Les entitats socials demanen al Govern que concreti les seves bones intencions

Les entitats socials comparteixen un diagnòstic: el nou Govern, després de sis mesos d’etapa, mostra bones intencions i el pressupost que proposa per a l’any que ve va en aquesta direcció. Però ha de concretar, detallar i executar els seus plans, per poder demostrar el que el nou president, Pere Aragonès, ha definit com un nou rumb. Un canvi substancial.

Javier Pacheco, líder de Comissions Obreres a Catalunya, posa veu a aquesta tendència: «Estem consolidant un canvi de cicle polític a Catalunya, un Govern que vol entrar en un procés de recuperació, de gestió de marcs d’autogovern. I no és un govern de dretes clàssic del pujolisme, tampoc d’esquerres revolucionàries». Per aquest sindicalista, la mostra que no s’aplica una transformació radical és que en els pressupostos «renunciem a gravar les rendes més altes» malgrat que ja existeixin beneficis empresarials i de les rendes del capital més altes que abans de la crisi del 2008. «Si no és ara, ¿quan serà el moment?», insisteix.

Els sindicats, a l’espera

Pacheco entén que Aragonès exercita l’equilibrisme en vista de l’aritmètica del Parlament. I troba a faltar arribar de forma més eficaç a més famílies que necessiten l’ajuda de la renda garantida de ciutadania. Camil Ros, líder de l’altra gran central sindical, UGT, percut en aquesta idea: es torna a invertir però es pot recordar que la desinversió és crònica i ha durat onze anys, en funcionaris, en infraestructures... Per això Ros demana a Aragonès que defineixi el seu model: «Encara no sé què volen fer en política industrial, o quin model tenen sobre rendes garantides». La part positiva, constata, és l’increment de la inversió. Per tant: «Crec que falta concreció, el discurs sona bé però no acabem de veure el detall». Amb tot, veu clar que hi ha d’haver pressupostos sempre, abans que prorrogar els vigents. Dit això, constata que el clima polític ha millorat, si bé veu «preocupant» el fracàs de l’acord sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona.

Educació

Ismael Palacín, de la Fundació Bofill, també veu un bon tarannà en l’arrencada de la legislatura. «Tot sona bé», constata, i apunta a quatre elements concrets: la injecció en escoles bressol, la millora de l’FP, la lluita contra la segregació i l’anunci de 280 mentors en relació amb la digitalització. Tot acompanyat per un pla d’increment de 5.000 docents. «L’agenda i els missatges són pertinents, els barcos estan en la bona direcció, falta saber si tot això es desplegarà bé», diu. Dit això, adverteix que encara no s’està desplegant el decret contra la segregació amb la intensitat necessària.

Vivenda

És un dels eixos clau, una de les deficiències reconegudes des de fa anys. Ho va recordar aquesta setmana el Síndic en una intervenció davant un Parlament semi buit. Rafael Ribó va demanar un pacte nacional per la vivenda en vista de l’evidència d’una llista d’espera de fins a dos anys per als pisos d’emergència. Lucía Delgado, portaveu de la PAH, és crítica: «S’han de posar les piles perquè el president va dir que era una prioritat, va prometre una taula de negociació per a desnonaments i encara no en sabem res, i també quant als protocols dels Mossos, els del 2013 no s’han actualitzat, quan venim exigint obrir una negociació. Per tant, els anuncis i titulars estan molt bé però la realitat és que Catalunya continua liderant el rànquing de desnonaments i si no s’actua, arribarà aquest tsunami dels casos de 26.000 famílies que poden ser desnonades quan decaigui la moratòria» estatal contra els desnonaments.

Tercer sector

Notícies relacionades

Pedra angular de la ciència biomèdica a Catalunya

Investigats per administració deslleial els marmessors de la fortuna de Pere Mir

Entre les entitats a peu de carrer, les que han sigut a la trinxera durant la crisi pandèmica, també s’escampa aquesta valoració favorable a l’espera de la posada en marxa del promès. «S’han posat en marxa, el primer pas era important, en compromisos com el de l’acció concertada, per posar-la en marxa i activar-la. És el principi d’un camí llarg i complex», diu Joan Segarra, responsable de la Confederació del Tercer Sector. I posa deures: «Algunes xifres dels pressupostos, com la renda garantida, no són suficients, i poso dues dades: els 700 milions de rescat social i posar-se al dia en tarifes i mòduls a les entitats: no veiem reproduïdes aquestes xifres i s’haurà de veure com es concreten».

Mariona Puigdellívol, directora general de les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), confirma la sensació de bona música a l’espera del desplegament concret: «Amb l’intercanvi de carteres a Drets Socials i Justícia tenim la sensació en la pràctica, no en el discurs, que es tracta de començar de zero, que s’estan situant». I quant als pressupostos, la dirigent d’ECAS constata «que no s’aconsegueix l’equilibri de les tres potes de l’Estat del benestar, com denunciem des de fa molts anys». I a Drets Socials concretament, la inversió en protecció de rendes no registra un increment respecte al 2020. I s’espera veure si al catàleg de serveis augmenten els recursos.