Jordi Montull, sota sospita d’ocultar rendes per evitar l’embargament pel cas Palau

L’Audiència de Barcelona sospita que l’exdirector administratiu del Palau de la Música Jordi Montull va ocultar que cobrava 1.500 euros al mes pel lloguer d’una de les finques que li van intentar embargar al ser condemnat pel cas Palau, i ha enviat el cas als jutjats d’instrucció de Barcelona perquè decideixin si obrir una causa per aquests fets.

En la interlocutòria, el tribunal rebutja el recurs de Montull i la seva dona, Mercedes Mir, contra la decisió de valorar possibles responsabilitats penals per presumptament ocultar que cobraven aquest lloguer de 1.500 euros per una finca que tenen al Masnou (Barcelona) i que havia de ser embargada.

L’execució de la sentència del cas Palau va fixar embargar 22,3 milions d’euros a Montull i 281.701 euros més a Mir pel desfalc a la institució musical, i ell també va ser condemnat a set anys i mig de presó.

Després de la condemna, Montull va declarar que només tenia la seva pensió de jubilació com a ingressos per pagar la responsabilitat civil que li va imposar la sentència, i la seva defensa afirma que «no es va incloure aquest lloguer perquè els arrendaments d’immobles embargats han servit per abonar Ibis, impostos i taxes municipals, despeses de comunitat i manteniment», i nega que volgués ocultar-ho.

Ara, l’Audiència de Barcelona ha constatat que des que el maig del 2020 es va declarar ferma la sentència del cas Palau no s’han pogut embargar aquestes quantitats, «i no s’ha pogut embargar per l’única i exclusiva raó que s’ha ocultat pel senyor Montull i la senyora Mir l’existència d’aquesta font d’ingressos».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Els jutges detallen que Montull i Mir han cobrat 1.500 d’aquest lloguer des del desembre del 2019 «i han continuat percebent les rendes malgrat conèixer que la sentència és ferma des del 12 de maig del 2020, ocultant l’existència del mateix arrendament».

Per això, els magistrats veuen indicis d’un presumpte delicte de frustració de l’execució de la sentència –ocultar patrimoni per evitar un embargament per responsabilitats civils d’una condemna–, i acorden enviar el cas als jutjats d’instrucció de Barcelona perquè decideixin si obrir una causa per aquests fets.