El PSOE veu en perill la llei de memòria per les exigències d’ERC i el cop de porta de Cs

Una de les iniciatives del Govern de coalició de més càrrega simbòlica de la legislatura, la llei de memòria democràtica, podria naufragar per falta de suports parlamentaris. A esquerra i dreta. La mateixa cúpula del PSOE i del grup parlamentari assumeix que li serà molt complicat amarrar els vots per la «duresa» de la posició d’ERC i el cop de porta a la negociació per part de Ciutadans. La direcció insisteix que no està tot perdut, que no dona «per derrotada» una llei icònica i que la lluitarà, mirant de convèncer els republicans i jugant amb «geometria variable», però és conscient que no serà gens fàcil. És més, ja anticipa que el seu soci prioritari, ERC, «no li donarà suport», com tampoc va recolzar, recorda, la llei de memòria històrica del 2007, la que està en vigor. Alhora, el tancament de les esmenes parcials amb Unides Podem ha destapat una nova fricció al si de l’Executiu, perquè els morats defensen que s’obre una porta per jutjar els crims del franquisme, mentre que, per als socialistes, si entrés en vigor la nova llei, no implicaria el judici penal als torturadors de la dictadura. Un altre xoc intern –l’enèsim– a compte d’una matèria molt sensible per al bipartit.

«Tenim un problema a sobre. Però aquesta llei o surt amb el bloc d’investidura o no surt», reconeixen a la Moncloa. En línia amb el pronòstic que fa una ministra socialista: «Aquesta llei no sortirà». I és que el pessimisme ha augmentat en les últimes hores al si del PSOE, en vista del feedback dels grups. De fet, les exigències d’ERC van fer que dilluns el secretari d’Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, telefonés Cs per sondejar-lo. Dimarts, socialistes i morats van tancar la redacció de les seves 30 esmenes conjuntes al projecte de llei i, ja dimecres, Enrique Santiago, líder del PCE, secretari d’Estat d’Agenda 2030 i negociador d’Unides Podem en aquesta norma al si de l’Executiu, les presentava davant els mitjans. Sol, sense cap dirigent socialista al costat.

L’esmena clau és la que mira d’ajustar la interpretació de la llei d’amnistia de 1977, adequant-la a la lectura del Dret internacional, segons el qual «els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d’imprescriptibles i no amnistiables». Santiago va assegurar que aquesta redacció obria la via per acabar amb la «impunitat» del franquisme, a l’orientar l’acció dels tribunals, que fins ara han rebutjat obrir causes penals pel mur de la norma de 1977. Alhora, reconeixia que aquesta esmena no tindria gaires efectes pràctics, ja que la majoria dels repressors de la dictadura han mort. «Acord històric», va tuitejar la ministra de Drets Socials i cap de Podem, Ione Belarra. El PSOE va deixar cuejar aquesta lectura d’un canvi en l’articulat que el portaveu d’ERC en el Congrés, Gabriel Rufián, va qualificar de «fum». «Un triomfalisme absurd» perquè no es toca la llei d’amnistia, va dir.

Félix Bolaños, titular de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica i home fort de Pedro Sánchez, coincidia, sense dir-ho, amb la interpretació dels republicans. En una entrevista a Onda Cero, aquest dimecres, el ministre va teixir una conclusió diametralment oposada a la feta pel seu soci de govern. Un dia més tard. La iniciativa, va assegurar, busca «posar en valor» tant la llei d’amnistia –la vigència del qual «ratifica»– com els tractats internacionals.

Que altres grups se sentin «confortables»

«Quan entri en vigor la llei [de memòria], la situació jurídica en aquesta matèria serà la mateixa que tenim des del 2002, quan Espanya ratifica l’Estatut de Roma i l’incorpora al Codi Penal el 2003». Bolaños va insistir que des d’aleshores es poden investigar els crims de lesa humanitat a Espanya, però hi ha «dificultats» objectives: que no queda «gairebé ningú viu» dels torturadors franquistes i que la Constitució impedeix que les lleis penals siguin retroactives. I la llei de memòria, va afegir, és una norma ordinària, jeràrquicament per sota del Codi Penal, que no es toca. El règim legal, per tant, «no canviarà».

Des de l’ala socialista de l’Executiu advertien que si es va introduir l’esmena va ser perquè «altres grups se sentin confortables». UP, per descomptat, però també ERC, en aquest cas sense èxit. Les mateixes fonts mostraven el seu malestar per la venda que de la incorporació al text van fer els morats. Per això Bolaños va ser taxatiu des de primera hora del matí, diluint per complet els efectes pràctics del text, i en el seu entorn s’afanaven en apuntalar aquesta versió. Santiago, no obstant, incidia en la mateixa lectura en un fil posterior de Twitter: l’esmena busca «aixecar els suposats obstacles que han trobat els jutges per acabar amb la impunitat del franquisme».

