El pacte per a la Llei de Memòria encén el debat jurídic sobre la investigació de crims franquistes

Una de les esmenes pactades pels socis de Govern per impulsar la tramitació parlamentària de la Llei de Memòria Democràtica torna a encendre el debat jurídic sobre la possibilitat que la justícia pugui defugir la Llei d’Amnistia de 1977 i pugui investigar així els crims durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Mentre alguns experts constitucionalistes consultats ho consideren poc viable, d’altres confien que el text que arribi a ser finalment aprovat permeti l’esmentada possibilitat.

El canvi, segons les fonts consultades, recull l’assenyalat el mes de setembre passat en el vot particular formulat per la magistrada María Luisa Balaguer, pertanyent al sector progressista d’aquest òrgan, favorable a emparar un torturat per la Brigada Politicosocial fins i tot en tres ocasions, l’última el 1974.

Concretament, el PSOE i Unides Podem han acordat que les lleis internacionals per a la persecució dels delictes de lesa humanitat s’apliquin «com a dret vigent a Espanya», de tal manera que la Llei d’Amnistia estipuli que «els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tinguin la consideració d’imprescriptibles i no amnistiables». La motivació de l’esmena respon a «garantir el dret a la justícia de les víctimes», segons resa el text pactat.

Fins ara, els tribunals han estat responent negativament a diverses querelles que buscaven justícia per aquests crims basant-se en el dret internacional humanitari, incidint que no es podia fer res mentre fos vigent la norma de 1977, informa Miguel Ángel Rodríguez.

No es tocarà la llei d’amnistia

Quant al debat jurídic, experts constitucionalistes consultats per EL PERIÓDICO DE ESPAÑA descarten que l’esmena obligui a reformar la Llei d’Amnistia al tractar-se l’esmena pactada d’una norma interpretativa, no de reforma de l’esmentada llei.

Aquestes fonts qualifiquen el debat sobre la reobertura de les investigacions dels crims franquistes de «fictici» i recorden que, segons l’article 9.3 de la Constitució, la reforma no hauria de produir efectes retroactius. 

Segons aquest article, la Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes i també la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.

Altres fonts consultades entre experts constitucionalistes difereixen d’aquesta anàlisi i aventuren que, en funció del text que quedi finalment fixat en la llei, pot obrir-se la porta a aquestes investigacions. 

Coincideixen, no obstant, amb la idea que la inclusió d’aquest text en la Llei de Memòria no obligarà a reformar el text de 1977, ja que no parlem d’una norma de caràcter orgànic. No obstant, es deroga el precepte de la Llei d’Amnistia i se substitueix per la interpretació d’aquest assumpte que doni la nova Llei de Memòria Democràtica. 

Víctimes ja mortes

Sobre els efectes de la reforma ja s’ha pronunciat el diputat d’Unides Podem Enrique de Santiago, que ha manifestat aquest dijous al Congrés que «no serà gaire important en matèria de justícia» perquè la majoria de les víctimes ja han mort. Sí que considera que afavorirà les investigacions i això també té efectes reparadors en les víctimes.

Quant al vot particular que podria haver inspirat aquesta reforma, va ser redactat per la magistrada Balaguer en una sentència del passat 15 de setembre que va rebutjar emparar un veí d’Oviedo que havia mirat d’aconseguir, sense èxit, la condemna per un delicte de lesa humanitat d’un funcionari de la denominada Brigada Politicosocial.

Segons la seva querella, va patir tres detencions amb tortures, que es van produir el 1964, el 1967 en el marc de la persecució pel règim dels dissidents polítics. En el seu cas, per la seva pertinença al Partit Comunista i al sindicat Comissions Obreres.

Segons la majoria dels magistrats, que van rebutjar emparar el recurrent, «que no existís una prohibició de prescripció o amnistia al temps dels fets, i que ni tan sols l’estat actual del Dret internacional permeti concloure que existeix una prohibició absoluta de tals figures» dona vigència a les decisions de la justícia d’Oviedo, que els fets havien prescrit i estaven coberts per la Llei d’Amnistia, que suposava un obstacle per investigar el que havia passat el 2018, que és quan es va presentar la querella.

Esmentaven també els magistrats la irretroactivitat de les disposicions sancionadores desfavorables (article 9.3 de la Constitució abans esmentat), que impedien necessàriament «que una vegada extingida la responsabilitat penal per fets ocorreguts fa més de quaranta anys, a l’haver-se esgotat els terminis màxims de prescripció determinats expressament en el moment de cometre’s els fets, pugui reviure’s posteriorment una responsabilitat penal ja inexistent i, en conseqüència, que puguin ser investigades penalment les accions imputades als suposats responsables».

Investigacions no jurídiques

Això no determina, en absolut, segons el Tribunal Constitucional, la impossibilitat d’«activar la recerca de la veritat, de realitzar investigacions d’una altra índole o de procedir a les reparacions pertinents, a través de procediments, judicials o extrajudicials, aliens en tot cas a la finalitat essencial del procés penal, que no pot estar dirigit en cap cas a l’exigència d’una responsabilitat penal ja inexistent».

En el seu vot particular discrepant, Balaguer va expressar que, al seu judici, l’adopció de compromisos internacionals per Espanya, en matèria de protecció dels drets humans i de persecució de crims particularment atemptatoris d’aquests drets, pot afectar la investigació de fets esdevinguts des de la Guerra Civil i fins a l’adveniment de la democràcia, que van quedar en el seu moment coberts per la Llei d’amnistia de 1977.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

 Afegia que no podia obviar-se que aquest recurs, com el plantejat per aquesta víctima, s’emmarquen en diverses línies de litigació estratègica, «l’objectiu últim de la qual és aconseguir modificacions en l’ordenament jurídic, perquè la legislació sobre memòria democràtica integri també el dret a la investigació judicial de les violacions als drets humans i al Dret internacional humanitari produïdes en ocasió de la guerra i la dictadura, així com durant el període que va des de la mort del dictador fins a l’aprovació de la Constitució Espanyola». 

Aquesta actuació coordinada, de molts ciutadans i ciutadanes, i no menys associacions de memòria, està sent particularment intensa els últims anys, recordava la magistrada, «perquè les decisions i pronunciaments d’òrgans jurisdiccionals o no jurisdiccionals de l’àmbit intern i internacional han ofert arguments per construir aquests procediments, i perquè es van coneixent, gràcies als efectes de la vigent Llei de memòria, fets i circumstàncies que permeten intentar l’obertura de procediments penals».