La falta de marc legal provoca un altre caos autonòmic amb el passaport Covid

La falta d’un criteri polític i tècnic comú, i les diferents interpretacions de la justícia tornen a sembrar el caos a les comunitats autònomes respecte a les mesures per fer front a la pandèmia, aquesta vegada a propòsit de l’ús del passaport Covid. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Basc va tombar aquest dilluns la possibilitat que s’exigeixi el passaport per a l’oci nocturn, al·legant que suposaria una limitació dels drets fonamentals. Mentrestant, en tres comunitats, Galícia, Catalunya i Illes Balears, ja s’exigeix aquest document en determinades circumstàncies. Enmig del desconcert, el Ministeri de Sanitat assenyala que la decisió correspon al Tribunal Suprem, mentre que el PP reclama al Govern que no miri cap a una altra banda i fixi una posició conjunta.

La situació recorda la produïda fa un any, quan les mesures que volien aplicar les comunitats quedaven al criteri dels diferents tribunals de justícia d’aquestes, que van acabar imposant criteris diferents, i s’uneix a les decisions del Tribunal Constitucional anul·lant els instruments jurídics utilitzats pel Govern de Pedro Sánchez. Llavors i ara es va explicar que la falta d’un marc jurídic global provoca aquesta situació de caos.

Amb Europa sumida en una sisena onada que ja ha obligat països com Àustria o Alemanya a imposar confinaments en la població, les dades d’incidència del coronavirus a Espanya també han anat empitjorant en les últimes setmanes, fins al punt que són ja diverses les regions que fa dies que demanen al Ministeri de Sanitat una postura única per implantar aquest certificat de vacunació per accedir a determinats espais o esdeveniments multitudinaris.

Segons explica a ‘El Periódico de España’ el president del sindicat mèdic de Sevilla, Rafael Ojeda, realment hi ha experts que tenen dubtes sobre l’eficàcia del document. «Per petit que sigui l’efecte que pugui tenir sempre serà beneficiós, si s’evita el contacte de persones no vacunades amb les que sí que ho estan», assenyala.

El viròleg Estanislao Nistal explica «que estar vacunats no prevé que ens infectem o que ens contagiem, tot i que sigui per un període més curt de temps». «L’impacte en la cadena de transmissió és menor com més gran sigui el nombre de persones vacunades», afegeix, però creu que seria important que els responsables polítics siguin sincers quan apunten la necessitat del passaport Covid. «Entenc que és una eina per conscienciar», per animar els qui encara no estan vacunats a fer-ho, però segons la seva opinió, «no es pot utilitzar com a argument que servirà perquè no hi hagi contagis perquè només la vacuna no ho garanteix».  

La mascareta continua sent una de les millors eines per evitar els contagis, insisteix, i aquest ha de ser l’objectiu. Una cosa similar apunta Juan José Badiola, director del centre de malalties transmissibles emergents de la Universitat de Saragossa. «L’important és ser conscients que el virus segueix allà i que aprofita qualsevol oportunitat per quedar-se i estendre’s. La mascareta és incòmoda, igual que la distància social, però són efectives per evitar el contagi, com ho és evitar les aglomeracions o els espais tancats, i això se’ns està oblidant. Molts dels contagis que estem tenint tenen a veure amb distraccions individuals».

En aquest sentit, coincideix amb Nistal que el propòsit de certificar la vacunació als espais tancats, com pretén el passaport Covid, pot ajudar, però la vacuna, insisteix, no ofereix una protecció absoluta. «En qualsevol cas, és important recordar que un alt percentatge dels que encara continuen sense vacunar són els menors i no tots van als llocs on es preveu demanar el passaport», apuntala.

Catalunya vol ampliar-ne l’ús

Aquest dilluns, les comunitats han notificat a Sanitat 15.875 nous contagis de Covid-19, gairebé 2.000 dels quals es van diagnosticar el cap de setmana. La incidència acumulada en els últims 14 dies per 100.000 habitants se situa en 132,19, davant els 111,95 de divendres. Amb aquestes dades de pujada incessant i a les portes del Nadal, algunes comunitats ja es plantegen ampliar l’ús del passaport Covid.

A Galícia, les Balears i Catalunya ja s’exigeix per a l’oci nocturn, però aquesta última autonomia vol ara ampliar-lo a espais tancats on se celebren esdeveniments, com teatres i cines. A Galícia, al contrari, el TSJ de Galícia els ha autoritzat a exigir-lo en albergs i a acompanyants d’hospitals, i ara estan treballant en la possibilitat de demanar-lo també per a l’hostaleria. Qualssevol d’aquestes ampliacions, expliquen fonts de l’Executiu regional, passarà primer pel filtre dels jutges.

Ayuso, contra el passaport

La situació és molt diferent en altres comunitats. A les portes d’una sisena onada de contagis, els dirigents dels diferents governs autonòmics s’han pronunciat aquests últims dies sobre el seu interès, rebuig o dubtes sobre l’aplicació del passaport Covid. Molts voldrien aplicar-lo però es troben, una altra vegada, que les seves mesures poden ser tombades pels tribunals. D’altres, amb la Comunitat de Madrid al capdavant, neguen que sigui necessari exigir-lo en aquests moments a causa de la incidència i, sobretot, de l’alt percentatge de vacunació, raó per la qual exigeixen que sigui el Ministeri de Sanitat que coordini una estratègia nacional i que sigui debatuda i aprovada al Consell Interterritorial.