Poc després de l’entrevista de Bolaños, Cs va donar el cop de porta. «Li vull dir al secretari d’Estat de Memòria Democràtica que no em truqui. Que no truqui a Cs fins que es retiri aquesta esmena», va clamar el portaveu, Edmundo Bal. El dirigent taronja va donar per conclosa qualsevol negociació amb els partits de Govern i els va acusar d’intentar colar en la llei de memòria un «torpede a la línia de flotació» de la Transició. «No ens asseurem si es toca una sola línia de la llei d’amnistia», va reiterar. Bal va explicar que «va escoltar atònit» les paraules de Bolaños sobre que la situació jurídica no variarà. Així, va criticar que presentin una esmena «absolutament ridícula» que, en teoria, «no es pot aplicar». En aquest sentit, va apuntar que la proposta del PSOE i UP busca «revisar la Transició espanyola» i «mimar ERC».

El cert és que la formació independentista promet ser «ferma» i es manté en les seves demandes, que plasma en les seves 65 esmenes parcials al projecte de l’Executiu: derogar part de la llei d’amnistia –els articles 2.e i 2.f, que van perdonar els «delictes i faltes» que van cometre les autoritats del règim per perseguir els actes d’intencionalitat política– declarar la «il·legalitat» del franquisme i reparar moralment, jurídicament i patrimonialment les víctimes.

Una llei com a «ostatge»

El Govern s’obre a «buscar una sortida» per reforçar la condemna de la dictadura, però no veu encaix que tingui «conseqüències jurídiques pràctiques», com vol ERC. Això suposaria el desmuntatge de tot el corpus legal sobre el qual van estar sustentats 40 anys d’història i obriria la veda a una allau de recursos judicials que l’Estat, addueixen fonts governamentals, no podria absorbir. A més, l’Executiu rebutja que es «reobri» la qüestió del rescabalament econòmic a les víctimes, perquè ja s’han pagat «quantitats importants». El projecte reconeix que la declaració de «nul·litat» de les condemnes i sancions del franquisme dictades per motius ideològics donarà dret a un «reconeixement i reparació personal», «sense que pugui produir efectes per al reconeixement de responsabilitat patrimonial de l’Estat, de qualsevol administració pública o de particulars». 

Els punts de partida tan distants anticipen que no serà senzill l’acostament. En el PSOE i en el Govern apunten que «intentaran» l’acord, exploraran el «marge» d’entesa amb «tots els grups», tot i que reconeixen que el doble cop de porta de les últimes hores posa tot ja molt costa amunt. Hi ha els que a l’Executiu creuen que al final ERC cedirà o que podrà valer la «geometria variable». Però la sensació és que els republicans poden donar-se el gust d’oposar-se a una llei de càrrega política però que no tombaria l’Executiu si embarranqués. «Aguantar en això, en una batalla simbòlica important per als seus, i a més sense conseqüències terribles per a nosaltres, els va de meravella per contrarestar la imatge que ens donen suport en gairebé tot», reflexionen des de Ferraz.

Notícies relacionades

Els 5 ‘nos’ d’ERC a la llei de memòria democràtica

El pacte per a la Llei de Memòria encén el debat jurídic sobre la investigació de crims franquistes

Alguns dirigents se sorprenen de la duresa d’ERC, quan la redacció, que havia deixat pràcticament llesta Carmen Calvo abans de la seva sortida del Govern, havia sigut «tancada» amb Rufián i amb el seu antecessor en el càrrec de portaveu en el Congrés, Joan Tardà, en qui recau el pes de les negociacions. «Han agafat d’ostatge aquesta llei per discrepar en alguna cosa amb nosaltres», analitza una altra font coneixedora de les converses que s’han mantingut en aquests mesos. Des del cercle de màxima confiança de Sánchez adverteixen, taxatius, que «ERC no recolzarà» la iniciativa: ja va votar en contra, amb el PP, de la llei de memòria històrica del 2007 que va impulsar José Luis Rodríguez Zapatero, i a l’actual projecte va presentar esmena de totalitat.

A ERC insisteixen: no hi haurà pacte si no hi ha una «reparació real», «no es pot prometre indemnitzar sense poder perseguir els victimaris», sense canviar la llei d’amnistia. Anticipen, a més, que no és possible una abstenció, una fórmula que podria valer a Sánchez, com va ocórrer en la investidura. Així les coses, a la cúpula parlamentària del PSOE ho admeten: les «espases estan en alt», tot i que pervisqui l’«esperança» de tirar endavant la norma. En qualsevol cas, convenen en la direcció del grup, hi ha temps: la setmana vinent, la prioritat és tirar endavant la reforma de pensions, el blindatge dels interins, l’ingrés mínim vital i els Pressupostos per al 2022. La llei de memòria s’abordarà més endavant i potser el clima canviï. En última instància, el Govern tindria l’opció de renunciar al seu projecte, fent-lo decaure, o bé portar el debat a ponència, comissió i ple, per retratar els grups. «L’Executiu no pot perdre aquesta llei», assenyala un ex alt cap. I aquesta és una clau: un text de tan profunda càrrega no podria quedar encallat sense cost per als socis de coalició.