El Govern manté la confiança en la seva estratègia malgrat l’òmicron

A Espanya, segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat, publicades el 26 de novembre, 38.288.327 persones havien rebut almenys una dosi, el 90,9% de la població diana (amb 12 anys o més), i el 80,7% de la població total. Al seu torn, 37.582.174 espanyols ja tenien la pauta completa, el 89,2% de la població a immunitzar (o el 79,2% si es té en compte el conjunt dels ciutadans). Una cobertura vacunal molt elevada, entre les més altes d’Europa, però en què encara hi ha marge de millora, segons insisteix el Govern i apunten les dades. A Espanya viuen 47,45 milions de persones, de les quals uns 5,3 milions són nens de 0 a 11 anys, que per ara han quedat exclosos de les punxades.

El ritme de vacunació s’ha animat en les últimes setmanes. Molt lentament, això sí. L’última setmana, fins divendres passat, es van registrar 78.625 primeres injeccions de la vacuna contra la Covid. Les tres setmanes anteriors, el nombre de primeres punxades va ser de 65.077, 61.564 i 65.423. El que sí que ha crescut significativament és el nombre de dosis de record (terceres dosis administrades a persones amb condició d’alt risc, persones que viuen en residències, persones de més de 70 anys i punxada de reforç als inoculats amb Janssen): entre el 19 i el 26 de novembre, es van injectar 1.210.783. En les tres setmanes prèvies, la xifra era més baixa: 932.566, 905.346 i 657.492 punxades.

En aquest temps, ha crescut ràpidament la incidència acumulada del coronavirus: hi havia 49,84 casos per 100.000 habitants en els últims 14 dies el 29 d’octubre, fa quatre setmanes, i divendres passat va escalar fins als 171,68 casos reportats. La sisena onada de la Covid, per tant, pot haver influït, així com l’expansió de l’obligació del passaport Covid per entrar a diferents establiments, ordenada per alguns governs autonòmics.

Des de Sanitat insisteixen que la vacunació és el que permetrà continuar salvant vides i també portarà la recuperació, ja que permet anar guanyant terreny al virus. Per això el president, Pedro Sánchez, dissabte passat, des de Burgos, on se celebrava el 14è Congrés Autonòmic del PSOE de Castella i Lleó, unes hores després que es despertés l’alarma mundial per la variant òmicron, va redoblar el seu missatge: va demanar «responsabilitat» als ciutadans. «Que fem el que hem estat fent durant tot aquest temps de pandèmia: responsabilitat i solidaritat per vacunar-nos, per portar la mascareta i així defensar la nostra pròpia salut i la salut dels nostres compatriotes. Això és el que hem de continuar fent durant tots aquests mesos», va mantenir.

Aquest diumenge, a Riga, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va apuntar que davant la «carrera contra rellotge» que planteja el nou llinatge, s’ha de «guanyar temps» agilitant la vacunació i reduint els contactes, informa Efe.

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha vingut recordant que la situació espanyola no és simètrica a la d’altres països europeus que estan patint durament una nova onada de Covid-19 molt greu, com passa a Alemanya (la seva incidència està en 851,9 casos per 100.000 habitants en els últims 14 dies), Àustria (2.089,3), Txèquia (1.950,6), Bèlgica (1.706,4) o Holanda (1.592,5). «No estem igual que fa un any. I estem en una posició diferenciada respecte als països del nostre entorn. Estem veient que els països del nostre entorn estan lluny del 90% de vacunació. Vacunar, vacunar i vacunar continua sent el millor camí», va remarcar Darias dimarts passat, en la reunió de la Comissió de Salut Pública.

D’aquesta manera, va afegir la ministra, la prevenció és la «millor mesura per mantenir el virus a ratlla». I com que no hi ha noves mesures en el document conegut com a ‘semàfor’ davant la Covid, va destacar que la mascareta «continua sent obligatòria a l’interior i a l’exterior quan no hi ha distància de seguretat». I això no canviarà en els pròxims mesos. El Regne Unit (862,1 casos) acaba de recuperar l’ús del tapaboques a l’interior.

Sanitat afegeix, a la recepta de mascareta i vacuna, altres mesures conegudes des de l’arrencada de la pandèmia, com rentar-se les mans, la distància social o la ventilació a l’interior.

El Govern no contempla, almenys per ara, la restauració de restriccions a la mobilitat. Fonts de la Moncloa i el Ministeri de Sanitat insisteixen que la gestió ordinària de la pandèmia recau en les comunitats autònomes i són aquestes les que tenen a la seva disposició un ampli arsenal de mesures, amb una ratificació que han de reclamar als seus respectius TSJ. No està en cap agenda la declaració de l’estat d’alarma o excepció. Dimarts passat, de fet, el Govern i les comunitats van aprovar l’actualització del ‘semàfor’ Covid sense afegir noves mesures, com avançar el tancament de l’hostaleria o l’oci nocturn i la limitació de l’aforament.

El que sí que ja ha fet el Govern és endurir els controls d’entrada al país. Aquest dissabte, el BOE va publicar dues resolucions. Una, del Ministeri de Sanitat, que disposa que els viatgers que procedeixin de països d’alt risc (Sud-Àfrica, Zimbàbue, Botswana, Namíbia, Moçambic, Lesotho i Swazilàndia) hagin d’aportar una prova diagnòstica de SARS-CoV-2 amb resultat negatiu feta, com a màxim, 72 hores abans de l’arribada, independentment que estiguin o no vacunats o hagin passat la malaltia.