Isabel Díaz Ayuso va dir ahir mateix en una entrevista a RTVE que la comunitat no té sobre la taula en aquests moments el debat sobre el passaport Covid. El seu conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, apuntava fa només uns dies que aquest afer calia plantejar-lo d’una altra manera, amb una actuació «homogènia de les comunitats». A Múrcia, Fernando López Miras va seguir la mateixa línia, criticant la falta d’iniciativa del Govern de Pedro Sánchez per no establir un criteri únic: «Que faci simplement el que estan fent a la resta del món i el que han fet els seus col·legues a França, Itàlia o Alemanya, per posar-ne només un exemple».

En altres regions com Extremadura i Astúries també s’han pronunciat en contra de l’ús del document vacunal per accedir a determinats llocs d’oci o esdeveniments públics argumentant, en línies generals, el mateix que Madrid. Que no el consideren necessari.

I hi ha comunitats que ni tan sols s’hi han pronunciat. És el cas de Ceuta. Segons explica a ‘El Periódico de España’ el president del Col·legi de Metges de la ciutat autònoma, Enrique Roviralta, «aquí no se’n parla. És a dir que no es demana i no se sent que es vagi a implantar».

Pendents de la Justícia

Però, sobretot, moltes regions es rebel·len davant la impotència que els genera la falta de seguretat jurídica. A comunitats com Andalusia, València, Aragó, La Rioja, Navarra o Melilla no les incomoda la idea que el passaport pugui ser obligatori en determinats llocs, però totes estan pendents que els TSJ dels seus respectius territoris es pronunciïn.

A Andalusia, per exemple, expliquen que ja a l’agost el TSJA els va tombar la proposta d’exigir el document vacunal a les discoteques o llocs d’oci nocturn, així que ara, que el volen principalment per a hospitals i residències (i en el futur a esdeveniments multitudinaris), no l’implantaran fins que el tribunal es pronunciï sobre la consulta que elevaran pròximament.

El problema rau en la proporcionalitat de les mesures sol·licitades als tribunals, explica el magistrat Ignacio Vera. Si els governs autonòmics no justifiquen prou la limitació de drets fonamentals serà difícil que els tribunals hi accedeixin, afegeix.

«Al consell territorial es poden acordar mesures i criteris comuns per a les comunitats autònomes, però només seran vinculants per a aquestes, no per als TSJ», explica el magistrat, que insisteix que només una llei orgànica podria ajudar que els tribunals autonòmics tinguessin un mateix criteri: «La pressió assistencial del sistema sanitari i la incidència poden ser criteris comuns, però els límits perquè un tribunal pugui agafar-s’hi han d’estar necessàriament recollits en una llei».

Segons la seva opinió, no és forassenyat que es demani el passaport per visitar persones vulnerables o entrar en hospitals, com tampoc que s’exigeixi en locals d’oci on el contacte físic pot ser més gran i facilitar el contagi, però «el fonamental és que les mesures sol·licitades estiguin ben justificades perquè els tribunals puguin acceptar la proporcionalitat de les mesures».

Dates clau

En definitiva, hi ha una dotzena de comunitats disposades a exigir el passaport en determinades circumstàncies davant la por que la incidència pugui continuar pujant en els pròxims dies i conscients que l’evolució de la corba de contagis de les pròximes setmanes (amb el pont de desembre pel mig) pot condicionar les restriccions d’aquest pròxim Nadal. Però totes exigeixen un paraigua legal que els permeti fer-ho.

Que les dates són clau ho demostren, entre d’altres, les declaracions que es van fer ahir des dels governs d’Aragó  i València. Ximo Puig va informar que el seu Govern està també treballant en una proposta per implantar el passaport a la Comunitat Valenciana i va confiar que la resposta arribi abans del pont de la Constitució per poder exigir-lo en aquestes dates, en què l’afluència de gent s’incrementa.

A l’Aragó, per la seva part, la consellera de Sanitat del Govern d’Aragó, Sira Ripollés, va informar que el Govern autonòmic estudia les fórmules per implantar el passaport abans de les celebracions nadalenques després de la resolució del TSJA. El Govern aragonès havia demanat instaurar aquest certificat en oci nocturn, celebracions i esdeveniments de més de cinc-centes persones en interiors, però el tribunal autonòmic ha demanat al Govern i a la Fiscalia que presentin les seves al·legacions davant una possible qüestió d’inconstitucionalitat, per a la qual cosa tenen un termini de 10 dies.

«El que ha dit [el TSJA] és que no s’hi ha pronunciat perquè ha considerat que és anticonstitucional la llei estatal que decideix que són ells els qui han de dirimir o decidir sobre les mesures que les autoritats sanitàries proposem», va assenyalar Ripollés. Ara, va afegir la consellera, la comunitat està estudiant la decisió del tribunal i veient com posar en marxa les mesures que es consideren necessàries per controlar la pandèmia. De moment, Ripollés va descartar que s’apliquin noves restriccions, més enllà de mantenir les mesures higièniques i intensificar els rastrejos de contactes positius. 

Sanitat apunta al Suprem

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Des del Ministeri de Sanitat, consultat per ‘El Periódico de España’, tornen a insistir en el que va declarar la titular del departament, Carolina Darias, fa tot just uns dies quan, davant la pujada de la incidència, ja era un clamor entre les comunitats una estratègia comuna per a la implantació d’aquest document. 

Darias va assenyalar que el Tribunal Suprem s’ha manifestat indicant que el passaport Covid estaria justificat en determinats àmbits territorials durant «un espai acotat i si la situació epidemiològica ho demanava». Hi ha un camí obert i és que l’autoritat sanitària autonòmica, en funció de la seva situació, ho demani seguint la pauta establerta pel Suprem, va indicar la ministra. Des de Sanitat incideixen: «No és un tema de Sanitat, sinó del Suprem, que ha marcat el camí».