El PSOE i Unides Podem pacten que la llei de memòria permeti investigar els crims del franquisme

Els socis del Govern central han fet un pas per desencallar la llei de memòria democràtica, que segueix la seva tramitació al Congrés però amb un desenllaç encara en l’aire perquè requereix el recolzament dels aliats de la investidura. El PSOE i Unides Podem han pactat 30 esmenes conjuntes en les quals, entre altres canvis, obren la porta a una de les assignatures pendents d’Espanya en matèria de memòria històrica: que la justícia pugui investigar els crims de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquesta és una de les principals exigències d’ERC i d’EH Bildu per donar el ‘sí’ a la norma.

En aquest sentit, socialistes i morats han acordat que les lleis internacionals per a la persecució dels delictes de lesa humanitat s’apliquin «com a dret vigent a Espanya», de tal manera que la llei d’amnistia de 1977 estipuli que «els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tinguin la consideració d’imprescriptibles i no amnistiables». Diversos querellants ja van presentar aquest argument basat en el Dret Internacional Humanitari, però els tribunals han respost que no s’hi podia fer res mentre fos vigent la llei d’amnistia.

Així mateix, la norma contemplarà que el fiscal de Sala de Drets Humans i Memòria Democràtica abordi «la investigació dels fets que van tenir lloc en ocasió del cop d’estat, la guerra i la dictadura», una cosa impossible en l’actualitat i que ha fet que moltes víctimes hagin iniciat procediments en altres països, com l’Argentina. D’aquesta manera, es podria obrir la porta a què Rodolfo Martín Villa, processat a l’Argentina, fos portat davant els tribunals a Espanya.

Reparació

Canvi de noms

Una altra esmena que cridava l’atenció acordada pel PSOE i Unides Podem és el canvi de nom del Valle de los Caídos, que recuperarà la seva denominació original de Valle de Cuelgamuros. A més, els retrats o altres representacions artístiques de persones vinculades a la repressió franquista no podran mostrar-se ni en llocs representatius ni en àrees d’accés al públic i es completarà el procediment per a la revocació de les distincions honorífiques als cossos i forces de seguretat de l’Estat, així com la supressió dels títols nobiliaris concedits a 33 personatges del règim franquista, com els ducats de Primo de Rivera, Calvo Sotelo i Queipo de Llano.

Entre les modificacions pactades pels socis de coalició també figura l’ampliació del cens de víctimes del franquisme per incorporar les persones supervivents com reivindicaven els col·lectius i es treballarà per establir el reconeixement a les víctimes de la Transició (de 1978 a 1982). A més, els descendents dels brigadistes internacionals podran sol·licitar la nacionalitat espanyola i es crearà una oficina de víctimes de la dictadura i un Centre de Memòria Democràtica amb participació de les víctimes i les seves organitzacions.

Així, totes les víctimes de la dictadura tindran dret al reconeixement i la reparació integral per part de l’Estat i es reconeixerà el dret al rescabalament dels béns confiscats i les sancions econòmiques.

Notícies relacionades

El pacte per a la Llei de Memòria encén el debat jurídic sobre la investigació de crims franquistes

Els 5 ‘nos’ d’ERC a la llei de memòria democràtica

Finalment, en matèria educativa i de formació, es garanteix el dret a la investigació històrica dels crims del franquisme davant possibles al·legacions sobre el dret a l’honor de persones ja mortes que haguessin participat en els mateixos i s’afegeix una referència a la necessitat d’introduir aquests continguts als llibres de text i materials curriculars.

Respecte a la concreció del procediment per a la declaració de nul·litat de les sentències repressives del franquisme o el desenvolupament reglamentari de les mesures que es contemplen, el grup parlamentari d’UP-ECP-GC treballarà per arribar a un ampli acord amb totes les forces progressistes que permetin una posada en pràctica àgil i eficaç.