Xoc entre els socis del Govern per la llei antidesnonaments davant els canvis que promou Junts

El partit de l’expresident Carles Puigdemont és molt clar: va firmar la proposta de la llei per pressions de la PAH per mantenir un compromís polític, però ja va advertir que hi havia coses que no veia clares. Les seves 14 esmenes el que fan és, en gran manera, suavitzar les exigències als propietaris. I, en concret, pretenen compensar el llogater econòmicament. És més, Junts acusa les entitats, en concret a la PAH, de no cenyir-se al que es regulava al decret del 2019 i introduir molts canvis.

Les esmenes postconvergents

JxCat, per exemple, vol passar de 10 a 15 vivendes privades el mínim exigit per aplicar la llei, o retallar la durada del lloguer social en el cas de les persones jurídiques. Però la clau està en una incorporació: compensar als llogaters –-tret de les grans forquilles-– perquè el Govern pagui la diferència entre el lloguer social i la renda que resultaria d’un lloguer segons l’índex de referència existent. Això serà així durant tot el període del lloguer social a què estigui obligada la propietat. «Aquest moviment ataca l’esperit de la llei 24/2015, estan debilitant la llei, ja ho van fer amb la llei de contenció de rendes de lloguer, no són de confiança», apunten des de la PAH.

Segons Junts, aquesta compensació econòmica tindria un import limitat a menys de 700.000 euros i és un mecanisme que existeix sense anar més lluny a les mesures adoptades pel Govern central –-avalades per les forces d’esquerres catalanes-– en el context de la pandèmia i respon, a més, a la necessitat d’evitar que el Tribunal Constitucional torni a tombar la nova llei.

L’opinió de la resta de grups

En canvi, fonts consultades d’ERC i els comuns defensen el que està pactat i firmat. Al·leguen que la llei és pionera i que no els afecta si el Govern del PSOE i Unides Podem sí que ha compensat el propietari. Asseguren que no es tracta de fer marxa enrere amb el que està acordat amb les entitats. I confien que Junts rectifiqui, com va fer parcialment quan, havent firmat la llei de regulació del preu de lloguer, va presentar també esmenes i al final les va suavitzar i va votar a favor (tret de diputats del PdeCat).

Fonts dels comuns ironitzen amb la gran preocupació que ara mostra un partit independentista pel criteri d’un tribunal, el TC, quan diu no reconèixer la seva l’autoritat. ERC evita el xoc i insisteix que s’hauria d’accelerar perquè la nova pròrroga estatal als desnonaments ven el 28 de febrer. Els republicans neguen que els experts hagin demanat compensar el propietari i insisteixen que és necessari el màxim nombre de suports al text pactat en lloc de retallar-lo.

Grans forquilles

Però segons Junts, aquesta vegada tant els membres del partit al Govern com els diputats i els integrants de la sectorial de vivenda de la formació estan en una mateixa longitud d’ona i atribueixen a la «ideologia» la posició de la PAH i el seguidisme, afirmen, de la resta de partits. De fet, van més enllà: altres forces, com el PSC, sí que podrien votar a favor dels plantejaments de Junts. Es queixen que no es pot definir com a gran forquilla de vivendes a qui té pisos en un petit poble a 300 euros mensuals de lloguer, ni equipar-lo amb qui els posseeix a la zona alta de Barcelona a 3.000 euros al mes. I conclouen: la PAH no ha de marcar la pauta de tota la llei amb un discurs, creu Junts, que criminalitza el propietari. Les discussions amb l’entitat han sigut tenses al Parlament. Aquest divendres es reuneix precisament la PAH amb la consellera d’Acció Social i el secretari d’Habitatge.

La nova llei antidesnonaments, que encara seguirà les seves discussions al Parlament en ponència i en comissió abans de votar-se al ple, té certa urgència perquè, com afirma Junts, existeixen com a mínim 3.200 famílies que van quedar penjades perquè tenien assignada una vivenda partint del decret, però la resolució del TC va malmetre aquest procediment.

Motius de forma, va dir el TC

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

A finals de gener del 2021, el Tribunal Constitucional va anul·lar per unanimitat el decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a la vivenda impulsat el 2019 per la Generalitat, que obligava les grans forquilles a oferir lloguer social a les persones vulnerables que ocupessin il·legalment una vivenda. Els magistrats justificaven la seva decisió en què l’Executiu català hauria d’haver utilitzat una llei en lloc d’un decret per formular la norma.

La sentència es va produir arran d’un recurs del PP, que va impugnar el decret llei al considerar que vulnerava el dret a la propietat privada i no respectava un dret fonamental que s’aplica a tot Espanya.