L’ordre del Ministeri de l’Interior resol que des del pròxim dimecres, 1 de desembre, Espanya només permetrà l’entrada de persones procedents del Regne Unit i Irlanda del Nord amb certificat de vacunació. No n’hi haurà prou que exhibeixin proves diagnòstiques negatives o d’haver superat la malaltia, com admetia fins ara.

El Consell de Ministres restringirà des de dimarts els vols procedents de Sud-àfrica i Botswana per intentar aïllar Espanya de la nova variant. Sánchez va prometre dissabte, a Burgos, que el Govern es coordinarà al «màxim» amb la Unió Europea i els Estats membres per compartir reflexions i mesures. Però a l’espera de l’adopció de més «decisions», les sortides són el blindatge aeri, la vacunació i la mascareta.

Hi ha un altre factor important que pot explicar el ritme més gran de la vacunació en aquestes últimes setmanes: es va estenent l’exigència d’exhibició del certificat Covid digital per entrar a determinats locals. Catalunya va ampliar-ne l’ús, fins ara vigent a l’oci nocturn, la restauració, els gimnasos i les residències de gent gran, tot i que el va posposar almenys fins aquest dilluns pel col·lapse del sistema informàtic per descarregar-se’l.

Navarra aplica des d’aquest dissabte l’obligatorietat de la cartilla per accedir a determinats establiments d’hostaleria. Aragó l’acaba d’implementar per a l’oci nocturn. Galícia, que ja l’exigia per aquest sector, l’ha estès a les visites hospitalàries. Euskadi busca l’aval del Suprem després del rebuig del seu TSJ. El País Valencià ja ha decidit que demanarà el plàcet del seu TSJ per aplicar-lo des del 3 de desembre i durant 30 dies. Andalusia i Astúries estudien l’ús del certificat per la pujada dels contagis.

L’Executiu de coalició és reticent a fer obligatòria la cartilla Covid a tot Espanya, tot i que sí que dona suport a les comunitats que la imposin. «Tot el que sigui que els espais siguin segurs i que puguem clarament continuar combatent la pandèmia i accelerar el procés de vacunació compta amb el suport del Govern d’Espanya», va apuntar divendres passat la ministra d’Indústria, Reyes Maroto.

Des de Sanitat recorden que el Suprem, quan va validar al setembre l’ús del passaport Covid per part de la Xunta per accedir als bars i discoteques, va al·legar que la mesura estava justificada perquè revestia un caràcter temporal, era limitada i no es va implantar de manera indiscriminada. De fet, el TS va denegar a l’agost l’obligació de certificat o PCR negativa perquè la iniciativa s’havia estès al conjunt de la comunitat, per a tota la població i municipis amb independència de la taxa d’incidència, «sense vinculació a la seva situació sanitària i la seva evolució, i a més de forma indefinida».

Abans fins i tot d’haver sigut batejada com a òmicron, la nova variant del virus va començar a causar estralls econòmics aquest divendres, en forma de caiguda de totes les borses mundials. Les restriccions al moviment i les activitats socials s’han reactivat de forma vertiginosa en els cinc últims dies i la por d’un impacte més gran en l’activitat econòmica és evident.

Divendres, els valors borsaris relacionats amb el turisme es van enfonsar l’11% a la borsa espanyola. Els títols de l’aeolínea IAG (la propietària d’Iberia i British Airways), de l’hotelera Meliá, de la central de reserves Amadeus i dels aeroports d’Aena van perdre una part important del seu valor pel temor d’una nova caiguda de l’activitat turística que tornaria a atacar de ple un sector essencial de l’economia espanyola que encara no s’ha aconseguit recuperar de les cinc onades prèvies de la Covid.

Si ja hi havia pressió sobre el Govern espanyol per corregir a la baixa unes previsions econòmiques que es veuen com a molt optimistes a la llum de les formulades per la resta d’organismes internacionals i serveis d’estudis, òmicron pot ser la raó definitiva per retallar unes perspectives oficials que inclouen un creixement de l’economia del 6,5% i el 7% per al 2021 i el 2022 (davant el 4,6% i el 5,5% que projecta la Comissió Europea). «Tot dependrà de la gravetat que cobrin els nous contagis, de les conclusions que adopti l’Organització Mundial de la Salut o de si hi ha nous confinaments al món», reflexionaven aquest diumenge fonts de la Moncloa. «D’entrada» el Govern no preveu un càstig de la incipient recuperació, afegia un altre portaveu oficial.

A l’alarma social, s’afegeix un altre front per al Govern: l’oposició. El líder del PP, Pablo Casado, va criticar dissabte la «falta de resposta» de l’Executiu davant l’òmicron, que ha posat «en escac l’economia i la sanitat mundials». «Si les vacunes les ha donat Europa i la lluita contra la Covid la fan les autonomies, ¿per què cobren un sou la ministra de Sanitat i el president del Govern?», es va preguntar durant un acte del seu partit a Lleó.

Casado va tornar a carregar contra el Govern per no impulsar la llei de pandèmies que el PP reclama des de fa mesos, una norma que eviti diferents pronunciaments de la justícia. «Ara que tenim altres països europeus confinant-se, ¿què els diem a les autonomies, als espanyols que estan planificant el sopar de Nadal, reunir-se amb els seus éssers estimats després d’aquests dos anys tan terribles?», va insistir. Per al cap dels populars, Sánchez es preocupa més per «parlar de Netflix en català» o que «els nens a Navarra vegin dibuixos en basc», com ha pactat l’Executiu amb ERC i Bildu per tirar endavant els seus Pressupostos per al 2022.