó que es limita a uns fons que es recuperarien quan l’inversor compri els terrenys. De fet, el mateix Giró ha defensat al Parlament que la iniciativa «és on era», al marge de la negociació dels pressupostos i a l’espera del pla urbanístic que, quan estigui llest, passarà a la Comissió d’Urbanisme per tractar la seva aprovació. Quant a la candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern, defensen la consulta –per què es preveuen 800.000 euros– tot i que els agradaria que no se celebrés. Així mateix, demanen que s’acabi amb la transferència de fons al Circuit de Catalunya i que el Govern aclareixi quina és la seva postura sobre l’ampliació de l’Aeroport del Prat, així com del pla d’Aena a Reus i a Girona. En aquest sentit, fonts de la formació critiquen que s’aprovés un pla per a la reforma del port de Barcelona. A més, carreguen contra Junts per coquetejar amb el PSC a favor d’aquesta mena de projectes.


Full de ruta independentista

El procés és on era i això molesta la CUP, que critica al Govern la falta d’avenços en la consecució d’una consulta que, abans, hauria de ser compartida pel conjunt de l’independentisme. Per això els anticapitalistes exigeixen senyals per complir el pactat en l’acord d’investidura, «generar les condicions i els acords necessaris perquè puguem plantejar un nou embat democràtic, durant aquesta legislatura, per la via que el conjunt de l’independentisme valori com la més adequada», i també fixar «un límit temporal a la taula de diàleg», que es va establir el 2023 per revisar els seus avenços. En aquest punt, fonts del partit critiquen que s’estigui «estabilitzant l’Estat» amb «Junts pactant una reforma de l’aeroport a Madrid i amb ERC negociant els pressupostos generals de l’Estat». Al contrari, demanen marcar l’«horitzó» sobiranista.

Ordre públic

La CUP burxa que la Generalitat ha de retirar les acusacions particulars contra manifestants independentistes i el Govern ja s’ha compromès a revisar-les per fer-se enrere sempre que els agents no acreditin lesions amb certificat mèdic i en el cas que no es pugui demostrar l’autoria de l’agressió. Quant a l’aplicació de la ‘llei mordassa’, sol·liciten que no es multi aplicant aquesta normativa i que es revisin les que estan en tràmit.