El Govern aconsegueix del Congrés l’aval als Pressupostos i encarrila la legislatura

El Govern central ja sí que és a un pas de tenir a la mà els seus pressupostos generals de l’Estat (PGE) per al 2022. Quan va superar el primer examen, la votació de totalitat, ja es donava per fet que salvaria la següent fase, la de les esmenes parcials. I així ha sigut. Aquest dijous, el ple del Congrés va aprovar per una sobrada majoria el projecte de l’Executiu, que ara continuarà la seva tramitació al Senat. L’Executiu va aconseguir amarrar el recolzament d’11 formacions als comptes de l’Estat, que van sumar fins a 188 vots a favor, pels 159 en contra de les forces de la dreta i una abstenció del BNG. Pedro Sánchez aconsegueix encarrilar la legislatura i ampliar i consolidar les aliances parlamentàries d’investidura. Els del 2022 potser són els últims PGE que pugui aprovar Hisenda, perquè d’aquí un any Espanya es trobarà més a prop del remolí electoral de les autonòmiques i municipals de maig del 2023 i d’unes generals que el president pretén programar per a finals d’aquell any o, com a molt, l’arrencada del 2024.

La llei de Pressupostos només requereix majoria simple (més ‘sí’ que ‘no’) a l’articulat i a cadascuna de les seccions, i el Govern central va salvar el tràmit folgadament. Va donar forma a una majoria absolutíssima idèntica a la que van crear els vigents comptes, els del 2021, els que van posar fi als PGE més longeus de la democràcia espanyola, els del 2018. Això vol dir que en un any el bipartit no ha perdut socis, per a satisfacció de socialistes i morats. El front del ‘sí’ el van compondre el PSOE (120 diputats), Unides Podem (34, un menys, perquè la vacant d’Alberto Rodríguez no s’ha cobert), ERC (13), el PNB (6), Bildu (5), el PDECat (4), Més País-Equo (2), Compromís (1), el Partit Regionalista de Cantàbria (1), Nova Canàries (1) i Terol Existeix (1).

Els 188 ‘sí’, que es van repetir com una lletania en la majoria de les votacions dels dictàmens (es van emetre 348 vots dels 350 possibles), queden molt per sobre de la investidura de Sánchez, el gener del 2020: llavors, el líder del PSOE va ser elegit cap de l’Executiu per 167 vots a favor, 165 en contra i 18 abstencions. Per a la dreta, que s’hi va oposar en bloc, els comptes del 2022 són falsos, irreals, acusació a la qual l’Executiu central respon al·legant que estan avalats per Europa. El bloc del ‘no’ el van integrar el PP (88), Vox (52), Ciutadans (9), Junts (4), la Unió del Poble Navarrès (2), la CUP (2), Coalició Canària (1) i un diputat abans pertanyent a Cs i avui al grup mixt.

Els nacionalistes bascos al final van recolzar els dictàmens del projecte de llei: el seu portaveu, Aitor Esteban, va advertir dimecres que la negociació pressupostària continuava oberta i s’estendria fins al tràmit al Senat, ja que hi havia temes per «millorar» i que preocupen la seva formació, com la dotació per al tren d’alta velocitat i el seu soterrament a l’entrada a les capitals basques. Segons assenyalaven fonts del PNB a aquest diari, les converses seguiran, però això no era obstacle perquè els seus sis parlamentaris avalessin els dictàmens en la votació final d’aquest dijous, els resultats de la qual va anunciar la presidenta del Congrés, la socialista Meritxell Batet, a prop de les 15 hores, moment en què culminaven quatre intenses jornades consecutives de debat.

Aval de Brussel·les

El projecte de PGE per al 2022 preveu una despesa total consolidada d’Estat, Seguretat Social i organismes autònoms per un total de 458.970 milions d’euros, una quantitat pràcticament idèntica a la pressupostada per al 2021, en què pugen gairebé totes les partides de despesa, excepte les d’atur, vacunes i deute públic per la millor evolució de la crisi sanitària i dels tipus d’interès. 

Amb ajuda dels 27.633 milions de despesa a compte dels fons europeus de recuperació, els Pressupostos del 2022 es presenten com els de més inversió de la història (40.000 milions) i amb una despesa social rècord, que representa el 54% del total. Les pensions absorbeixen gairebé 4 de cada 10 euros del pressupost. El Govern central espera que aquests PGE contribueixin a la recuperació i a un creixement de l’economia per al qual l’Executiu preveu una taxa del 7%, molt per sobre del 5,5% projectat per la Comissió Europea.

Brussel·les, no obstant, va aplaudir aquest dimecres el projecte pressupostari del bipartit, i va valorar que el Govern seguís la seva recomanació d’utilitzar els fons europeus per finançar inversions addicionals i de mantenir les inversions finançades nacionalment. Això sí, la Comissió va advertir Espanya que pel seu nivell de deute públic i «els grans reptes de sostenibilitat a mitjà termini abans de la pandèmia de Covid-19», preservi les «polítiques fiscals prudents per assegurar finances públiques sostenibles a mitjà termini». Brussel·les defineix els comptes del 2022 com a «contractius», a causa de la més baixa despesa corrent prevista per al 2022.

Notícies relacionades

Les principals esmenes dels socis del Govern per recolzar els Pressupostos

El Govern lliga el suport de Bildu als Pressupostos a l’espera del ‘sí’ d’ERC

Amb els Pressupostos del pròxim exercici encaixats i la reforma de les pensions ja encarrilada després de l’acord amb ERC i el PNB –del consens en va sortir la patronal la setmana passada–, al Govern central només li queda, com a última «prioritat» econòmica abans d’acabar l’any, tancar la negociació per a la nova legislació del mercat de treball, que ha d’estar publicada al ‘BOE’ abans del 31 de desembre, com exigeix Brussel·les. Sánchez aspira a lligar la reforma amb un pacte de sindicats i empresaris, però aquests es mostren encara molt durs.

Una de les últimes esmenes incorporades al dictamen la va transaccionar l’Executiu amb ERC, Bildu i el BNG, per la qual es crea un fons de 10,5 milions d’euros de recolzament a la producció audiovisual en català, eusquera i gallec. Entre el 2009 i el 2011, explicaven els tres grups independentistes, ja hi havia un fons, a través del Ministeri de Cultura, que recolzava aquestes produccions, però el PP el va eliminar el 2012, després d’arribar a la Moncloa.