Els sindicats policials protesten dividits contra la reforma de la llei mordassa

Dues mobilitzacions jalonaran aquesta setmana la protesta que traurà al carrer milers d’agents de policia i guàrdies civils contra la reforma de la llei de seguretat ciutadana que dissenya el Govern, i la seva distància al calendari il·lustra, al seu torn, la de les organitzacions impulsores.

Entre els dos corrents darrere del moviment d’oposició reuneixen pràcticament el total de la representació sindical de tota mena de forces de seguretat, llevat dels Mossos d’Esquadra, però, encarnant interessos i lideratges contraposats, cada una manté la seva pròpia data malgrat els esforços d’última hora per presentar un front unitari contra la iniciativa del PSOE, Unides Podem i els seus socis parlamentaris.

Una primera protesta, més corporativa, està convocada per a aquest dimecres i una altra segona, més política, per a dissabte. Després de les dues convocatòries, dos corrents i dos poders sindicals: la del dia 24 està liderada pel Sindicat Unificat de Policia i l’AUGC, forces tradicionals; la del dia 27 ve encapçalada per Jupol i Jucil, franquícies de la plataforma JUSAPOL, més radical i que ha desplaçat en el lideratge a les tradicionals en les eleccions sindicals als dos principals cossos de la Seguretat de l’Estat.

Rebuig de la reforma

Aquest pròxim 24, guàrdies, policies, agents municipals, ertzaines, mossos i policies forals estan cridats a concentrar-se davant les delegacions i subdelegacions del Govern a les diferents capitals de província sota la marca de la plataforma «No a l’Espanya insegura», avalada per 40 entitats. Els seus impulsors diuen que no només hi ha els col·lectius policials, la seva majoria, també associacions de veïns i de víctimes del terrorisme.

La manifestació prevista per al dia 27 es convoca a la Puerta del Sol de Madrid. Ha sigut en realitat la primera a convocar-se, quan encara l’altra plataforma no es plantejava sortir al carrer. L’entitat que ha pres la iniciativa, Jusapol, va néixer durant el conflicte laboral que policies i guàrdies van mantenir a favor de l’equiparació salarial amb les policies autonòmiques després del polèmic desplegament d’Interior contra el referèndum català de l’1 d’octubre del 2017. Vint-i-nou entitats segueixen la crida de l’actual força hegemònica entre les policies de l’Estat.

En general, tots els sindicats consideren que la derogació de la llei mordassa que prepara el Govern farà més difícil la tasca dels agents a peu de carrer; especialment els antiavalots, flanc de la majoria de les polèmiques i de les queixes policials.

Entre les propostes de reforma de la també anomenada ‘llei mordassa’ que han transcendit i que més unànimement rebutgen els convocants, hi ha la desaparició de l’obligació de comunicació prèvia d’una manifestació, el cessament de la proscripció de les gravacions de vídeo a policies en acció i l’anul·lació del principi de veracitat que en una acusació se li atorga a l’agent de policia; a més distància, la proposta d’imposició de multes segons la renda del multat.

Recolzaments polítics

La manifestació del 27 ha atret els recolzaments de polítics que esperen que la protesta es converteixi en una de les icones d’un descontentament popular amb el Govern, fins al punt que diverses veus d’Interior, inclosa la del ministre Fernando Grande-Marlaska, expressen la seva preocupació per «la politització» de la protesta. No només hi ha el recolzament de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, primer càrrec electe a anunciar que acudirà, i que només haurà de baixar les escales del seu despatx per ajuntar-se amb els manifestants: també el PP secunda la protesta, si bé sense aclarir el nivell de dirigents que es deixaran veure a la madrilenya Puerta del Sol.

De moment, el dia 24 participaran en diferents ciutats el vicesecretari de comunicació, Pablo Montesinos, a Màlaga; el de Política Territorial, Antonio González Terol, a Saragossa; el de Participació, Jaime Olano, a Lugo, i les portaveus en la Comissió d’Interior del Congrés, Ana Vázquez, i del grup parlamentari, Cuca Gamarra, a Madrid, segons informen a Europa Press fonts populars.

De la mateixa manera, Ciutadans ha confirmat a diversos mitjans que acudirà a la concentració del 27, la liderada per Jusapol, si bé sense especificar quins dirigents seran a peu de carrer. Per la seva banda, Vox tracta que la seva presència sigui la més visible enviant el seu líder, Santiago Abascal, a la Puerta del Sol. «Representem la llei i l’ordre», ha sostingut rotund el portaveu d’Acció Política de la formació d’extrema dreta, Jorge Buxadé, aquest dilluns després de donar per fet el recolzament de «tot l’eix del mal» a una reforma el contingut real del qual encara es desconeix oficialment.

Des de la tardor del 2017, amb el fons de la tensió salarial interna en la Policia i la Guàrdia Civil que va succeir el polèmic desplegament a Catalunya, el Partit Popular ha perdut ascendent entre els sindicats policials en favor de Vox.

Catalunya i Euskadi, excepcions

En les últimes hores, els dos corrents impulsors de la protesta s’han intercanviat expressions de recolzament a la manifestació de la competència, però el clima de divisió persisteix. Si bé, amb algunes excepcions de sindicats com la Confederació Espanyola de Policia (CEP) o Independents de la Guàrdia Civil (IGE) que acudeixen a totes dues. També es dona l’excepció en territoris més allunyats del pols de Jusapol amb els sindicats tradicionals, com Euskadi. Gairebé tots els sindicats de l’Ertzaintza, Erne, Si.P.E., Euspel... Hi aniran el dia 24, però Si.P.E. va també a la del 27: «No mirem colors polítics, si en les dues es demana el mateix és il·lògic anar a una i a una altra no», explica el seu secretari d’organització i ertzaina, Juan Carlos Sáez.

Catalunya és una altra excepció, però al contrari: si la pràctica totalitat de sindicats de l’Ertzaintza secunden la protesta, cap sindicat dels Mossos ho fa. Un dels més veterans dirigents sindicals de la policia catalana explica aquesta absència d’organitzacions en les convocatòries: «De la reforma de la llei només sabem el que es diu a la premsa, i sembla precipitada una manifestació quan no hi ha ni tan sols esbós de reforma. A més, ens preocupa la politització d’aquests actes, amb líders de la dreta i l’extrema dreta assistint. Què vol que li digui: no m’agrada que em vegin al costat de Vox o polítics en una manifestació de policies».

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Al País Basc hi ha també altres desafeccions... de diferent color: les dels sindicats nacionalistes ELA i LAB. La branca d’Ertzaintza del sindicat més pròxim al PNB va emetre aquest cap de setmana un comunicat en el que recorda que la ‘llei mordassa’ «ha suposat una autèntica mutilació de les llibertats perquè la societat es manifesti», i acusa: «els sindicats corporatius de policia li segueixen el joc a l’extrema dreta».

El dia 16 passat, la central LAB, pròxima a Bildu, va contestar a un ‘email’ d’un altre sindicat: «Agraïm la invitació, però no podem més que comunicar-vos que no acudirem a defensar la llei mordassa que tant sofriment ha portat a la ciutadania basca». Al final de la seva resposta incideix en una de les falques de divisió en aquesta marea policial: «Tots els sindicats que convoquen la manifestació aniran de la mà de Partit Popular, Vox i Ciutadans. Quin elenc que us ajuntareu! (sic) Quins companys de viatge!».