L’opaca gestió de l’arxiu de les diligències del Suprem sobre Joan Carles I, per Ernesto Ekaizer

És l’ampli despatx que ocupa Alejandro Luzón, fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, al madrileny carrer de Manuel Silvela número 4, al barri de Chamberí.

Aquí, a la biblioteca de la primera planta, Luzón i el seu equip van rebre el fiscal suís Yves Bertossa i el seu col·laborador en delictes econòmics, Raphael Zbinden, el 29 d’octubre del 2019. Va ser quan Bertossa es va mostrar interessat en si es pensava cridar Joan Carles I per interrogar-lo sobre l’Ave La Meca-Medina, a l’Aràbia Saudita.

La resposta: no, és inviolable.

Han passat 49 dies des que es filtrés la notícia genèrica, sense detalls, en el que ha sigut un dels transcendits «oficials» més clars sobre l’assumpte –des que la fiscal general de l’Estat (FGE), Dolores Delgado, l’hi va encarregar a la Fiscalia del Suprem el 5 de juny de 2021– en el sentit que aquestes diligències seran arxivades.

La tarda del dimarts 5 d’octubre, el grup de fiscals a càrrec, entre ells Alejandro Luzón –sense el responsable de les diligències, Juan Ignacio Campos, de baixa per una operació quirúrgica–, va arribar a la conclusió, a la seu de l’FGE, al carrer de Fortuny, d’arxivar. La informació se li va comunicar a la fiscal general de l’Estat després d’acabar el conclave, avançada la tarda. La notícia es va filtrar ‘ipso facto’ i el dimecres 6 apareixia en un mitjà de comunicació digital. Alguns dels que van participar en la reunió no donaven crèdit. Va ser dit i fet.

A l’espera de Suïssa

En una conversa amb aquest diari, el dijous 4 de novembre, el tinent fiscal del Tribunal Suprem, Juan Ignacio Campos, va explicar que aspirava a fer l’informe final si la salut li ho permetia i reconeixia que els últims temps no havia tingut relació amb els treballs, malgrat que els seus companys li trucaven per telèfon per informar-lo sobre el que feien. Campos va assenyalar que no havia estat a la «cuina» dels documents que s’han anat elaborant perquè els seus companys van prendre nota que el seu estat de salut no era compatible amb fer-lo partícip de problemes, però alhora va assenyalar que aspirava a ser-hi per a l’informe definitiu i a tenir la intervenció que li correspongués.

Preguntat per quan es podia esperar l’informe final, Campos va assenyalar: «Esperem únicament que el fiscal suís Yves Bertossa respongui una comissió rogatòria que tinc pendent referida a l’any 2015. Una vegada que això es produeixi, de manera immediata. No puc dir data precisa».

I va afegir: «Bertossa no s’ha caracteritzat precisament ni per la pressa ni per l’eficàcia en la resposta a les nostres peticions»

La pressa esgrimida per a l’arxiu imminent és la d’evitar una nova pròrroga de les diligències, que vencen el pròxim 17 de desembre. Fonts fiscals consultades per EL PERIÓDICO expliquen que «en un cas d’aquesta importància, tancar sense tenir la resposta de Suïssa, és deixar un serrell, i això no té justificació».

Pagament de despeses

La petició pendent de resposta va sobre dades del 2015. Es refereixen a la fundació Zagatka, amb seu a Liechtenstein, que va pagar despeses del rei emèrit (posteriors a la seva abdicació el 2014) d’uns 4,4 milions d’euros de lloguer d’avions, i per les quals Joan Carles I va presentar una regularització fiscal.

Notícies relacionades

L’arxivament de les diligències sobre el rei Joan Carles, a l’espera de les dades del 2015 sol·licitades a Suïssa

El decret d’arxiu de les diligències de l’emèrit el firmaran els seus instructors: el tinent fiscal del Suprem i el cap d’Anticorrupció

«L’any 2015, tot i que poguessin estar prescrits els delictes fiscals, només ho estarien si fossin delictes simples, no així delictes fiscals agreujats, quan la defraudació és superior a 600.000 euros o s’utilitzen persones interposades, instruments fiduciaris o paradisos fiscals», assenyala a aquest diari Carlos Cruzado, president de Gestha, el sindicat de tècnics del Ministeri d’Hisenda. «La prescripció ja no són cinc sinó deu anys. Per tant, l’any 2015, i ni tan sols el 2014, estarien prescrits. És necessari doncs comptar amb aquestes dades per part de la Fiscalia abans de procedir a l’arxiu», emfatitza. La Fiscalia haurà de comptar per a l’arxiu amb una qualificació de l’Agència Tributària que la regularització fiscal és «completa, veraç i espontània».

Dijous passat, dia 18, la fiscal general de l’Estat al comparèixer al Senat, preguntada per les diligències sobre l’emèrit, va assenyalar que la seva «intenció és ser el més transparent possible». La gestió de l’«arxiu», gràcies a la filtració, ha mostrat el costat fosc de l’FGE.