El Govern central assegura que correspon a la Generalitat complir el 25% de castellà a les escoles

Després que el Tribunal Suprem (TS) ratifiqués la quota del 25% de castellà a les escoles catalanes, ¿a qui li toca moure fitxa? El Govern central ho té clar: a la Generalitat.

La ministra de Justícia, Pilar Llop, ha recordat al Govern que la resolució del TS és ferma i, per tant, s’ha d’executar. Per la seva banda, el Ministeri d’Educació assegura que el Govern central «no ha d’adoptar cap mesura» perquè el compliment del text correspon «en exclusiva» a la Generalitat i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), institució que va emetre una sentència el 2020 ordenant que el castellà s’impartís, com a mínim, en el 25% de les hores escolars. Quan el TSJC va emetre aquesta resolució, el Govern va interposar un recurs de cassació davant el TS, que ara ha anunciat que no l’admet a tràmit. Per tant, la sentència del TSJC és ferma i executable.

A partir d’ara, hi ha un termini de dos mesos per fer efectiu el compliment de la decisió. «Veurem quina és la resposta de la Generalitat i, depenent del que faci, s’aniran fent passos», ha conclòs la ministra de Justícia, sense especificar si l’advocacia de l’Estat demanarà l’execució forçosa de la resolució.

Per la seva banda, la Generalitat considera que la providència del TS és un atac directe a la immersió lingüística, un model d’èxit l’objectiu del qual és evitar la segregació social. El conseller d’Educació, Josep González Cambray, ha demanat per carta als directors dels centres educatius que no canviïn el seu projecte lingüístic: «Volem que continueu treballant exactament com fins ara». El responsable de la política educativa a Catalunya ha assegurat en RAC-1 que té «garanties» que el Ministeri d’Educació no demanarà l’execució de la providència.

El departament que dirigeix Pilar Alegría, efectivament, insta el TSJC que digui com es trasllada a les aules el mandat d’impartir, com a mínim, el 25% d’hores en castellà. L’assumpte és d’una complexitat bàrbara i el ministeri prefereix no entrar en «futuribles».

Educació recorda, a més, que l’alta inspecció –que depèn del ministeri– no té capacitat de vigilància per comprovar el compliment de la sentència. Seria, per tant, la inspecció educativa –dependent de la Generalitat– l’habilitada per a això.

Educació recorda que la posició del Govern respecte als idiomes està perfectament recollida en la nova llei educativa, la Lomloe, més coneguda pel cognom de l’anterior ministra, Isabel Celaá. La norma obliga els alumnes a conèixer perfectament el català i el castellà quan acabin l’etapa secundària obligatòria. No és cap novetat. És una cosa que succeeix a les aules de Catalunya, la realitat del dia a dia. La Lomloe afegeix que si algun alumne té llacunes en algun dels dos idiomes haurà de tenir classes de reforç.

Mentrestant, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha remarcat que l’obligació de la Generalitat és mantenir la immersió en l’educació i ha demanat al Govern que recolzi «una de les llengües també espanyoles, que és el català».

Des del 2015

La polèmica amb l’ús del castellà a l’escola es remunta al 2015, quan el llavors ministre d’Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo (PP), va presentar una demanda contra la Generalitat per la seva «inactivitat» per fer efectiu l’ús del castellà en «proporció raonable» a les escoles. La demanda va ser ampliada el 2016 i 2017 (amb el PP al poder). El desembre del 2020, el TSJC va dictar sentència per la qual estimava parcialment el recurs interposat per l’advocacia de l’Estat. La resolució del TSJC instava la generala a adoptar mesures necessàries per garantir que els alumnes rebin de manera efectiva l’ensenyament mitjançant l’ús vehicular de les dues llengües oficials en els percentatges que es determinin, que no podran ser inferiors al 25% en cap dels dos casos.

Arran de la sentència del TS, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha organitzat parades als centres educatius per a aquest divendres per mostrar el seu rebuig. El sindicat ha fet una crida a desobeir aquesta decisió i ha alertat que el català «corre perill» i demana no normalitzar els «atacs» cap a l’escola pública catalana. «Sense català no hi ha escola» ha defensat.

Impuls del català

Xifres en mà, el Govern assegura que l’ús del català als centres escolars està en retrocés. Especialment preocupant és el descens entre escolars tant en activitats de grup a classe com en entorns fora de l’aula (pati, hora del menjador o extraescolars) i en professors a l’hora d’adreçar-se a l’alumnat. Segons les primeres dades d’un estudi realitzat pel Consell Superior d’Avaluació de Catalunya en els cursos 2006, 2013 i 2021 a alumnes de quart d’ESO, el percentatge d’estudiants que utilitzen sempre o gairebé sempre el català en activitats de grup ha passat del 67,8% el 2006 al 21,4% el 2021. I els alumnes que es dirigeixen al professor en català a l’aula sempre o gairebé sempre ha caigut del 56% al 39,4%. Així mateix, l’ús del català per part del professorat per adreçar-se a l’alumnat ha passat del 63,7% al 46,8% en el mateix període. Per reconduir la situació, els departaments d’Educació i de Cultura van presentar fa escasses setmanes un pla de promoció de l’ús del català a les aules que es posarà en marxa aquest mateix curs en 200 escoles i instituts i que en quatre anys serà operatiu en els 3.500 centres públics i concertats que hi ha a Catalunya.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La Generalitat defensa que la seva «obligació» és mantenir la immersió en l’educació i ha demanat al Govern, a qui correspondria instar l’execució de la sentència que obliga que el 25% de les classes siguin en castellà, que recolzi «una de les llengües també espanyoles, que és el català».

Així ho ha indicat, en declaracions als periodistes, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, una vegada és ferma la sentència del desembre passat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obligava el Govern a garantir un mínim del 25% de classes en castellà a les escoles catalanes.