El Govern deixa en ‘stand by’ el pacte amb la CUP

El president Pere Aragonès va allargar la mà a la CUP el dia en què els anticapitalistes executaven el seu veto als Pressupostos i els comuns li permetien superar el primer tràmit parlamentari. El dia després, el Govern té clar que res serà com abans i se sent amb les mans lliures respecte als que van ser els seus socis preferents.

Així, el compliment del pacte d’investidura que van firmar Esquerra i els cupaires després de les eleccions s’entén al Palau de la Generalitat més com una qüestió de voluntat d’Aragonès que d’obligació, exigència i obediència a un pacte firmat, per tal com va saltar pels aires dilluns. I, de la mateixa manera, ho és el compromís de sotmetre’s a una qüestió de confiança a finals del 2023.

¿Hi ha voluntat de continuar complint-lo? Segons fonts republicanes, sí. «Assumim els compromisos del pacte, ens els creiem i els anirem complint», assevera una veu d’ERC, tot i que afegeix una falca que suposa la gran diferència respecte a l’estatus anterior de la CUP: «Els complirem, en la mesura que sigui possible». I és que el pacte que Aragonès va tancar personalment amb els comuns calca l’última oferta a la CUP.

La CUP pressiona

Els cupaires dubten que acabi sent així, però es conjuren per pressionar. De fet, ja ho van començar a fer aquest dilluns, després de la reunió del Consell Executiu. En la trobada es va aprovar posar en marxa l’estudi per dissenyar una energètica pública, es va donar llum verda a la tramitació de l’impost als creuers (un compromís que era dins de la llei de canvi climàtic el 2017) i es va acordar donar un impuls als projectes d’energies renovables. 

Però n’hi va haver una de freda i una de calenta. En la mateixa reunió, es va renovar el contracte a la fórmula 1 i Moto GP, una cosa que va servir als cupaires per reafirmar-se en el seu veto als comptes: «No eren els Pressupostos dels macroprojectes. Eren transformadors i verds», va ironitzar la diputada Eulàlia Reguant.

La gran paradoxa és que el pacte d’Aragonès amb En Comú Podem permetrà que hi hagi els fons necessaris per avançar en totes aquelles mesures que penjaven d’un nou pressupost per ser realitzades. Les mesures que pengen directament del fet que hi hagi pressupostos aprovats són, en total, el 53% perquè algunes de les que ja han començat necessitaven uns nous comptes per ser completades.

Notícies relacionades

Illa reivindica «avenços» en el reconeixement del català a la UE en el seu primer Sant Jordi com a president

Indignació a Junts per la concessió de la Creu de Sant Jordi a Loles León

Encara hi ha la possibilitat que la CUP torni a entrar en l’equació per pactar l’aprovació definitiva dels Pressupostos, tot i que Reguant, al ple, va deixar clar que no tornaria a asseure’s a negociar sense un «horitzó» independentista sobre la taula. De tota manera, si el Govern acaba de lligar els comuns, els vots de la CUP són prescindibles.

La portaveu de l’Executiu, Patrícia Plaja, va afirmar que els compromisos adquirits després de les eleccions del 14-F s’han de sotmetre a una revisió i va criticar a la CUP la falta d’entesa: «Dos no es poden entendre si un no vol», va dir. Va aprofitar la roda de premsa per demanar als consellers que facin «un esforç per aïllar-se del soroll» que regna entre les forces independentistes.