El Govern central admet que la llei de memòria «no canvia» la investigació dels crims franquistes

ERC va reaccionar enutjada aquest dimecres perquè l’esmena que havien pactat els socis de la coalició de Govern per poder investigar els crims del franquisme era, segons el seu parer, «fum». I l’Executiu reconeix, en certa mesura, que això és així. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha admès aquest dijous que, quan entri en vigor la nova llei de memòria democràtica, «no canvia» la situació vigent, perquè ratifica la llei d’amnistia de 1977 i perquè una norma que no té caràcter orgànic no pot tocar la legislació penal, ni tampoc pot funcionar de manera retroactiva. Els canvis pactats, per tant, per socialistes i morats, ha exposat, simplement posen «en valor» tant la llei de 1977 com els tractats internacionals.

La viabilitat de la nova llei de memòria democràtica està ara mateix en l’aire, perquè no compta amb prou suports. Els republicans, principals socis de l’Executiu, rebutgen la redacció del projecte —que tenia gairebé a punt Carmen Calvo quan va sortir del Govern i que va reprendre Bolaños com a ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica— i consideren insuficients les incorporacions que el PSOE i Unides Podem van proposar aquest dimecres al Congrés.

Notícies relacionades

El pacte per a la Llei de Memòria encén el debat jurídic sobre la investigació de crims franquistes

El Govern blinda la memòria històrica davant una dreta revisionista

En concret, una de les seves 30 esmenes, la que especifica que «totes les lleis de l’Estat espanyol», incloent-hi la llei 46/1977, d’amnistia, «s’interpretaran i aplicaran de conformitat amb el dret internacional convencional i consuetudinari i, en particular, amb el dret internacional humanitari, segons el qual els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d’imprescriptibles i no amnistiables». Semblava així obrir-se pas la possibilitat que es poguessin jutjar els crims del règim, una cosa que no ha sigut possible des de la Transició, perquè totes les demandes s’han estavellat contra el mur de la llei d’amnistia, que el Govern d’Adolfo Suárez va tirar endavant l’octubre de 1977 amb amplíssim suport i que va pretendre la reconciliació entre espanyols: va permetre la sortida al carrer dels presos polítics del franquisme, però també va facilitar que no es jutgessin els repressors de la dictadura.

Bolaños va assegurar a ‘Más de uno’, a Onda Cero, que amb el canvi que proposen el PSOE i Unides Podem es «ratifica la vigència de la llei d’amnistia», i «en absolut» es deroga, com vol ERC. «El que hem fet, simplement i planerament, com que és un tema que es tracta en la llei, és posar en relleu tant la llei d’amnistia i els tractats internacionals. Quan entri en vigor la llei [de memòria], la situació jurídica en aquesta matèria serà la mateixa que tenim des del 2002, quan Espanya ratifica l’Estatut de Roma i l’incorpora al Codi Penal el 2003. Des d’aquell moment, ja s’apliquen la llei d’amnistia i els tractats internacionals», va defensar el ministre a la ràdio.